"L'aprenentatge comporta enfrontar-se a problemes, projectes o reptes, i no anar consumint continguts"

Juan Freire, biòleg, professor universitari i emprenedor, va ser un dels ponents destacats de l'#UOC2TheFuture, l'esdeveniment de la UOC dedicat a compartir i debatre sobre la innovació tecnològica i l'aprenentatge en línia, celebrat el 12 de juny passat. Freire, que va ser un dels fundadors de TeamLabs, ha liderat la transformació digital del Tecnològic de Monterrey (TEC) de Mèxic, i és un referent fonamental en noves formes d'aprenentatge. En aquesta entrevista comparteix la seva visió sobre l'actualitat i el futur de l'aprenentatge en línia, i les condicions per aconseguir més innovació i creativitat en les institucions.

Quins objectius t'han plantejat més reptes en la teva carrera els últims anys?

El principal repte, després de deixar la universitat com a acadèmic, ha estat posar en marxa projectes que realment tinguin capacitat de canviar la realitat i un impacte en l'àmbit on es desenvolupen.

Quines capacitats consideres que cal tenir per poder treballar en aquests nous entorns?

Una eina fonamental és el lideratge des de la perspectiva de saber escoltar i dotar de sentit diversos punts de vista i persones que construeixen alguna cosa conjuntament. Una altra eina són les metodologies que venen del món del disseny i del digital, perquè et permeten treballar des d'aquesta lògica experimental i àgil, centrada a generar evidències, i poder avançar. Venint del món científic, jo hi trobo molta coherència, perquè no és altra cosa que mirar el món experimental i el de la recerca científica amb un altre enfocament.

En alguna entrevista has comentat que treballant a la universitat senties que se't "tallaven les ales". Què hauria d'evolucionar a les universitats perquè això no passés?

La meva experiència amb el sentiment de frustració dins de la universitat tenia a veure amb el fet que els objectius dels meus projectes no tenien cabuda dins de la institució, i vaig optar per anar-me'n. Trobo que les universitats, sense ànim de generalitzar, encasellen molt el treball dels investigadors. Es busca produir coneixement a través d'un artefacte que es diu paper, i això està molt bé, però és només una de les maneres de generar impacte. Estic d'acord que les universitats han de generar coneixement, però no només a través de papers.

Quines altres vies proposes?

Projectes duts a terme amb la societat que tenen un impacte local. També generes impacte amb la innovació educativa mateix, la qual, fins no fa gaire, tampoc es tenia en compte a la universitat. L'educació era una tasca de cadena de muntatge, d'executar un pla preestablert. Per a mi, aquest context restringeix molt, i crec que això és el que cal trencar. Jo vaig marxar quan començava la hiperburocratització de la universitat i el món dels indicadors. Aquest és un altre problema enorme en una organització que té gent a qui ha de dotar d'àmplies dosis d'autonomia per poder perseguir els seus interessos.

Què és per a tu la innovació educativa?

La innovació és crear una cosa nova que compleix un objectiu i resol un problema. En l'àmbit de l'aprenentatge, la innovació educativa és com aconsegueixes millorar la manera d'aprendre de la gent, i això té múltiples dimensions. És tan necessari perquè, quan canvien les necessitats de la persona que vol aprendre, has de canviar la manera com aquesta aprèn. Per a mi, la innovació no és una cosa que ens fa semblar moderns o un fi en si mateix. És una manera de treballar que et permet aportar valor a les persones.

Quins aprenentatges t'emportes de les institucions amb les quals has treballat els últims anys i quins d'aquests aprenentatges penses que es podrien aplicar, per exemple, a organitzacions com la UOC?

La necessitat que hi hagi un lideratge efectiu en les institucions, un fet que a les universitats no sempre es dona. Gent que tingui la visió, que sàpiga on va i que generi les condicions perquè això passi i es comprometi amb el canvi. És molt fàcil marcar una visió però després deixar sol el col·lectiu perquè faci el procés; això no funciona. Després, entendre que un procés de canvi és dolorós, en tots els sentits: el dolor no s'ha d'evitar, però sí acompanyar-lo. També en l'aspecte econòmic, perquè moltes vegades es plantegen processos de canvi però no es doten de recursos, perquè aquests estan compromesos per a altres coses. I, en un pla més tècnic, la importància de la tecnologia i com de malament utilitzada està avui dia a les universitats.

Al TEC de Monterrey hi va haver un canvi important de model. Des d'aquesta experiència, què et sembla que ha de tenir en compte una universitat que vulgui evolucionar?

