"Cobro massa pel que faig": així impacta l'ansietat per sobrepagament en la salut mental

És exclusiu dels individus capaços i amb èxit sentir que no mereixen els seus triomfs i témer ser exposats com un "frau"? Estudis recents publicats en la revista Springer indiquen que aquesta percepció, que sovint coincideix amb la coneguda síndrome de l'impostor, ha assolit una alta prevalença amb conseqüències tant en el sector laboral com en el de la salut mental. Experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) analitzen aquest fenomen, que, segons la revista Psychology Today, pateix un 70 % dels professionals almenys una vegada en la vida.

Segons Mireia Cabero, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, l'ansietat per estar sobrepagat no correspon actualment a una expressió tècnica en l'àmbit de la psicologia organitzacional, ni fa referència a un diagnòstic oficial. "És una experiència psicològica que es pot manifestar en la síndrome de la impostora, que no té un diagnòstic oficial però sí una clínica rellevant, encara que també es registra en trastorns d'ansietat generalitzada", explica l'experta.

Una síndrome més prevalent en perfils alts

Certs grups pateixen taxes altes d'aquesta síndrome, per exemple, més del 80 % dels emprenedors confessa tenir sentiments d'impostor, i aproximadament el 75 % de les executives sènior han patit aquesta síndrome en la seva trajectòria. Segons la consultora de talents Korn Ferry, un 71 % dels CEO dels Estats Units reconeixen símptomes de la síndrome de l'impostor.

Aquesta sensació de sentir-se sobrepagat "se sol donar en perfils altament qualificats, especialment en sectors en què els salaris són molt competitius, com la tecnologia, la consultoria estratègica o les grans firmes de serveis, i en què la progressió professional ha estat ràpida", explica Carlos González-Reyes, professor dels Estudis d'Economia i Empresa i del màster de Direcció i Gestió de Recursos Humans de la UOC. Aquest expert afegeix que també es registra en entorns d'alta rotació, com en algunes empreses emergents, on els sous es poden inflar per atreure talent, "a vegades sense que la persona arribi a percebre que el seu valor afegit justifica aquest salari".

Des del punt de vista de la psicologia, alguns perfils i actituds es veuen més afectats, explica Cabero. Parlem de persones amb alta autoexigència, individus amb inseguretat professional, que senten que han de "ser mereixedors per rebre", amb tendència a comparar-se amb altres persones, dificultat per valorar-se personalment i professionalment, i falta de claredat sobre la seva marca personal i la seva proposta de valor. Aquests individus tenen una consciència baixa dels seus triomfs i de la seva contribució en l'àmbit laboral. Segons l'experta, les causes poden provenir de l'educació rebuda, l'idealisme personal, una vocació social i la influència de certes creences religioses.

Símptomes i conseqüències en la productivitat

L'experiència d'ansietat per percepció de sobrepagament i síndrome de l'impostor va associada a una sèrie de símptomes i emocions freqüents, com una preocupació constant i por anticipatòria a ser "descobert", sentiment de culpa, incomoditat i percepció de ser un "mentider", indica la psicòloga. El professional sol dubtar de si mateix, té baixa autoestima i se sotmet a una autocrítica persistent. Això genera una tensió interna, por a la crítica, tendència a l'aïllament i esforços excessius per justificar el salari. Aquests símptomes es poden mantenir en un nivell tolerable, però en altres casos es poden intensificar i derivar en trastorns com ansietat generalitzada, burnout (síndrome d'esgotament professional o del cremat) o fins i tot depressió.

La psicòloga recorda que l'origen d'aquesta ansietat també té un valor positiu, com un senyal de consciencia ètica o sensibilitat social, encara que el seu origen sol provenir de desconfiances en el propi valor personal, postil·la.

El fet de sentir-se "sobrepagat" pot activar un tipus de dissonància emocional en l'àmbit laboral, afegeix González-Reyes, des de la pressió per demostrar que un "mereix el que cobra" fins a una incomoditat silenciosa que acaba desconnectant la persona del propòsit de la seva feina. En alguns casos, això fins i tot porta a la rotació voluntària. Dins l'equip, pot generar tensions si es perceben desequilibris injustificats.

Solucions des de l'empresa i des de la psicologia

En l'àrea de Recursos Humans, el repte és acompanyar amb transparència i conversa, recomana González-Reyes. "Més enllà de justificar les retribucions, l'important és explicar els criteris que hi ha al darrere, connectar salari i valor aportat, i obrir espais de diàleg sobre propòsit i expectatives, tant a l'inici de la relació laboral com posteriorment, per exemple, en les avaluacions anuals". Una altra eina d'ajuda és la mentoria(una eina de desenvolupament professional basada en la guia personalitzada de perfils amb més experiència), un espai ideal per abordar aquesta ansietat sense caure en paternalismes ni exigències excessives.

Des del punt de vista de la psicologia, a vegades reconnectar amb el sentit del treball no és suficient i la solució prové de la vertical de "sentir-se valuós", explica Cabero. "Els recursos tenen més a veure amb l'autoestima, la identitat i l'autoconcepte professionals, la construcció d'una marca personal realista i conscient dels propis talents, habilitats i aptituds".

Un tabú que canviarà la nova normativa europea

En molts casos, cobrar bé continua essent un tabú dins les organitzacions, explica l'economista de la UOC. Socialment continua imperant la idea que cobrar bé és sempre una "sort" i no un motiu de malestar. Però la nova normativa europea sobre transparència salarial, que entra en vigor el juliol de 2026, canviarà en molts casos la situació, ja que les empreses estaran obligades a publicar els sous i a explicar els criteris retributius. "Això exigirà posar sobre la taula temes que fins ara eren tabú, i pot ajudar a normalitzar aquestes converses", pronostica González-Reyes.

Cal recordar que els privilegis de classe o les diferències salarials sectorials exerceixen un paper important tant en la síndrome de l'impostor com en el tabú. Hi ha professionals que se senten incòmodes en comparar el seu salari amb el d'altres feines d'igual valor social o més alt, però amb menys reconeixement econòmic, assenyala el professor de la UOC. Aquesta consciència és present especialment en les noves generacions, que no entenen el salari com l'única forma de recompensa. Amb la nova directiva europea, aquesta comparació serà més evident: ja no n'hi haurà prou amb oferir un "sou a convenir", sinó que les ofertes hauran de mostrar clarament la retribució i els criteris associats.