Tens la casa preparada per al futur? La IA conquista la llar

Arribes a casa cansat de treballar i li demanes a Alexa que encengui els llums i posi la teva llista de reproducció preferida de Spotify per aixecar-te l'ànim. Fa molta calor, però per sort l'aire condicionat s'ha activat abans que arribessis per deixar la teva llar fresqueta, així que et pots estirar al sofà mentre el teu robot aspira el terra. No saps gaire què fer per sopar, però la nevera t'ha avisat dels productes que estan a punt de caducar, de manera que serà millor aprofitar-los.

Aquesta rutina, que fins fa molt poc semblava pròpia d'una pel·lícula de ciència-ficció, s'està convertint a poc a poc en una cosa quotidiana gràcies a la introducció de la IA a la llar. Com tot avenç, té les seves virtuts i els seus defectes, però sembla clar que no és una moda passatgera: gairebé el 50 % dels espanyols compta amb algun dispositiu intel·ligent a casa, segons dades de la Unió de Crèdits Immobiliaris (UCI), i gairebé un de cada cinc, més d'un 18 %, ja controla a distància, a través de càmeres o sistemes de seguretat, la il·luminació i el que succeeix a casa seva, segons una enquesta realitzada per Statista a finals del 2023.

La IA ha arribat per quedar-se

"La IA generativa ja és aquí. Ens pot agradar o no, però ja no la podrem eliminar", afirma categòricament Albert Jové, professor col·laborador dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC. La penetració en l'àmbit domèstic és evident, i cada vegada hi ha més dispositius intel·ligents, per exemple, altaveus, aspiradores i assistents virtuals com Siri, Alexa i Google Assistant, que per a molts van ser la seva primera presa de contacte amb la IA a la llar, encara que per a Josep Curto, també professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, "fa diversos anys que deceben. Les funcions, tot i que poden ser interessants, queden supeditades a la comprensió del llenguatge, bastant millor en anglès que en altres idiomes. Per tant, tenim una experiència més desigual respecte a altres usuaris". A més, malgrat que algunes empreses volen postular aquests assistents de veu com l'element central de la domòtica, ja es pot fer a través d'aplicacions de mòbil, que tenen més opcions.

Riscos en la seguretat i la privadesa

La màxima preocupació respecte a la implantació de la IA a la llar són la seguretat i la privadesa. Per a Jové, la IA "pot ser tant el problema com la solució". Segons el professor, "respecte a la seguretat, és una gran amenaça i, simultàniament, una eina de protecció més eficient. El tema de la protecció de dades és delicat. Cal controlar i regular, però cal tenir present que hi ha estats que no estan gens preocupats pels drets i les llibertats dels seus ciutadans". Per part seva, Curto recorda que aquests sistemes no són infal·libles i que, per exemple, si es tallés el wifi o se n'anés la llum, deixarien de funcionar.

Tampoc no podem oblidar els problemes legals: "Hem de tenir present que en el context europeu van sorgint noves regulacions que podran limitar què podem fer, per exemple, evitant que les càmeres d'aquests sistemes s'enfoquin al carrer i puguin reconèixer persones anònimes i guardar-les en una base de dades a la qual nosaltres tenim accés, cosa que no és legal." Sembla que aquesta inquietud la comparteixen els usuaris, ja que, segons l'informe "Decoding the digital home 2022", el 48 % dels espanyols estan preocupats per la privadesa i la seguretat de les seves dades personals.

Cap a una llar més sostenible

Tanmateix, aquesta intranquil·litat no llastra ni molt menys els beneficis que pot aportar la IA a la llar. Els electrodomèstics intel·ligents ens poden facilitar la vida ajudant-nos, per exemple, amb forns que ens indiquen com cuinar, rentadores que detecten els cicles de rentada més habituals, aspiradores automatitzades, etc. Però encara queda un llarg camí per recórrer, com apunta Curto: "La nostra visió i les nostres expectatives vinculades al que és una casa intel·ligent encara estan molt lluny. Els fabricants han seguit la seva pròpia aproximació a aquests dispositius i fins i tot han fet servir diferents protocols. En el futur s'espera que aquesta integració entre plataformes sigui molt més senzilla perquè la promesa de la llar intel·ligent es compleixi a través del protocol de codi obert Matter."