La primera cosa és tenir clar per què vols canviar i què és el que vols canviar. Una vegada que tens aquesta certesa, jo crec en un lideratge clar, que deixa amplis marges d'autonomia i llibertat als agents del canvi, que marca una direcció i es preocupa d'habilitar els recursos i de tenir el talent adequat.

Com veus el panorama universitari global i quines experiències trobes que t'interessen més?

Detecto coses interessants en negatiu i en positiu. Em sembla que el món dels rànquingsaporta poc valor i que aquests han estat molt perversos, perquè potser sí que han posat ordre, però el que han fet ha estat orientar les universitats cap a uns objectius que no eren els seus. Moltes universitats han perdut el nord, fan les coses per aparèixer en un rànquing i no perquè siguin part de la seva missió. A Espanya, em sorprèn molt la falta de diversitat de les universitats; totes —millors o pitjors— són iguals. Això em sembla un problema com a sistema, independentment que hi hagi gent que faci coses meravelloses i universitats molt bones. Això contrasta amb la meva experiència a Llatinoamèrica, que és tot el contrari, el món del caos i una diversitat dins de la qual hi ha models molt interessants: models molt orientats als territoris; a l'educació i la recerca; a la vinculació i la relació amb la societat… 

Creus que es pot aprendre del que passa a Llatinoamèrica?

Aquesta diversitat de coses em sembla interessant, i penso que en podem aprendre molt, d'aquest món. Després, hi ha moltes universitats que no estan en el radar de la gent, que són noves i que fan les coses de manera diferent, com la Minerva University o l'Ollin College de Boston, amb models que no podrien existir a Espanya i que a mi em semblen fascinants; models que no intenten replicar l'estàndard, sinó aportar la seva pròpia proposta de valor.

Quina és la teva visió de futur en relació amb l'aprenentatge online?

L'aprenentatge online és a la prehistòria, perquè ha començat replicant l'experiència de l'aula i ens ha portat sovint a un aprenentatge passiu, centrat en els continguts i, moltes vegades, en la sincronia. Per a mi, el seu futur és també un aprenentatge actiu, molt divers en les seves modalitats, i en el qual hi ha una combinació virtuosa de molta sincronia que té lloc online i presencialment amb gran flexibilitat. Per aconseguir-ho, hem de revisar els nostres models pedagògics i repensar la tecnologia compatible amb aquests processos. No parlaria d'"aprenentatge online", parlaria de "l'aprenentatge", perquè anem cap a un futur en el qual l'aprenentatge tindrà una dimensió digital igual que les nostres vides.

L'anomalia serà la presencialitat, que continuarà existint perquè és interessant per a una fase de la vida, la idea d'anar al campus perquè t'ajuda en el desenvolupament… Però serà una cosa minoritària. La majoria de la gent estarà immersa en processos d'aprenentatge digitals, amb un full de ruta que ofereix la institució que es pot adaptar als teus objectius. L'aprenentatge comporta enfrontar-se a problemes, projectes o reptes, i no anar consumint continguts, que és el que passa ara. Es tracta d'arribar al coneixement a través de la pràctica: és un model molt efectiu i és la manera de generar engagement.

Com es pot fomentar la cultura de la innovació dins de les institucions?

La cultura de la innovació dins de les institucions s'ha de fomentar generant incentius, que no han de ser només econòmics. Ajudant a fer que la innovació succeeixi, generant el context, els recursos, les eines i l'acompanyament, i després reconeixent aquest treball d'innovació. Hi ha maneres de reconèixer la innovació que no han d'estar ancorades només al producte final. Si l'ancores al producte final, deixarà de ser innovació, ja que la gent es preocuparà perquè les coses surtin bé i, llavors, assumiran menys riscos.

Com creus que s'ha d'impulsar el talent i la creativitat entre el professorat i els equips tècnics de la universitat?

Crec que això passa per generar incentius adequats, diversificar els objectius segons els quals mesurem la gent, fomentar que la gent s'atreveixi a innovar i permetre l'error, que no és una cosa negativa, sinó positiva si es tradueix en coneixement i experiència que pots transferir. En aquest moment hi ha molta ansietat entre els professors, molt esgotament per successius canvis tecnològics que sembla que els passen per damunt i dels quals no són protagonistes. Cal generar un entorn de seguretat i de confiança on els professors puguin aprendre experimentant i desenvolupar propostes que siguin realment innovadores.

Com creus que es poden fer sostenibles els projectes d'innovació en l'àmbit universitari?

Normalment, aquests projectes es consideren un desguàs de recursos, una despesa. Per a mi no són una despesa, són una inversió. La innovació ha d'estar lligada a un benefici futur. Hi ha beneficis relatius a la generació d'impacte i d'estabilitat financera. Tots dos són importants.

