Els pisos turístics poden ajudar a solucionar la crisi de l'habitatge?

Una de cada quatre persones a Espanya considera que l'habitatge és un dels problemes principals del país, segons les dades de l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). El percentatge de població preocupada per l'accés a un habitatge en condicions dignes no ha deixat d'augmentar en els últims anys, juntament amb la pujada continuada dels preus del lloguer i de la venda i les dificultats per trobar un habitatge assequible. En els últims mesos, una part de la població s'ha manifestat per reclamar solucions, i des de l'administració i els partits polítics s'han proposat diferents sortides per a aquesta crisi.

Entre les causes del problema, un dels grans assenyalats és l'increment del lloguer turístic provocat per plataformes com Airbnb, que han operat en els últims anys en un context d'escassa regulació. En el seu últim estudi, publicat en obert a la revista Cities, el catedràtic dels Estudis d'Economia i Empresa Francesc González Reverté i l'investigador Pablo Díaz Luque, del grup Noves perspectives en turisme i oci (NOUTUR), adscrit a la unitat de recerca sobre management i gestió, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), parteixen d'aquesta relació tibant entre turisme i habitatge per anar més enllà i estudiar les possibles solucions al problema. I, després d'analitzar les motivacions de les persones arrendadores d'habitatges turístics, assenyalen que una part podria estar disposada a compartir la seva propietat sota alguna fórmula de lloguer social.

La crisi de l'habitatge a Espanya

El problema de l'accés a l'habitatge no és responsabilitat exclusiva del turisme, sinó que té causes estructurals. "És el resultat de deixar l'accés a l'habitatge, gairebé en exclusiva, en mans del sector privat, de l'absència de polítiques sòlides d'habitatge social i de la falta de sòl per a ús residencial en àrees urbanes amb demanda creixent", explica Francesc González. "En ciutats turístiques amb un mercat de l'habitatge tensionat, el lloguer turístic temporal exerceix una pressió extra que acaba per generar l'augment dels preus de lloguer, l'increment general del preu de l'habitatge i, en els casos més greus, el desplaçament residencial de persones que són apartades del mercat de compravenda i de lloguer".

Durant dècades, les polítiques en matèria immobiliària a Espanya han afavorit la propietat per sobre del lloguer i han limitat l'oferta d'habitatge protegit. D'acord amb les dades de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OECD, per les seves sigles en anglès), menys d'un 20 % del parc immobiliari del país està per llogar i amb prou feines un 2,7 % és lloguer social. Aquesta última xifra contrasta amb la mitjana de la Unió Europea i de l'OECD (que s'acosta al 8 %) i, sobretot, amb la d'alguns països amb polítiques sòlides d'habitatge protegit, com els Països Baixos, Àustria o Dinamarca, on el lloguer social supera el 20 % del parc d'habitatge.

El resultat és que al voltant del 24 % de la població està en risc d'exclusió en matèria d'habitatge a Espanya i 4,6 milions de persones viuen en llars amb condicions inadequades, segons l'observatori Housing Rights Watch. En aquest context, l'entrada en escena de les plataformes de lloguer turístic temporal des de principis dels 2000 no ha fet més que incrementar la tensió. "En situacions en què l'accés a l'habitatge es veu pràcticament restringit a l'oferta del sector privat, qualsevol actor extra que emergeixi i competeixi per l'habitatge en el mercat, com les plataformes de lloguer turístic, el tensiona més i deriva en situacions de desigualtat social que requereixen polítiques específiques per reduir-les, tant des del punt de vista del turisme com de l'urbanisme", afegeix Pablo Díaz Luque.

Motivar els propietaris d'habitatge turístic

El problema actual de l'habitatge no té una solució única. Per als investigadors de la UOC, les propostes que s'han plantejat fins ara, des de diferents visions i ideologies, van encaminades a un augment del parc d'habitatge protegit de lloguer, a subvencions que facilitin l'accés a l'habitatge que ofereix el sector privat, a la liberalització del sòl i a l'impuls de la construcció per augmentar l'oferta, així com al desenvolupament de polítiques de control dels preus i de deduccions fiscals amb més garanties als arrendadors. En el seu estudi, no obstant això, proposen una alternativa diferent: motivar les persones propietàries d'habitatges turístics per apostar per uns usos més socials.

Les motivacions de caràcter econòmic, com incrementar els ingressos, millorar la qualitat de vida o guanyar autonomia econòmica, són les més habituals entre els qui ofereixen els seus habitatges a través de plataformes de lloguer turístic. No obstant això, tal com es desprèn de l'estudi de González Reverté i Díaz Luque, aquestes conviuen amb altres motivacions, com conèixer gent nova, compartir vivències i estil de vida amb els visitants, o fins i tot combatre la solitud. Tenint això en compte, algunes persones arrendadores, si es donessin les condicions adequades, estarien disposades a abandonar el lloguer turístic i a oferir el seu habitatge sota alguna fórmula de lloguer social.

"En general, la predisposició a destinar el pis en format de lloguer social o protegit és mitjana-baixa entre el conjunt de persones propietàries analitzat. No obstant això, és interessant destacar que hi ha diferències segons els seus interessos. Les persones la motivació principal de les quals és econòmica estan més predisposades a canviar a lloguer social si els continua donant ingressos mitjançant contractes subvencionats. En canvi, els qui tenen motivacions de caràcter social —com conèixer gent o compartir experiències— són una mica més reticents, però consideren l'opció de lloguer social sempre que els continuï aportant beneficis derivats de socialitzar-se", subratlla González Reverté.

"La conclusió principal del nostre estudi és que hi ha potencial perquè aquestes petites propietàries amb el seu habitatge de lloguer turístic l'ofereixin en alguna modalitat d'habitatge social", afegeix Pablo Díaz Luque. "Una segona conclusió és que les motivacions de caràcter social mai actuen en solitari, sinó que sempre van acompanyades del factor econòmic. Això ens duu a la tercera conclusió: la conscienciació social o altruista que puguin tenir les persones propietàries no condueix a res si no va acompanyada de polítiques de subsidi per a la conversió del seu habitatge de lloguer social".

"La nostra posició és reflexionar sobre una tercera via davant el problema de l'habitatge temporal que exigeix la negociació entre actors en lloc del conflicte i la confrontació, per aprofitar així els recursos —els habitatges— d'elevat valor social potencial", conclou González Reverté. "Per poder passar d'una situació hipotètica ideal —el potencial que ofereixen les persones propietàries— a una de real —transformar els habitatges a lloguer social—, calen polítiques d'intervenció sòlides".

Article relacionat

Francesc González-Reverté, Pablo Díaz-Luque. Is it possible to replace Airbnb short-term rentals with social housing? A motivational analysis from Spanish Airbnb hosts, Cities: https://doi.org/10.1016/j.cities.2024.105512

Aquesta recerca, emmarcada en la missió de recerca de la UOC sobre Transició digital i sostenibilitat, forma part del projecte Economies de Plataforma i Turisme Urbà Responsable (EPTUR), finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, així com afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU 11: aconseguir que les ciutats siguin més inclusives, segures, resilients i sostenibles.

La recerca de la UOC

La UOC investiga, amb una marcada especialització en l'àmbit digital, per incidir en la construcció de la societat del futur i contribuir a les transformacions necessàries per fer front als desafiaments globals.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen al voltant de cinc unitats de recerca per abordar cinc missions: Cultura per a una societat crítica, Educació al llarg de la vida, Salut digital i benestar planetari, Tecnologia ètica i humana i Transició digital i sostenibilitat.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la transferència de coneixement de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.