"Hem de formar els infants per treure el màxim partit de les tecnologies i prevenir-los dels riscos"

Des del moment en què un pare o una mare deixa al seu nadó joguinejar amb el telèfon mòbil, els nens estableixen un contacte directe amb la tecnologia. Avui dia, els petits interactuen amb un major nombre d'aparells tecnològics cada vegada més aviat. Els dubtes sobre els possibles efectes també han crescut.

Fem bé d'oferir aplicacions mòbils als nostres nens? Tenen totes les tecnologies el mateix efecte? En què es diferencien per edats? Quina influència tenen en la producció de biaixos de gènere?

Child Tech Lab, el nou grup de recerca dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), respon algunes d'aquestes preguntes. A través de recerques en escoles infantils al Regne Unit, el Brasil i Espanya, ha analitzat l'impacte de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en la primera infància en activitats com el joc, l'aprenentatge i la relació amb els companys.

Amb un equip multidisciplinari, ara continua desxifrant la interacció dels nens amb tecnologies com la intel·ligència artificial (IA) per descobrir les necessitats dels nens i la millor manera de fer-les servir. En l'àmbit internacional, es tracta d'un projecte pioner .

La seva investigadora principal, la professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, la doctora Lucrezia Crescenzi-Lanna, contesta algunes preguntes sobre els seus descobriments i quins són els seus pròxims reptes.

Amb una formació en Psicologia Evolutiva i una tesi doctoral sobre la qualitat dels programes televisius infantils, Crescenzi-Lanna és conscient de la creixent preocupació d'educadors i famílies: "Hi ha desconcert, quan no por, pel fet que estiguem exposant els nens i les nenes a nous riscos".

Quins són els riscos als quals exposem els nens en interactuar amb la tecnologia?

Els riscos als quals ens enfrontem són diversos. Per als menors de 6-8 anys, el primer risc és l'exposició a continguts violents, estereotipats i sexualitzats que contribueixen a perpetrar una realitat distorsionada en aquesta edat primerenca. També el possible desenvolupament d'hàbits d'ús no saludables de la tecnologia.

A partir dels 6-8 anys, amb la construcció de la pròpia identitat digital i amb la socialització digital, apareixen, per exemple, riscos relacionats amb la privacitat i la protecció de dades, el grooming, el sexting, el ciberbullying, etc.

Què podem fer per prevenir-los?

Vivim en una societat digital en què tots, joves i adults, emprem la tecnologia diàriament per comunicar-nos, treballar, informar-nos i entretenir-nos. Les notícies que apareixen en alguns mitjans amplifiquen l'estat d'alarma i no sempre ajuden a enfocar l'atenció en les solucions.

La formació dels menors és possiblement l'única manera de prevenir aquests riscos.

Què poden aportar les TIC als nens més petits en diferents contextos (escola, família, etc.)?

Els menors mostren un gran interès cap als continguts digitals i, si s'aprofita bé, la tecnologia pot ser una eina molt eficaç per aprendre de manera col·laborativa. Els professors d'educació infantil ja empren en les seves classes aplicacions mòbils per crear, explorar el medi i entrenar la capacitat de solució de problemes dels seus estudiants.

Els continguts de qualitat (videojocs, curtmetratges, contes interactius, aplicacions mòbils) poden proporcionar una font d'entreteniment i aprenentatge compartit, i poden ser un recurs més per realitzar també activitats en família amb els nens i nenes, entre germans, avis, etc.

Com afectarà l'ús de la intel·ligència artificial en el desenvolupament i l'educació dels nens?

Anticipar el que ens espera d'aquí a cinc o deu anys és complicat, perquè la tecnologia evoluciona a un ritme trepidant. Per exemple, s'ha incrementat el nombre d'adolescents i joves que es realitzen un augment de llavis perquè estan acostumats a fer servir filtres a les fotos i no es reconeixen del tot en la seva imatge no digital. Això hauria estat difícil preveure-ho.

Hi ha també moltes aplicacions positives en educació que s'estan començant a apreciar, com la personalització de l'aprenentatge: les tasques no seran les mateixes per a tota la classe, sinó específiques per a cada estudiant, atenent les seves dificultats, les actituds i fins i tot els gustos personals.

Amb la ràpida difusió de la realitat augmentada o d'eines d'intel·ligència artificial, que anirem incorporant aviat, hem d'assegurar-nos que els futurs ciutadans tinguin coneixements i competències transversals per fer front a una societat en contínua transformació.

En el projecte App2five s'han investigat les aplicacions per a nens menors de sis anys. Què hem de tenir en compte en triar una aplicació per a un nen d'aquesta edat?

Observem que les aplicacions educatives més valorades pels nens i nenes van ser les que s'adaptaven al seu nivell de coneixements i a la seva experiència d'usuari, les que presentaven una estètica senzilla i un bon disseny, i les que, a més, evitaven reiterar emocions negatives, per exemple, proporcionant només un retorn amb un valor neutre (indicant l'error) o positiu (motivador).

Altres elements que cal tenir en compte són l'absència d'enllaços externs i anuncis que interrompen la interacció i augmenten el risc de compres involuntàries, així com els continguts nocius no explícits. Per exemple, en el projecte vam analitzar el contingut de moltes aplicacions educatives i, si bé no hi vam detectar continguts explícits sexuals o violents, sí que en vam trobar algunes que presentaven i reforçaven estereotips de gènere o ètnics.

