SofIA, l'aposta de la UOC per integrar la intel·ligència artificial humanista, ètica i disruptiva

Acompanyar l'alumnat en tot moment durant la seva vida acadèmica, portar la docència a un nou nivell, alleugerir la càrrega burocràtica, contribuir a la formació contínua de l'equip. Són moltes les aplicacions que ja té la intel·ligència artificial (IA) en el panorama universitari, però encara en són més les que queden per desenvolupar i descobrir. D'aquí l'aposta de la UOC per SofIA, un projecte institucional que està transformant no tan sols la docència, sinó també la gestió universitària, els serveis d'acompanyament a l'alumnat i el desenvolupament professional del personal, amb l'objectiu d'arribar a ser un referent AI-enabled (la IA, integrada a tots els nivells) del panorama universitari internacional. Així és com es defineix aquesta iniciativa estratègica per convertir-se en una de les institucions pioneres a l'hora d'integrar la intel·ligència artificial (IA) en el seu propi model educatiu i de gestió.

"Amb SofIA, la UOC col·loca la IA al servei del nostre model educatiu amb una visió que és, abans de res, humana", explica Teresa Guasch, vicerectora de Docència i Aprenentatge. "No es tracta simplement d'incorporar tecnologia; parlem de transformar la manera com ensenyem, aprenem i ens relacionem amb la nostra comunitat", afegeix.

Com expliquen des de la Vicegerència de Transformació Digital de la institució, "la IA no substitueix el factor humà, sinó que l'amplifica, la qual cosa permet que els professionals se centrin en tasques de més valor afegit". SofIA és un marc de treball de la IA que està avalat per un enfocament humanista i ètic, la finalitat del qual és alliberar el potencial de les persones. Com destaca Teresa Guasch, la UOC adquireix el compromís de "millorar l'experiència d'aprenentatge dels nostres estudiants, de manera que els puguem acompanyar de forma més ajustada a les seves necessitats, a temps, de manera més àgil i sobretot més personalitzada, des d'un enfocament ètic i responsable".

"A la UOC estem aplicant intel·ligència artificial per donar suport tant a docents com a estudiants en totes les etapes del procés de docència i aprenentatge: des del disseny d'una assignatura, els seus continguts i les activitats d'avaluació, fins a l'acompanyament, l'avaluació i el retorn personalitzat", assenyala Robert Clarisó, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. En paraules de Manel Jiménez-Morales, vicerector d'Aliances, Comunitat i Cultura, "cal pensar la tecnologia des d'una clau humana, encara que sembli un tòpic, i entendre quin és el seu rendiment efectiu segons els usos i les potencialitats de l'estudiantat".

Una millor eficiència de tots els processos interns

Però, a més del clar impacte que tindrà la seva aplicació a les aules, la IA també servirà per millorar tots els processos interns de l'administració i la gestió de la institució, atès que automatitzarà tasques repetitives, optimitzarà fluxos de treball i contribuirà a oferir un acompanyament més àgil i proactiu a l'estudiantat. "La intel·ligència artificial, i en particular la IA generativa, permet automatitzar tasques i gestionar grans volums d'informació", afegeix Clarisó. "La intel·ligència artificial ens ha d'ajudar a ser una institució més eficient, més rellevant i centrada en les persones", asseguren des de l'àrea de Transformació Digital de la UOC.

Aquests avenços estan acompanyats per un circuit d'experimentació obert a tota la comunitat universitària. Per fomentar-ho, la universitat ha dissenyat un pla de formació específic perquè tot el personal, tant docent com de gestió, adquireixi les competències necessàries per incorporar la IA en el seu dia a dia. Aquesta capacitació abasta des de nivells introductoris fins a cursos avançats, i es complementa amb una comunitat activa de pràctiques que promou l'aprenentatge col·laboratiu i la innovació interna.

Com assegurar un desplegament responsable de la IA a tots els nivells?

L'existència d'un comitè transversal, que en garanteix un ús segur, responsable i alineat amb els valors institucionals, és una de les peces clau del desplegament de la intel·ligència artificial a la UOC. Segons Guillem Garcia Brustenga, de l'eLearning Innovation Center (eLinC), aquest comitè està format per "especialistes en ètica, legalitat, seguretat, dades i tecnologia" que s'encarreguen d'avaluar totes les iniciatives i experiments amb IA abans de la seva posada en marxa. "La UOC planteja una adopció responsable de la IA", constata Clarisó.

Gràcies a aquest model de governança, la UOC anticipa possibles biaixos algorítmics, avalua impactes legals i educatius i estableix protocols de seguiment per a cada iniciativa pilot, sempre "amb un fort compromís amb els valors ètics i la transparència", com assegura Garcia Brustenga, cosa que permet prevenir qualsevol risc potencial, garantir la traçabilitat de les accions i assegurar que cada aplicació d'IA s'ajusta als principis d'equitat, qualitat i respecte a la privacitat, que són, segons Teresa Guasch, "els valors fonamentals de la institució". "El que estem fent amb SofIA és replantejar-nos el futur de la Universitat. Volem ser pioners a integrar la intel·ligència artificial d'una manera que sigui coherent amb els nostres principis i la nostra missió", assegura la vicerectora.

