Deu passos per dissenyar videojocs educatius més empàtics, humans i eficaços

Els videojocs s'han consolidat com a recursos educatius valuosos. A través de la combinació d'entorns interactius amb objectius d'aprenentatge pedagògics, han demostrat ser una eina efectiva en múltiples àmbits, des de l'educació escolar fins a la formació corporativa. Tanmateix, la seva adopció plena en l'educació formal continua limitada per la falta d'integració curricular i d'estratègies clares per incorporar-los en els programes educatius, la manca de formació docent específica i l'escassetat de recursos tecnològics i tècnics. Però hi ha una barrera que sovint passa desapercebuda: la majoria dels jocs obliden les dimensions emocionals i socials de l'aprenentatge, cosa que en limita la capacitat per implicar-hi l'estudiant.

Amb aquests desafiaments al pensament, la investigadora Raluca Ionela Maxim, estudiant de doctorat en el programa de Tecnologies de la Informació i de Xarxes de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha desenvolupat un nou enfocament de treball: l'Empathic Design Thinking Framework (EDTF). Sota la direcció de Joan Arnedo, investigador del Grup de Recerca en Aprenentatges, Mitjans i Entreteniment (GAME) i professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, la investigadora proposa un marc estructurat en 10 fases que guia el desenvolupament de jocs educatius centrats en l'usuari, atractius emocionalment i sòlids pedagògicament, traduint els principis del pensament empàtic en accions concretes i alineant les dimensions pedagògiques, tècniques i emocionals del disseny de jocs.

"La idea és donar suport a una transició des dels models educatius tradicionals cap a experiències més útils i motivadores, com jocs que realment connectin amb els i les estudiants", assenyala Raluca Ionela Maxim. "Aquests jocs poden ajudar a desenvolupar habilitats cognitives i fer que l'aprenentatge sigui més significatiu, en combinar teoria i pràctica d'una manera divertida i motivadora, en què les recompenses i els desafiaments alimentin tant la motivació intrínseca com l'extrínseca per aprendre i aplicar el coneixement en la vida real".

L'empatia, al centre del disseny de videojocs educatius

L'empatia és la capacitat que té una persona de comprendre les emocions i els sentiments dels altres, de posar-se en la pell de l'altre per experimentar el món sota el seu punt de vista. Aplicada al disseny de videojocs educatius, l'empatia comença per comprendre com els jugadors o estudiants senten, pensen i actuen per poder prendre decisions de disseny que es percebin com a naturals i motivadores per al jugador. Aquesta empatia també s'integra en les històries, els elements visuals i les interaccions, que han de reflectir la realitat i les emocions de l'estudiant perquè connecti de debò amb l'experiència.

"En l'Empathic Design Thinking Framework vaig voler anar més enllà. El pensament empàtic deixa de ser només observar els usuaris: es converteix en una forma estructurada de comprendre els aspectes cognitius, emocionals i motivacionals de les persones", apunta la investigadora, adscrita al centre UOC-TRÀNSIC. "L'EDTF ajuda els equips a passar de dissenyar basant-se en suposicions a dissenyar basant-se en l'experiència humana real. Basteix un pont entre la psicologia, la neurociència (i com el cervell funciona en termes de percepció, memòria o atenció) i el disseny, convertint l'empatia en una eina pràctica per crear experiències d'aprenentatge significatives, efectives i humanes", afegeix.

Deu passos per dissenyar jocs educatius més efectius

L'Empathic Design Thinking Framework (EDTF), publicat en obert en la revista Information, no es limita a preguntar quin joc s'hauria de desenvolupar, sinó que se centra a com fer que l'estudiant senti, pensi i es connecti mentre aprèn. Aquest marc de treball està estructurat en 10 fases que guien el desenvolupament de jocs educatius centrats en l'usuari, atractius emocionalment i sòlids pedagògicament:

1. Empatitzar. La primera fase busca una comprensió profunda dels usuaris, com a alumnes o docents, i les seves necessitats i motivacions reals, mitjançant mètodes com l'elaboració de mapes de context, entrevistes en profunditat, l'observació o l'anàlisi d'experiències emocionals i cognitives.
2. Codissenyar escenaris. Dissenyadors, professors i estudiants col·laboren per definir el context, la narrativa i el recorregut d'aprenentatge del joc, amb l'objectiu de crear històries i situacions rellevants i significatives emocionalment.
3. Codissenyar el contingut educatiu. En aquesta tercera fase es busca alinear el contingut pedagògic amb els objectius d'aprenentatge i la jugabilitat, amb l'objectiu de mantenir una experiència coherent i motivadora.
4. Avaluar l'experiència d'usuari. Abans de passar a la programació del joc, es posar a prova el seu flux narratiu i visual per identificar possibles punts confusos o bretxes en l'experiència del jugador.
5. Crear maquetes senzilles. Es dissenyen prototips de baixa fidelitat per provar les idees centrals del joc amb rapidesa i obtenir-ne així una primera retroalimentació i detectar-hi problemes de disseny sense grans inversions.
6. Avaluar l'experiència d'usuari de manera iterativa. Es duen a terme cicles repetits de prova i millora del disseny per optimitzar l'experiència i ajustar les interaccions, la interfície i la narrativa a la retroalimentació rebuda.
7. Crear un prototip d'alta fidelitat. En aquesta fase s'aborda el desenvolupament d'una versió gairebé final del joc, funcional i completa visualment amb l'objectiu de validar l'eficàcia educativa, la immersió i la satisfacció de l'usuari.
8. Desenvolupar. Es duu a terme la producció completa del joc, integrant-hi contingut, mecàniques i elements d'interfície i experiència d'usuari. Com a resultat, s'obté un producte final coherent amb les proves prèvies i amb els objectius d'aprenentatge.
9. Avaluar i valorar. Després del desenvolupament, s'avalua l'impacte educatiu i emocional del joc en contextos reals per mesurar si el joc millora el coneixement, la motivació i la implicació dels estudiants.
10. Desplegar i mantenir. L'última fase consisteix en la implementació i el manteniment del joc en l'entorn educatiu, assegurant que el producte se sosté en el temps i es millora de manera contínua.

"L'Empathic Design Thinking Framework no es limita als videojocs educatius, encara que de moment s'hagi validat en aquest àmbit. És un enfocament flexible, empàtic, basat en dades i centrat en l'usuari que es pot adaptar a múltiples camps. En estar centrat a empatitzar amb els usuaris, definir necessitats i patrons precisos, així com dissenyar i provar solucions de manera iterativa, és altament transferible a altres contextos digitals, inclosos els de la salut, l'automatització empresarial i fins i tot els productes impulsats per intel·ligència artificial", conclou Raluca Ionela Maxim.

Aquest estudi s'emmarca en les missions de recerca de la UOC L'educació del futur i Transformació digital i sostenibilitat i afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU número 4, educació de qualitat.

Article relacionat

Maxim, R. I., & Arnedo-Moreno, J. (2025). "EDTF: A User-Centered Approach to Digital Educational Games Design and Development". Information, 16(9), 794. https://doi.org/10.3390/info16090794

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca