L'ús de videojocs comercials ajuda a aprendre programació bàsica

En un entorn cada cop més digitalitzat i connectat, la demanda de programadors informàtics no para de créixer i, de retruc, també ho fa la necessitat de formació per generar nous especialistes de la codificació. Sovint es tracta de professionals d'altres sectors que volen reorientar la seva trajectòria laboral i, en aquests casos, l'adquisició del pensament computacional i de les habilitats de programació té una importància clau perquè puguin triomfar en aquest procés. Un estudi impulsat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha identificat un nou recurs didàctic que els pot ajudar en aquest objectiu: jugar a determinats videojocs que estan a l'abast de tothom amb l'únic objectiu d'entretenir-se.

Joan Arnedo, del Grup de recerca en Aprenentatges, Mitjans i Entreteniment (GAME) –adscrit a la unitat de recerca sobre cultura, creativitat, justícia social, pensament crític i humanitats–, i David García Solórzano de l'STEAM University Learning Research Group (EduSTEAM) –adscrit a la unitat de recerca sobre educació i elearning–, tots dos professors dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, han fet un estudi amb un grup d'alumnes de la Universitat que ha demostrat la utilitat de dos videojocs comercials per reforçar la confiança de l'alumnat que estudia els cursos de primer nivell de programació. La literatura científica ja havia validat la utilitat dels jocs creats expressament amb aquest propòsit, el que es coneix com a serious games; en canvi, les recerques amb jocs que estan a l'abast de tothom no resulten tan habituals.

L'estudi, publicat en obert a la revista Entertainment Computing, va seguir durant un període de sis setmanes l'evolució de més de mig centenar d'alumnes de la UOC de perfils diversos, amb una base important del grau d'Enginyeria Informàtica, però passant també pel grau de Ciència de Dades Aplicada (Applied Data Science), el grau d'Enginyeria de Tecnologies i Serveis de Telecomunicació i, fins i tot, el màster universitari de Disseny i Programació de Videojocs. Els investigadors van encoratjar l'estudiantat, d'entre 18 i 63 anys i encara sense capacitats avançades de codificació, a jugar als títols Human Resource Machine i 7 Billion Humans. "Són dos dels jocs de programació més ben valorats a les principals plataformes digitals de distribució de videojocs —explica Arnedo—, i la nostra hipòtesi era que, pel seu contingut, podrien ser útils per disminuir la fricció en l'aprenentatge en una assignatura inicial com ara Fonaments de programació. Sabíem que, no pel simple fet de jugar-hi, tothom començaria a treure deus, però ens interessava veure si, per exemple, es reforçava l'autoconfiança de l'estudiantat en la capacitat de superar l'assignatura i hem vist que, efectivament, és així".

Els dos videojocs plantegen un escenari en què, després d'un gir de guió, els humans estan supeditats a una intel·ligència artificial que els exigeix gestionar un gran volum de dades i resoldre les seves peticions. "Es tracta de jocs de programació que plantegen trencaclosques que s'han de resoldre amb ordres de programació, ja sigui amb codi pur o de manera més conceptual, però en qualsevol cas fent servir el pensament computacional, que és el que ens interessa fomentar i assolir", expliquen els investigadors.

Més confiança i millor aprenentatge a través del joc

Durant les sis setmanes que va durar l'experiment, els investigadors van fer un triple seguiment de l'evolució de l'alumnat: mitjançant qüestionaris, un test d'autoeficàcia i un diari personal en el qual l'alumnat reflexionava sobre l'experiència. D'aquest últim recurs es van extreure conclusions molt positives: "Com que no sabia programar, havia de duplicar l'esforç, però gràcies als jocs noto que he guanyat una comprensió que abans no tenia i aviat em podré posar al dia amb les classes", deia una persona. "Trobar la solució a un problema em va inspirar molt i va augmentar la meva confiança en les meves habilitats", deia una altra. "Cada setmana noto una millora progressiva, no només en el curs, sinó també en els jocs. I és reconfortant sentir com millores de mica en mica, perquè, quan només estudies, de vegades no te n'adones", hi va afegir una tercera.

L'anàlisi d'aquesta triple via de resultats va mostrar que l'ús d'aquests jocs com a recurs educatiu va tenir un impacte positiu en l'interès i el sentit d'autoeficàcia de l'estudiantat, però també es va veure que, per obtenir-lo, cal tenir en compte algunes consideracions docents importants. Els jocs van ser ben rebuts i valorats, fins i tot entre el gruix d'estudiantat de mitjana edat i amb poc temps lliure per altres responsabilitats laborals i familiars, que els va considerar útils per a l'adquisició del pensament computacional i les habilitats de resolució de problemes.

Tot i que alguns dels aspectes positius identificats en l'anàlisi temàtica es van anar reduint a mesura que la novetat minvava, la percepció d'utilitat es va mantenir constant. De fet, en la segona i tercera setmana alguns participants van afirmar que, gràcies als jocs, estaven començant a pensar com un ordinador, cosa que els va fer adonar del seu progrés en l'aprenentatge de la resolució de problemes de programació.

Un nou recurs educatiu amb alguns reptes per resoldre

Per contra, els investigadors també van veure que una part de l'estudiantat es va quedar atrapada i frustrada en alguns nivells, sense saber com avançar. Això va ser especialment molest en les etapes inicials del curs i més habitual quan la corba de dificultat augmentava. "Vam detectar també un component de frustració pel fet que es tractés d'un joc, és a dir, una experiència que a priori hauria de ser totalment divertida", explica Arnedo. Per tant, els investigadors recomanen acompanyar aquest nou recurs educatiu amb materials de suport, com ara un full de pistes o solucions i una guia per coordinar el nivell de dificultat del joc amb els continguts que s'estan treballant de manera síncrona al curs.

En vista de la utilitat d'aquesta proposta, els investigadors plantegen ara la possibilitat de continuar ampliant la recerca mitjançant un nou estudi, en aquest cas dins de l'àmbit de l'Escola de Programació que la UOC ha inaugurat aquest curs. Des de l'octubre, l'Escola forma des de zero especialistes en tres llenguatges —JavaScript, Python i Java— i estructura l'ensenyament en sis nivells, seguint el model del Marc Comú Europeu de Referència per a les llengües: A1, A2, B1, B2, C1 i C2. D'aquests sis nivells, ja s'ofereixen els quatre primers, i els dos últims (els nivells C) es desplegaran al llarg dels propers cursos.

"Més que no pas aprendre la sintaxi dels llenguatges de programació, el repte és assolir la tasca conceptual de saber què vols fer, com has de resoldre els problemes i els passos per aconseguir-ho. Aquest és el salt que la literatura científica ens diu que costa més de fer a l'estudiantat. Utilitzar aquests o altres jocs per aconseguir-ho podria ser interessant, però hi ha alguns entrebancs, com ara el tema de les llicències, per al seu desplegament a la UOC que s'haurien de resoldre abans de poder implementar-los", conclou Joan Arnedo.

Aquest projecte s’alinea amb les missions de recerca de la UOC: Educació al llarg de la vida i Cultura per a una societat crítica. A més, la recerca afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) número 4, sobre educació de qualitat.

Article de referència

Arnedo-Moreno, J.; García-Solórzano, D. 2025. Programming Fun(damentals): Using commercial video games to teach basic coding to adult learners. Entertainment Computing, 52. https://doi.org/10.1016/j.entcom.2024.100850

La recerca de la UOC

La UOC investiga, amb una marcada especialització en l'àmbit digital, per incidir en la construcció de la societat del futur i contribuir a les transformacions necessàries per fer front als desafiaments globals.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen al voltant de cinc unitats de recerca per abordar cinc missions: Cultura per a una societat crítica, Educació al llarg de la vida, Salut digital i benestar planetari, Tecnologia ètica i humana i Transició digital i sostenibilitat.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la transferència de coneixement de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.