Tardeo, el nou brindis a la vida de la generació X

La majoria de les persones de la generació dels nostres pares donava per acabat el fet de "sortir de festa" quan formaven una família i arribaven a la mitjana edat. Avui no és així. Al contrari: és un anar de festa diferent, perquè el consum d'oci associat a la festa que fa aquesta generació és principalment diürn, i s'ha donat a conèixer amb el nom de tardeo.

Això s'ha notat en l'oferta de festes, concerts i sessions de discjòqueis en horari de tarda, que ha crescut de manera exponencial en els últims anys. Així, proliferen les sessions amb música dels anys 80 i 90 –el Common People que fan al Razzmatazz de Barcelona n'és un exemple perfecte–, festes en terrasses d'hotel, esdeveniments que combinen bona gastronomia i la música, pool parties i discoteques que obren al públic des de les cinc de la tarda fins a les onze de la nit. Un horari perfecte per poder sortir i l'endemà estar en bona forma.

Per a Alba Colombo, sociòloga de la cultura, professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i directora del grup de recerca IDENTICAT (Llengua, cultura i identitat en un món global), aquest tipus d'oci de tarda "està fortament vinculat als canvis en la manera de consumir i relacionar-se de la generació que ara té quaranta i cinquanta anys, l'anomenada generació X".

"Des d'una perspectiva sociològica, si abans es considerava que la joventut s'acabava a la trentena, ara s'estén fins a la cinquantena. És una activitat relacional i cultural que no es vincula únicament a la nit –com era habitualment l'oci festiu–, sinó a sortir de festa a la tarda". Segons Colombo, que és catedràtica en Critical Event Studies, el tardeo s'ha fet popular perquè "és molt pràctic i útil", i respon a les necessitats d'aquesta generació d'edat més avançada, que pot sortir en horari de tarda i tornar a casa a una hora que els permeti fer una vida normal l'endemà.

En realitat, el tardeo no és tan nou. El fet de sortir de tarda ja existeix des de fa anys. El seu precedent són els afterwork, les trobades en bars després de la feina per fer petar la xerrada davant d'una cervesa o una copa de vi abans de tornar cap a casa i relaxar-se després d'un dia a l'oficina: "És una cosa que es va inventar el món de la restauració per cobrir una franja horària en què no tenien clients", explica Colombo, i que és molt típica del món anglosaxó.

Canvi de model familiar: una generació que no renuncia a la festa

La investigadora de la UOC, que és directora del diploma d'especialització de Gestió d'Esdeveniments Culturals, Esportius i Corporatius i experta en esdeveniments culturals del món contemporani, creu que a l'arrel d'aquest fenomen també hi ha els canvis que ha experimentat el model de família tradicional, "una espècie en extinció", a parer seu. "Cada vegada hi ha més separacions, i les persones que estan a la quarantena i la cinquantena volen continuar coneixent gent i passant-ho bé com a individus, però no en família. Aquesta nova opció d'oci festiu els permet portar a terme activitats que feien quan tenien vint anys, però en un altre moment del dia, i potser també tornar a trobar parella després de la separació", explica Colombo.

És la mateixa generació que utilitza les aplicacions de cites, que van a la baixa segons diferents estudis, perquè la gent prefereix tornar a relacionar-se en persona, i ho fan en aquests nous espais de relació molt orientats als separats i les separades que volen passar-s'ho bé i busquen parella sexual. És un col·lectiu, diu la investigadora, que s'ha tornat "individualista, que prioritza les seves necessitats per sobre de les de la parella, i que se separa més. Això genera que hi hagi molts més espais perquè aquesta generació surti de festa fora de les limitacions que representa l'espai familiar".

Per a Alba Colombo, aquesta nova idea de l'oci està vinculada en certa manera a "una societat cada vegada més neoliberal i consumista, en què impera un consum hiperatabalat, amb la idea que si no fas coses, consumeixes i surts, et deixaràs perdre la vida. Això va en detriment de certs compromisos emocionals i personals", explica. Sigui com sigui, el tardeo va a l'alça: estar a la quarantena o la cinquantena –fins i tot a la seixantena– ja no és sinònim de renunciar a la festa i a l'oci hedonista. El món de l'hostaleria i l'oci s'ha aliat amb una generació que té poder adquisitiu i moltes ganes de divertir-se, perquè encara els queda vida per davant i volen esprémer-la al màxim.