Videojocs: pros i contres del mode multijugador

Els videojocs han passat de ser una afició gairebé underground a convertir-se en una forma d'oci mainstream en tot just unes dècades. A Espanya hi havia 20 milions de videojugadors el 2023, segons l'Associació Espanyola del Videojoc (AEVI), la xifra més alta des que hi ha registres. Més del 85 % de les persones d'entre 15 i 24 anys van jugar a videojocs aquell any, amb un repartiment gairebé equitatiu entre homes i dones (51 % i 49 %, respectivament), segons el mateix estudi.

Però si hi ha un fenomen que destaca, és el dels jocs multijugador, "en els quals participen activament diversos jugadors humans, sigui de manera competitiva, entre ells, o de manera col·laborativa contra la màquina, o combinacions de tots dos casos, en alguns jocs", explica Joan Arnedo, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i director del màster universitari de Disseny i Programació de Videojocs de la Universitat.

Una activitat social

L'expert puntualitza que el mode multijugador dels videojocs no implica que es tracti de modalitats en línia. De fet, els primers modes multijugador van aparèixer en les màquines recreatives que van conquistar els joves dels anys vuitanta i noranta, i després es van traslladar a les videoconsoles domèstiques. Al cap i a la fi, qui no ha compartit tardes de jocs amb amics i familiars en una pantalla partida a la sala d'estar de casa? "Jugar amb més jugadors permet que el joc sigui més entretingut que en solitari", explica Laura Cerdán, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. Títols com Street Fighter o Mario Kart ofereixen una dimensió totalment diferent si es juguen contra la màquina o amb més humans.

En aquest sentit, el mode multijugador es converteix, al mateix temps, en una activitat social intensa i en una manera de millorar l'experiència que ofereix el joc. "No és el mateix jugar a Fortnite en línia que al Wii Sports en mode multijugador local", explica Arnedo, qui subratlla que "el primer que ens ve al cap en parlar de multijugador són els jocs d'acció més lligats als eSports, però el concepte va més enllà, com són els jocs de 'món obert' en línia o d'altres més casuals o col·laboratius, que no són tan exigents".

Cada jugador tindrà els seus motius per triar aquest mode de joc, però la realitat és que s'ha convertit en una manera de socialitzar per a molts joves (i no tan joves). Segons un estudi de Samsung, gairebé la meitat dels videojugadors espanyols interactua en línia amb altres jugadors (46 %), i el 28 % ho fa almenys una vegada al mes. Cosa que, no obstant això, els experts demanen que no es consideri en si mateix una activitat social substitutiva del contacte en persona, tot i que quatre de cada deu enquestats en aquest estudi considerin que alguns d'aquests contactes digitals ja són "amistats".

"Crec que els videojocs no haurien de substituir les relacions físiques tradicionals, i la clau rau en la mesura amb què s'utilitzen", adverteix la professora Cerdán. "Haurien de complementar les relacions socials més tradicionals, ja que la comunicació que té lloc a través d'un videojoc elimina totalment elements de la relació cara a cara, com la comunicació no verbal, el llenguatge corporal i les expressions facials. En molts videojocs, especialment en els que es juguen en línia, la interacció entre els jugadors es redueix a text o veu i, a més, té lloc en un espai virtual que també dificulta la resolució de conflictes, perquè es fa de manera més impersonal, ja que, a vegades, el gamer ni tan sols fa servir el seu nom real", adverteix.

La importància de la mesura

Tal com passa amb tot, en l'equilibri és on hi ha la virtut, i amb els videojocs es pot aplicar el mateix. A Espanya, la mitjana d'ús de videojocs és d'una hora al dia (7,7 hores setmanals, segons Statista), encara que en el cas dels més joves es pot arribar a triplicar, com alerta un estudi de la Fundació d'Ajuda contra la Drogoaddicció (FAD). El Pla Nacional sobre Drogues va advertir el 2024 que el 5,1 % dels joves d'entre 14 i 18 anys podrien patir un trastorn o addicció per ús de videojocs, una xifra que, no obstant això, és menor que la del 2021, quan un 7,1 % estava en risc.

Els experts, si bé demanen la mateixa moderació que amb qualsevol altra realitat, neguen que el videojoc sigui una forma d'oci que inciti a comportaments abusius. "Els jocs multijugador han existit des de sempre i trenquen la falsa idea del videojoc com a activitat individual que t'aïlla. En l'aspecte de la companyonia i ajudar a crear un cercle social, poden ser com l'esport o una altra mena de jocs", explica Joan Arnedo. L'expert adverteix, tanmateix, sobre "els jocs multijugador entesos com un servei en línia continuat, en què les empreses tenen un incentiu econòmic enorme per fer tot el que puguin per retenir els jugadors i aconseguir que romanguin connectats el màxim temps possible".

En aquest sentit, la clau per esbrinar si un joc pot ser addictiu és "informar-se bé sobre el videojoc al qual el nostre fill vol jugar abans de comprar-lo o descarregar-lo", recomana Laura Cerdán. A més, "observar com reaccionen mentre juguen pot donar-nos informació sobre com es relacionen amb aquesta mena d'oci", afegeix, i servirà els pares, professors i tutors per saber quan cal posar límits, sense necessitat de prohibir. "Els videojocs formen part de la cultura juvenil, de la seva classe d'oci, per això crec que cal diferenciar entre 'prohibir' i 'limitar'", destaca. I és que un error comú en moltes famílies rau a prohibir directament l'ús de videojocs. "El perillós no és el videojoc en si mateix, sinó els aspectes que l'acompanyen. Els videojocs en línia permeten connectar amb persones d'arreu del món, creant comunitats, i, per a les persones que tenen dificultats per relacionar-se, poden ser especialment útils", apunta.

A més, la prohibició podria provocar que el menor tingui encara més ganes de jugar de manera compulsiva, que es pugui quedar aïllat del seu grup d'amics si tothom juga i, a més, que es perdi tardes de diversió i els valors que aporten aquests jocs. "Especialment en jocs col·laboratius o competitius per equips, es desenvolupen competències socials i de treball en equip", explica Joan Arnedo, qui subratlla que "hi ha gent que en el currículum posa que ha estat líder d'un Gremi a World of Warcraft". Perquè els videojocs són molt més que una forma d'oci: s'han convertit en una nova plaça en la qual s'esdevenen relacions socials que a vegades transcendeixen la pantalla, i en un món paral·lel on posar a prova les aptituds de cadascú per enfrontar-se a la vida real quan s'apaga la consola o es consumeix la bateria del mòbil.