Quines recomanacions donarien en el cas de l'ús de la televisió? Al Child Tech Lab també han analitzat sèries de televisió per als més petits.

Els nens cada vegada veuen menys la televisió. Des dels quatre anys passen poc més de tres hores i mitja a la setmana realitzant aquesta activitat. Però els serveis de vídeos a la carta, així com les plataformes d'intercanvi per veure diferents continguts (YouTube o TikTok), estan augmentant.

Les recomanacions per promoure hàbits d'ús saludables de la televisió, així com de les altres pantalles que fem servir a casa, no han canviat gaire en les últimes dècades. Les més importants des del meu punt de vista són: desenvolupar l'esperit crític dels nens, ser models en l'ús de les pantalles, acordar el temps, però també els espais d'ús (al menjador, no a l'habitació), i seleccionar continguts de qualitat, adequats a l'edat i als valors que volem transmetre.

Aquí, però, hi ha un problema: la classificació de l'audiència es basa únicament en l'absència de continguts explícits i inadequats. Si una sèrie de televisió o un videojoc no presenta escenes de sexe, droga o violència, es classifica com a "per a nens" o "per a tots els públics", sense tenir en compte les diferències entre un nen de quatre anys i un de sis. Cal començar a canviar aquest sistema per classificar els continguts tenint en compte les característiques del desenvolupament infantil en cada etapa.

Les xarxes socials o els mitjans digitals perpetuen molts estereotips de gènere. Com es reprodueixen aquests estereotips i què es pot fer per evitar-los?

Els estereotips associats al gènere es consoliden ja en edats molt primerenques, abans dels cinc anys. L'educació socioemocional que treballen les escoles des d'infantil és fonamental per a la construcció de la identitat de l'ésser humà i les seves relacions socials. El mateix passa amb la identitat digital i la interacció en línia amb els altres.

Com aprenen els nens i els joves a comportar-se de manera empàtica i respectuosa en un context digital?

Crec que l'educació mediàtica continua sent una assignatura pendent en l'educació pública actual, tot i que les famílies estan exercint molta pressió perquè es realitzi un canvi en aquesta direcció al més aviat possible.

Quins altres temes estan investigant al Child Tech Lab?

En el grup apliquem la tecnologia avançada, com la IA, per estudiar el comportament espontani dels nens mentre aprenen amb la tecnologia. Ens interessa identificar les característiques dels continguts de major qualitat i contribuir a millorar els sistemes de classificació d'aquests continguts sobre la base del desenvolupament cognitiu i emocional infantil. Amb això, podem ajudar els educadors a seleccionar recursos eficaços per a cada edat i per a diferents formes d'aprenentatge (individual, per parelles o en grup).

També estem investigant com algunes experiències amb la tecnologia poden contribuir a desenvolupar altres competències o a reduir estereotips. Per exemple, explorem com reduir els estereotips de gènere associats a les STEAM, a partir d'una intervenció amb robòtica educativa en l'etapa infantil. En general, les recerques que desenvolupem tenen una perspectiva de gènere.

Una altra línia de recerca són els riscos i les oportunitats de l'ús dels jocs digitals amb elements d'intel·ligència artificial, com per exemple el reconeixement d'expressions emocionals que podrien permetre la personalització de la comunicació i de l'aprenentatge de les nenes i els nens.

Una de les nostres característiques de les quals estem més orgulloses és que fem servir dissenys de recerca mixtos, no invasius i en contextos naturals amb nens i nenes d'infantil, cosa que no sempre és fàcil. A més, les qüestions ètiques i la protecció de dades associades a la recerca amb i per a nens són també temes centrals en els nostres estudis.

D'on sorgeix el seu interès en l'ús de les tecnologies en els nens més petits?

En una assignatura de la carrera de Psicologia Evolutiva que vaig cursar a la Universitat "La Sapienza" de Roma, em va cridar l'atenció que no existís un pont entre els coneixements sobre el desenvolupament infantil i els continguts digitals dissenyats per a cada edat. Els continguts eren molt entretinguts, però incomprensibles per als nens. El ritme, el llenguatge i/o la complexitat de la història no s'adequaven al desenvolupament infantil. En l'altre extrem, els continguts digitals creats per educadors solien ser molt pobres i poc atractius des del punt de vista del disseny.

A més, tant la producció com l'estudi de continguts digitals se solia realitzar des d'una visió adultocèntrica. Crec que tenim el deure de reconèixer els nens i les nenes com a subjectes actius, capaços d'expressar les seves opinions des de molt petits i participar en les recerques. És cert que desenvolupar recerques amb nens petits és extremadament costós en temps i recursos. Hem vist que la tecnologia avançada pot ser d'ajuda en aquest procés, si bé continua sent una ajuda limitada en la seva precisió, que ha de complementar-se amb metodologies més tradicionals.

Quin és el perfil dels professionals que formen el Child Tech Lab?

El Child Tech Lab es caracteritza per ser un entorn interdisciplinari i internacional. Totes tenim en comú l'interès a aplicar els resultats de les nostres recerques a contextos educatius, la perspectiva de gènere i l'ús de la tecnologia. En el grup hi participen experts en disseny, educació i enginyeria, però també psicòlegs, metodòlegs i comunicadors.

També solem col·laborar amb altres grups de recerca relacionats amb la psicologia del llenguatge o la visió per computador, i amb una xarxa de col·laboradors internacionals. Treballem especialment amb col·legues d'Itàlia, Portugal, els Estats Units, Colòmbia, l'Argentina i el Brasil.