Bretxa digital i desigualtat salarial: l'impacte de l'accés a internet en l'àmbit laboral

Un estudi dut a terme per investigadors de la Universitat de les Amèriques de Quito, a l'Equador, i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), a Espanya, va analitzar el període comprès entre els anys 2010 i 2017 a l'Equador, un país amb un mercat laboral marcat per les altes taxes d'informalitat i una qualitat del capital humà inferior a la mitjana regional. Els investigadors van trobar que l'ús d'internet en l'àmbit laboral havia generat un augment dels ingressos, amb un impacte més significatiu en els treballadors situats en els quantils superiors de la distribució d'ingressos.

Aquest estudi, publicat en obert, va fer servir dades de l'Enquesta nacional d'ocupació, desocupació i subocupació (ENEMDU) del desembre del 2010 i el 2017 per explorar la relació entre capacitats digitals i desigualtat d'ingressos, i va observar l'augment en l'accessibilitat als serveis d'internet amb el temps.

"L'accés a internet és un recurs valuós per a la reducció de la desigualtat, però impacta de manera diferent en funció del nivell d'ingressos dels treballadors", explica Susana Herrero Olarte, investigadora de la Universitat de les Amèriques i de la UOC, i membre d'i2TIC, grup de recerca interdisciplinària sobre les TIC. "Si bé els treballadors situats en els nivells més baixos es beneficien de l'accés a eines digitals, els increments salarials més importants s'observen en els treballadors més ben remunerats", afegeix.

Per la seva banda, Joan Torrent Sellens, investigador líder d'i2TIC i catedràtic dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, destaca que, "tot i que és evident la bretxa salarial entre les persones que tenen accés a internet i les que no, la solució no és només augmentar la connectivitat, sinó també millorar les capacitats digitals dels treballadors, especialment dels que disposen de menys recursos".

Troballes clau

Els resultats de l'estudi indiquen que el 2017 els treballadors del quantil més baix que feien servir internet en l'àmbit laboral van augmentar els ingressos un 36,3 %, mentre que els del quantil més alt van experimentar un increment del 58,4 %. Això reforça la necessitat d'implementar polítiques públiques que garanteixin no solament l'accés a internet, sinó també el coneixement sobre l'ús efectiu d'aquesta tecnologia.

Cap a una política digital inclusiva

L'estudi suggereix que l'accés a internet ha d'anar acompanyat de programes educatius enfocats a potenciar les habilitats digitals dels treballadors, especialment en els segments que disposen de menys ingressos. "No es tracta només de proporcionar connexió a internet, sinó d'ensenyar a utilitzar-lo com una eina de creixement professional i econòmic", conclou Torrent.

En un món cada vegada més digitalitzat, garantir l'accés equitatiu a les oportunitats que ofereix internet és fonamental per reduir les bretxes salarials i promoure una societat més justa i inclusiva.

El moment d'actuar és ara: la IA ha arribat per quedar-se

Ambdós experts coincideixen que la regió no es pot permetre el luxe d'ajornar l'adopció de la intel·ligència artificial (IA). El temps per actuar és ara. Si no ho fa, l'Amèrica Llatina corre el risc de quedar endarrerida en la transformació digital global i de perdre oportunitats clau per al creixement econòmic i social.

La IA no és només una eina per a les grans corporacions: també pot ser un factor de canvi per als emprenedors, les pimes i els treballadors de l'economia informal, que tenen un gran potencial per aprofitar la tecnologia i transformar els models de negoci.

Perquè la IA sigui un veritable motor de desenvolupament, és fonamental que els governs, les empreses i la societat civil treballin conjuntament per implementar-la. La clau és l'educació, la inversió en tecnologia pròpia i la creació d'un ecosistema digital inclusiu que impulsi la innovació i la sostenibilitat a la regió.

Article relacionat

Susana Herrero Olarte, Joan Torrent, Kamila Aguirre. Internet use at work and income inequality in Ecuador, Technology in Society, Volume 79, 2024, 102738, ISSN 0160-791X: https://doi.org/10.1016/j.techsoc.2024.102738

Aquesta recerca afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU 8, treball decent i creixement econòmic.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, i incideix de manera específica en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

La Universitat impulsa, també, la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.