"La transformació digital tardarà i serà cara, però no tan cara com ho seria quedar-se de braços plegats"

Johan Magnusson és doctor i catedràtic en Sistemes d'Informació a la Universitat de Göteborg i director del Centre Suec per a la Innovació Digital (SCDI). El seu camp de recerca se centra en la governança de la transformació digital, especialment en el sector públic, i inclou temes com la innovació, el deute tècnic i l'ambidextresa en la gestió de la tecnologia.

Amb una trajectòria prestigiosa al darrere, marcada per la recerca i la consultoria per a organitzacions públiques i privades, Magnusson ha publicat nombrosos articles acadèmics i ha participat en iniciatives destinades a promoure una digitalització eficient i sostenible. També és autor del llibre Enterprise System Platforms. Enguany participarà com a ponent en el Research & Innovation Forum (Rii Forum), organitzat pels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, on compartirà els seus coneixements sobre governança digital i innovació en el sector públic.

Quins són els reptes principals als quals s'enfronten les organitzacions públiques en la seva transformació digital?

El repte principal està relacionat amb la governança. La protecció davant del risc i la variació són els factors que determinen la manera com s'estableix el control de la gestió en aquestes organitzacions. La transformació digital consisteix a convidar al canvi transformador, és a dir, a assumir riscos i alimentar la variació, amb la qual cosa veiem que la governança i el control contraresten directament el canvi.

De quina manera les organitzacions poden equilibrar la necessitat d'innovació amb el manteniment dels sistemes tradicionals?

No poden. Primer, necessiten bifurcar-se i crear una infraestructura paral·lela en innovació. Han d'augmentar dràsticament la despesa en informàtica i digitalització, i han d'entendre que la transformació tardarà i serà cara, però no tan cara com ho seria quedar-se de braços plegats.

Quin paper han d'exercir els responsables polítics i administratius en la governança de les tecnologies de la informació (TI)?

Els líders han d'actuar com a impulsors, fixar objectius clars i garantir que els directius de primera línia i els empleats tinguin la llibertat d'actuació que necessiten per canviar. Han de garantir recursos i seguretat psicològica.

Com definiria el deute tècnic?

El deute tècnic és una capacitat de maniobra restringida a conseqüència de les dreceres tecnològiques que s'han pres anteriorment.

Quins són els efectes més comuns del deute tècnic en les organitzacions?

La inèrcia i una espiral de costos de desenvolupament. En un dels nostres estudis vam calcular que el deute tècnic multiplicava per deu el cost del desenvolupament, és a dir, reduïa enormement la rendibilitat i el ritme de desenvolupament.

Ha observat algun patró en la manera com les organitzacions gestionen (o ignoren) aquest deute?

La veritat és que la majoria d'organitzacions simplement no el gestionen. Hem identificat les quatre estratègies que duen a terme: no hi intervenen, intenten migrar (opció costosa), renoven els sistemes (opció arriscada) o els recobreixen amb una capa tecnològica. Aquesta última estratègia és la menys freqüent, però també la més prometedora.

Quines estratègies recomana per evitar que el deute tècnic es converteixi en un problema greu?

A la majoria d'organitzacions amb les quals treballem els recomanem que adoptin aquesta estratègia de recobriment (en anglès, envelopment strategy). Això implica assumir la propietat dels seus sistemes heretats, crear una capa de dades en temps real i organitzar equips de desenvolupament d'operacions que treballin en un entorn de codi baix per desenvolupar funcionalitats noves. Amb el temps, això transfereix la lògica dels sistemes heretats a una capa nova i, finalment, permet desmantellar els sistemes antics. Fins ara, només una organització ha implementat aquesta estratègia per complet, però els resultats són realment prometedors.

Creu que les organitzacions del sector públic estan a l'altura de les del sector privat quant a digitalització?

Les organitzacions del sector públic són diferents per naturalesa i ha de continuar essent així. Comparar-les no tindria cap sentit. Crec que el ritme de transformació digital en el sector públic és massa baix si el comparem amb els reptes als quals ens enfrontem en la societat. Per poder fer front a la transició ecològica necessitem crear unes capacitats digitals que, per desgràcia, en aquests moments no tenim.

Quines tendències tecnològiques creu que tindran més impacte en la governança del sector públic els pròxims anys? Ha observat alguna bona pràctica en innovació digital en algun país o institució?

En termes de tendències, la IA generativa continuarà essent dalt de tot de la piràmide. El potencial de l'automatització cognitiva barata tanca la promesa del que anomenem benestar de precisió, és a dir, benestar oportú i individualitzat d'acord amb les necessitats i els drets. A Suècia, els professors dediquen el 50 % del temps a l'administració, els treballadors socials el 70 % i els infermers el 40 %. Això deteriora greument el sistema de benestar, i ha de canviar. La nostra recerca demostra que podem automatitzar fins al 90 % de les tasques administratives, fet que contribuirà a millorar el benestar, però els efectes de la IA generativa a escala macro són realment interessants. La prosperitat d'una nació depèn essencialment de dues coses: l'accés a l'energia i l'accés a la mà d'obra. La IA augmenta l'accés a la mà d'obra amb un cost marginal teòric de zero. L'energia renovable augmenta l'accés a l'energia amb un cost marginal teòric de zero. Això transformarà els paràmetres de la prosperitat.

Què el va empènyer a especialitzar-se en governança informàtica?

La meva intenció era entendre on és el veritable poder en una organització. La governança aborda els paràmetres de la gestió, és a dir, especifica quines decisions es poden prendre i qui les pot prendre. Per tant, el veritable poder depèn del disseny de la governança, no de la presa de decisions. Passa el mateix amb les TI: la manera com dissenyis el teu sistema és la manera com funcionarà el món. Així doncs, bàsicament, es tractava de comprendre i influir en el comportament.

Quin consell donaria als estudiants o professionals que es vulguin especialitzar en governança digital i innovació?

Els suggeriria que es comencessin a comprometre amb els problemes als quals fan front les organitzacions i que no acceptessin l'statu quo actual com una cosa bona. Innovar és explorar, i les organitzacions estan dissenyades per evitar-ho. Els diria que utilitzin els resultats de les últimes recerques per formar-se i qüestionar la manera de treballar de les organitzacions. El món digital introdueix una lògica nova que s'ha d'entendre i fer servir com un salconduit per ajudar les organitzacions a millorar.

Si pogués canviar alguna cosa en la gestió de la tecnologia en el sector públic, què seria?

Passaria d'una governança dissenyada per mantenir els costos de les TI tan baixos com sigui possible a una governança centrada a garantir el valor. Em centraria en el cost d'oportunitat, és a dir, el cost de no utilitzar la tecnologia. Un cop fet això, les coses ja només poden anar bé!