La iniciativa SofIA, en marxa des de fa un any, està oberta a tota la comunitat UOC. "El circuit d'experimentació que proposem permet que qualsevol persona de la institució pugui plantejar un ús de la IA. Si la proposta aporta valor i els riscos són mitigables, se secundarà amb la tecnologia adequada", detalla Guillem Garcia Brustenga, que afegeix que, una vegada acabat l'experiment, "SofIA haurà de tornar a avaluar el valor aconseguit i la mitigació de riscos abans de plantejar-se consolidar aquest experiment", per després afegir un punt extra de control, a càrrec d'AFIA, "un grup institucional d'avaluació, feedback i IA que, juntament amb l'eLinC, garantirà l'encaix de l'experiment en el model educatiu de la UOC".

És per això que, com assenyala Robert Clarisó, "no cal introduir la IA perquè sí, sinó perquè és una millora per a l'estudiantat, el professorat o per als processos de gestió". El mateix expert afegeix que, una vegada que s'incorpori la IA perquè convé i aporta un valor, "no és una cosa que es faci una vegada i ja està: ha de ser un procés continu".

A tall de resum, i com apunten des de l'àrea de Transformació Digital de la institució, les iniciatives SofIA s'estructuren en dos grans grups, en funció del seu enfocament: els usos de la IA que permeten dur a terme els processos actuals de manera més eficient, o bé els escenaris que permeten plantejar serveis innovadors i canviar els processos de manera disruptiva. La idea, insisteixen en aquesta àrea, és que les tasques rutinàries i administratives "puguin ser automatitzades", la qual cosa alliberarà temps perquè els equips de docència i de gestió "dediquin més esforços a construir relacions de confiança amb l'estudiantat".

Casos d'ús que destaquen per la seva eficiència o la seva disrupció

Entre els casos d'ús més destacats dels analitzats o experimentats fins ara, es troba, per citar-ne un exemple, la incorporació d'assistents virtuals en assignatures concretes, que permeten respondre dubtes freqüents de l'estudiantat en temps real i de manera contextualitzada, amb projectes com "Xatbot a l'aula" i "Xatbot a la biblioteca", que, segons Clarisó, mostren "resultats molt prometedors" en la qualitat de les seves respostes, en el que serà un recurs disponible 24x7, d'abast immediat i "com a complement de la resposta del professorat", aclareix el mateix Clarisó.

En el mateix sentit, també s'estan fent servir eines de generació de rúbriques automàtiques que augmenten la retroalimentació sobre els treballs; anàlisi predictiva del rendiment acadèmic; assistència a la diversitat funcional amb eines de generació de subtítols i reconeixement de veu en temps real, i generació de continguts personalitzats i recomanacions de recursos i activitats segons el perfil d'aprenentatge de cada estudiant.

En matèria de recerca, les possibilitats també són moltes i variades, atès que la IA ajuda en processos tan diversos com "la cerca de referències científiques, la preparació de propostes de projectes, el processament de dades o la redacció d'articles", segons apunta el mateix Clarisó.

Per part seva, en l'àrea administrativa, en la gestió de les convalidacions, que és un procés complex perquè s'enfronta als plans d'estudis de diferents universitats en diferents països, la UOC ha pogut constatar, segons Clarisó, que "la IA generativa està simplificant i agilitzant aquest procés, fent que el tràmit d'avaluació d'estudis previs sigui més ràpid" gràcies a una avaluació semiautomàtica dels estudis realitzats amb anterioritat a l'arribada a la UOC.

Amb l'aval de la participació en diverses iniciatives internacionals

La UOC innova de portes endins, però també s'obre a les aportacions de les xarxes internacionals de les quals forma part. Així, doncs, gràcies a un treball conjunt amb altres universitats i centres de recerca que se centren en un ús responsable de la intel·ligència artificial en l'educació superior, la seva participació en consorcis com AI4U, ADMIT i AIGEN li permet compartir aprenentatges, definir estàndards ètics comuns i reforçar el seu posicionament com a referent europeu en la transformació digital educativa, al mateix temps que comparteix experiències de bones pràctiques i eines que s'han demostrat eficaces en altres àmbits, usos i països. En definitiva, entitats que, com la UOC, volen erigir-se com a institucions educatives d'educació superior capaces d'anticipar necessitats, oferir serveis personalitzats i garantir, amb l'ajuda propositiva i ètica de la IA, una formació de qualitat, ètica i transformadora per a la seva comunitat.