Un dels desafiaments més atractius de la domòtica és crear llars sostenibles amb més eficiència energètica i menys impacte mediambiental. "La capacitat de monitorar de manera contínua, així com l'històric de comportament sobre el qual es basa el seu aprenentatge, són elements que li brinden un gran potencial en aquest àmbit", assenyala Jové, que afegeix que "també es poden programar electrodomèstics perquè funcionin en els trams horaris en què l'energia és més barata".

No obstant això, Curto apunta a diversos obstacles que hi ha en aquest camí, com una manca de visió holística dels fabricants per integrar tots els elements de la llar, o una irònica dicotomia, com ara "l'esforç des del punt de vista de la computació i de la despesa energètica important" que requereix entrenar aquests algoritmes, i més tenint en compte que "tots els fabricants d'aquests algoritmes que van prometre que en controlarien el consum energètic no han complert la seva paraula".

L'ús responsable de la IA

Un altre possible risc és la sobredependència que pot crear la IA en el context d'una automatització total de la llar, amb canvis notoris en la nostra rutina. "La dependència de la IA és un risc, sobretot quan un usuari continua afegint funcions sense comprendre-les, o sense tenir en compte els riscos", indica Jové. Aquesta visió la comparteix Curto: "L'automatització de certes tasques pot provocar que ens oblidem de com preparar un cafè, com rentar els plats, com engegar una rentadora... Però aquests sistemes no són infal·libles, requereixen electricitat i molts també una connexió a internet; la preocupació és saber com afrontarem la possibilitat que aquests sistemes fallin." Tots dos coincideixen a esmentar el mateix exemple: molta gent ja no és capaç de llegir un mapa i segueixen a cegues les instruccions d'aquesta mena de sistemes.

Aquesta dependència apareix fins i tot en contextos que aporten clarament més qualitat de vida. L'automatització de la llar pot ajudar persones amb discapacitat, trastorns, mobilitat reduïda i edat avançada, com enumera Jové: "Les dades massives poden analitzar el teu estat de salut, poden vigilar una persona gran per saber com es troba, fins i tot poden detectar i prevenir tendències suïcides a partir d'expressions facials gràcies a les càmeres intel·ligents." Però el mateix professor també assenyala que "un accés excessiu a facilitats els pot empitjorar la discapacitat, que es quedin enclaustrats i que no es puguin desenvolupar". Per part seva, Curto aporta altres dos inconvenients d'aquestes situacions: "El primer és que aquests sistemes estan dissenyats per a usuaris en general, que no tenen aquest tipus de característiques; el segon és que són sistemes ad hoc, i adaptar una casa pot ser molt car."

La polèmica de la IA generativa

Recentment, la IA també ha començat a influir en el nostre oci diari. Fins ara es limitava a crear perfils de recomanacions, però tant Jové com Curto coincideixen en el fet que el seu futur immediat comporta generar el contingut que consumirem, la qual cosa també planteja diverses controvèrsies, especialment pel que fa a la propietat intel·lectual, ja que es genera a partir de dades ja existents. Això també causa que "no es pot fer res més enllà d'això, cosa que crea una capa uniforme de continguts que pot provocar que moltes de les obres siguin molt semblants. La creativitat es pot veure afectada profundament, i la gent s'acabarà avorrint", com subratlla Curto.

Per part seva, Jové adverteix sobre el perill de biaix que hi ha: "La IA ens facilitarà allò que ens agrada més, i cada vegada consumirem productes més focalitzats; no tindrem accés a altres coses que, tal vegada, ens puguin interessar. Si es confia massa en la IA, serà més difícil trobar contingut més enllà de les nostres preferències."

A part de les seves virtuts i defectes, Curto i Jové conclouen que el panorama de la IA a la llar encara és imprevisible i té un gran marge de millora. Tots dos coincideixen que ens trobem en un punt d'inflexió: Jové destaca la nova normativa europea que en regularà l'ús, mentre que Curto esmenta com a gran avenç el protocol de codi obert Matter, que farà que la domòtica evolucioni a sistemes més complexos i menys limitats.