Vas ser un dels creadors del model de TeamLabs. En què es diferencia aquest model i què aporta?

És una organització que va néixer el 2012, treballant amb la Universitat de Mondragón. Es va posar en marxa un model d'aprenentatge en emprenedoria que és d'origen finlandès, el Team Academy. Es tracta d'aprendre a emprendre en equip. Parteix de la hipòtesi que la millor manera d'aprendre a aprendre és emprenent. No creïs emprenedors des de la teoria, sinó des de l'acció. I és necessària la dimensió d'equip. A partir d'aquí es va desenvolupar un model pedagògic molt diferent del convencional. Són programes acadèmics, però el primer dia un grup de gent crea una empresa real i tot el seu procés d'aprenentatge es basa en els projectes emprenedors que desenvolupa aquesta empresa. Els projectes van guanyant complexitat al llarg del temps i hi ha un procés d'acompanyament d'un instructor d'equip.

En què consisteix el concepte d'"aprenentatge radical"?

Per a mi és quan converteixes tota la teva experiència vital en una oportunitat per a l'aprenentatge. És gairebé un estat mental en el qual tu t'obres a experimentar i viure experiències que et permeten aprendre fins i tot canviant els teus conceptes del món. Té molt a veure amb el pensament crític, estàs disposat a entendre el món i intervenir-hi per intentar canviar-lo, sabent que això et canviarà a tu.

Creus que les universitats han trobat la manera de relacionar-se satisfactòriament amb el món laboral?

Penso que no, perquè segueixen en aquest paradigma de "jo genero el coneixement i jo te'l transfereixo". Aparentment funciona, perquè es produeix un diàleg, però no és un diàleg productiu. Les universitats han de parlar amb el món laboral, però per coproduir o codissenyar el coneixement i les pràctiques d'aprenentatge que es necessiten. I això passa per entendre en profunditat la necessitat i codissenyar-ne les solucions. És pel mateix motiu pel qual la recerca de les universitats té menys impacte en la societat del que hauria de tenir, perquè no surten al carrer a entendre la complexitat d'un problema i no en cocreen la solució amb la societat.

Quin pes creus que tindran les grans corporacions tecnològiques en l'educació?

Les big tech ja hi tenen un gran impacte, i penso que és negatiu. Sota l'aparença de proporcionar una tecnologia compatible, en realitat aquesta tecnologia té ideologia pedagògica, incorpora necessàriament un model pedagògic. El segon és que, avui dia, les dades són fonamentals, moltes d'aquestes dades tornen a les plataformes que els permeten millorar els seus productes, però no l'experiència d'aprenentatge, que acaba sent l'efecte col·lateral d'un model de negoci. Crec que això no té gaire sentit, i no es tracta de demonitzar les grans corporacions. El problema és tenir un model propi i, a partir d'aquí, decidir com uses la tecnologia.

Creus que les convulsions geopolítiques tindran impacte en les universitats, com ara als Estats Units amb Donald Trump?

Les convulsions actuals en el món universitari, fonamentalment als Estats Units per l'efecte Trump, ja estan tenint efectes. Ara com ara, potser petits, però ja s'estan movent moltes coses. A més, un sistema com l'universitari, que té tanta inèrcia, que està dissenyat per a l'estabilitat, quan el sotmets a un xoc es mou, i la recuperació, o no succeeix o succeeix molt lentament. El model universitari d'elit nord-americana és un model molt específic. Hem confós aquestes grans universitats amb la idea que totes han d'aspirar a ser així, i la majoria es queden pel camí i deixen de ser el que haurien de ser. En aquest sistema fa anys que hi ha un procés de crisi al voltant de la llibertat d'expressió, i ara veiem un xoc en el sentit contrari. No sé què passarà, però això ens hauria de fer reflexionar sobre la necessària autonomia de les universitats, perquè siguin espais de llibertat d'opinió i pensament. 

Si poguessis transmetre un sol missatge a la comunitat UOC, quin seria?

La UOC neix com una anomalia en el sistema, és diferent, amb una emissió definida que ha anat evolucionant amb el temps, que la situa en un lloc excèntric del sistema universitari, i això, per a mi, és una enorme oportunitat, perquè neix sense les inèrcies d'universitats que existeixen des de fa més temps; neix en el futur, en molts aspectes, i això li permet a la UOC —o l'obliga a— definir la seva pròpia missió en moltes dimensions, i penso que és això el que passa. Per a mi, el missatge seria que confiem en aquesta missió i procurem crear aquesta comunitat d'innovació i aprenentatge, perquè penso que és una universitat que va pel bon camí, per totes aquestes peculiaritats que la fan forta i pensada per al món en què som ara.