Una intervenció en l'alumnat repetidor millora la participació i la persistència en les assignatures per aprovar

Un equip de recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha desenvolupat i aplicat una intervenció específica per a l'alumnat repetidor amb l'objectiu d'entendre per què n'hi ha una part significativa que torna a suspendre i, a la vegada, d'implementar recursos que ajudin a revertir aquest patró. El projecte es va fer en el context d'una recerca amb gairebé un centenar d'estudiants de l'assignatura Fonaments de programació (CS1), una de les més exigents i amb major taxa de suspensos dels estudis d'Enginyeria Informàtica. Els investigadors van aconseguir un augment significatiu de la participació i persistència de l'alumnat, especialment durant les primeres setmanes del semestre. La recerca, amb possibilitat de ser adaptada a altres assignatures i graus, també ha demostrat que, lluny de solucions universals, l'alumnat repetidor té unes particularitats que cal conèixer bé per ajudar-lo millor a evitar els mateixos errors.

El projecte, impulsat per Maria‑Jesús Marco‑Galindo, Julià Minguillón Alfonso, David García‑Solórzano i la catedràtica Teresa Sancho Vinuesa, investigadors del grup de recerca Learning Analytics for Innovation and Knowledge Application (LAIKA) i professors vinculats als Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, sorgeix d'una evidència que tots han constatat com a docents en l'alumnat repetidor: "Si res canvia, ni la implicació de l'estudiant ni l'enfocament docent, els resultats tendeixen a repetir-se. Per això volíem explorar com oferir un acompanyament més personalitzat als estudiants".

Els autors van desenvolupar un pla d'acció per a 86 estudiants amb diverses mesures específiques, com ara una aula exclusiva per a repetidors, recursos inicials senzills, sessions síncrones per instal·lar el programari, retorn personalitzat per activitat, reflexió sobre el fracàs anterior i l'opció de conservar qualificacions aprovades d'intents previs.

Bons resultats sense més aprovats

Els resultats, publicats en obert a la revista ACM Transactions on Computing Education, han mostrat que hi va haver una millora clara en el nivell d'implicació dels estudiants i molts van aconseguir avançar significativament més que en l'intent anterior. A més, la intervenció va tenir un efecte directe en la reducció de l'abandonament i en la percepció de la viabilitat de superar l'assignatura.

En concret, l'alumnat repetidor que va aprovar es va connectar significativament més al Campus Virtual que en els intents anteriors (fins a més de vuit dies). En molts casos, els estudiants també van millorar els resultats dels exercicis pràctics, però, així i tot, la taxa global d'aprovats no va augmentar de manera significativa: només un 43,3 % dels estudiants que havien fallat anteriorment van aprovar finalment l'assignatura.

Cap a una intervenció feta a mida

Els autors asseguren que la intervenció encara té marge de millora, perquè va ajudar els estudiants a persistir, però no tots van millorar prou com per aprovar. D'aquí que concloguin que cal continuar avançant cap a intervencions més personalitzades, amb una atenció específica a les barreres personals. També recomanen explorar tecnologies d'aprenentatge adaptatiu i fer seguiment longitudinal dels estudiants repetidors.

L'anàlisi ha permès identificar tipologies diferenciades d'estudiants repetidors, segons el seu comportament anterior a l'assignatura. "Hem constatat que variables com l'edat o el sexe tenen menys pes que la mateixa experiència prèvia amb l'assignatura. Els estudiants repetidors tenen una història que cal conèixer per dissenyar un pla d'intervenció útil i ajudar-los encara més a no repetir els mateixos errors", expliquen.

El temps és la clau

Amb relació a quines són les causes principals del fracàs, els autors tenen clar que "el principal problema és el temps". D'una banda, la poca disponibilitat de temps que certs alumnes tenen per dedicar a l'assignatura a causa de la seva situació personal, i de l'altra, el temps que es necessita per poder assumir i integrar els conceptes de programació, la qual cosa, en algunes persones, pot requerir més d'un semestre.

"Aprendre a programar no és necessàriament difícil. El que és exigent és fer-ho en poc temps. Alguns estudiants ho poden fer en un semestre; d'altres, en dos. El que és fonamental és garantir que, en cada intent, sentin que estan més prop d'aconseguir-ho i que tenen suport en el camí", diuen els autors.

Una recerca adaptable a altres estudis

Els resultats també obren la porta a aplicar aquesta metodologia a altres assignatures troncals amb alts percentatges de repetidors i a continuar avançant cap a un model educatiu que entengui que aprendre a programar —i aprendre, en general— no és una qüestió de capacitat, sinó de temps i acompanyament.

Segons els impulsors del projecte, adscrits a UOC-FuturEd, seria especialment interessant aplicar metodologies similars a altres assignatures amb índexs elevats de repetidors, però adaptant en cada cas les accions que es duen a terme. "Conèixer la història de l'alumnat prèviament suspès, saber les raons que els van dur a fallar el primer cop i dotar-los d'instruments de reflexió i de suport són accions necessàries, independentment de l'assignatura o fins i tot del programa", apunta Julià Minguillón. En aquest sentit, la UOC també té en marxa una tesi doctoral per dissenyar i avaluar un conjunt de mesures adaptades al perfil de l'alumnat repetidor i ajudar-lo a entendre i reflexionar sobre les causes del seu fracàs.

Aquest treball s'emmarca dins la missió de recerca de la UOC: Educació al llarg de la vida, i afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU: 4, sobre educació de qualitat, i 10, sobre reducció de les desigualtats.

Article de referència

Marco-Galindo, M.-J., Minguillón, J., García-Solórzano, D., & Sancho-Vinuesa, T. (2025). Intervention for Students Repeating a CS1 Online Course: Analyzing Their Performance, Behavior, and Perceptions. ACM Transactions on Computing Education, article 6. https://doi.org/10.1145/3743685. 

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca