Quan el hype tecnològic és una arma política i econòmica

El 95% de les empreses que inverteixen en intel·ligència artificial (IA) no veu cap rendiment tangible, segons indicava fa uns dies l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT). Molts projectes no arriben a producció, especialment si es desenvolupen internament, i externalitzar a proveïdors té un 67 % d'èxit. Des de l'inici del boom de la IA, les promeses econòmiques entorn d'aquesta tecnologia no han deixat de créixer, encara que sembla que ara aquest hype es comença a posar en dubte. "L'expectació tecnològica és el resultat d'una doble especulació: una de financera, destinada a multiplicar els rendiments de les inversions en empreses arriscades; i una de social, segons la qual les empreses criden l'atenció prometent, a través de la tecnologia, avanços disruptius que crearan oportunitats socials sense precedents", explica Andreu Belsunces, investigador de l'Àrea de Tecnopolítica del grup Communication Networks and Social Change de la UOC.

Entre el 10 i el 12 de setembre tindrà lloc a la seu de la UOC de Barcelona el primer congrés Hype Studies, que aquesta entitat coorganitza juntament amb altres universitats europees. Es tracta d'una trobada pionera per analitzar com s'ha convertit la creació d'expectació en una eina de poder polític i econòmic. L'esdeveniment reunirà investigadors i acadèmics internacionals entorn d'un fenomen que explica tant la febre actual de la IA com bombolles passades (per exemple, les puntcom).

Quan el hype dona diners i poder

Comunament, s'entén per hype la creació d'expectació entorn d'un producte, servei o tendència. Per als investigadors del congrés, va molt més allà: es constitueix com una eina de poder. Belsunces assenyala que "el hype és un fenomen poderós i omnipresent que influeix en l'economia, la política i el desenvolupament tecnològic". A judici seu, no es tracta només d'exageració, sinó d'un procés que "atreu inversió, alimenta l'especulació i amplifica les incerteses". El hype no és només una exageració ni és accidental: és un procés dinàmic que exerceix un paper crucial en les societats contemporànies i modela la presa de decisions en diversos nivells", afegeix.

En molts casos, les empreses exageren les seves promeses per tenir més possibilitats econòmiques. "Molts inversors insten explícitament els fundadors a pintar la imatge més ambiciosa del seu producte, cosa que emmarquen com una tàctica de supervivència necessària en rondes de finançament competitives, per entretenir els seguidors i aconseguir que el capital de risc a fi que s'embarquin a surfejar l'onada", explica.

La UOC organitza el primer congrés Hype Studies

El congrés pretén entendre millor el hype i explicar les dinàmiques de la febre actual de la IA i quines en són les conseqüències comunicatives, econòmiques i polítiques. De fet, les preocupacions davant d'una possible bombolla de valoracions en el sector de la IA són creixents, la bretxa entre la inversió i el retorn és molt baixa i, recentment, algunes empreses com ara Nvidia o Palantir han perdut cotització.

Durant els tres dies de congrés hi haurà intervencions d'investigadors i acadèmics de tot el món. Entre les principals ponències, hi ha la de la investigadora Gemma Milne, autora de Smoke and Mirrors: How Hype Obscures the Future and How to See Past It. També hi participarà el guanyador del premi Pulitzer Christo Buschek. El congrés tindrà lloc els dies 10 i 12 de setembre a la seu de la UOC del 22@ (rambla del Poblenou, 156, Barcelona) i es podrà seguir en línia i de manera presencial.