21/1/26 · Cultura

El Departament d'Umbrologia: un projecte per repensar les ciutats des de la protecció de les ombres

La iniciativa liderada per la UOC es presenta el pròxim 26 de gener a les 10 del matí a la sala d'actes de la Fabra i Coats, a Barcelona

L'ombra pot convertir-se en un element central de la transformació urbana necessària per fer front als impactes del canvi climàtic

L’ombra urbana com a element clau per repensar les ciutats davant la calor extrema (Autor: Tomás Criado)

Contra la calor extrema, ombres. Dels arbres als refugis climàtics, passant pels tendals o les ombrel·les, les societats urbanes busquen avui solucions per adaptar-se als pitjors impactes del canvi climàtic: l'Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que prop de mig milió de persones moren cada any a causa de complicacions de salut relacionades amb les altes temperatures i que centenars de milions pateixen sota la calor extrema. No obstant això, en un món modern que venera la llum i el sol, abordar les solucions necessàries requereix una dosi extra d'imaginació.

I si mai vam ser éssers solars? I si per reaprendre a viure a les ciutats d'avui necessitéssim desplaçar del centre el poder salvatge del sol, i posar-nos a l'ombra? Aquesta és la hipòtesi central amb la qual treballa el nou Departament d'Umbrologia, una entitat especulativa per a l'estudi i la intervenció de la vida urbana de les ombres que es presenta el pròxim 26 de gener a les 10 del matí a la sala d'actes de la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació, a Barcelona. Al capdavant, l'antropòleg Tomás Criado, investigador sènior Ramón y Cajal del grup CareNet i professor del màster universitari de Filosofia per als Reptes Contemporanis de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

"Aquesta apreciació regularment positiva del sol a la ciutat necessita avui d'un contrapunt: què fer quan ens perjudica o ens posa en risc, com en les condicions atmosfèriques de calor extrema, o en l'exposició que provoca el melanoma? A la peculiar solaritat moderna, encarnació urbana del somni il·lustrat de visibilitat total, sembla costar-li tractar sense prejudicis tot el que queda fora d'aquestes irradiacions", reflexiona Criado. Per trencar aquest bloqueig aparent, el Departament d'Umbrologia impulsarà tallers, seminaris i jocs durant els pròxims dos anys, i celebrarà un Festival de les Ombres el 2027.

“L’absència d’ombra visibilitza desigualtats.”

Necessitem més ombres a les nostres ciutats?

L'ombra ha estat sempre sinònim de frescor i de descans, de refugi, de benestar. Però avui també pot significar acció climàtica col·lectiva i inclusiva. "L'absència d'ombra visibilitza desigualtats: persones grans que pateixen aïllament fatal durant les onades de calor, treballadors racialitzats exposats al sol, cossos vulnerables fora del disseny urbà", explica Tomás Criado. "La calor extrema i altres mutacions climàtiques actuals han abocat les ciutats del present a la major crisi de disseny a la qual s'han enfrontat en els últims segles. Aquesta transformació i els efectes greus de desigualtat que comporta exigeixen una profunda transformació de les nostres institucions conceptuals i polítiques".

L'escalfament de les ciutats és un dels grans reptes del present, objecte d'atenció creixent des de les ciències ambientals, l'arquitectura bioclimàtica, l'epidemiologia, les humanitats i les arts. La temperatura mitjana de Barcelona, per exemple, és avui més de 1,5 graus Celsius superior a la de l'era preindustrial i la freqüència de les onades de calor a la ciutat s'ha incrementat, d'una cada quatre anys a cinc onades entre el 2022 i el 2024, segons dades de l'Ajuntament de Barcelona. "L'urbanisme solar del segle xix va col·locar el sol al centre de la planificació, i va enderrocar barris densos i foscos en nom de la llum i la salut pública. Però avui el sol també pot perjudicar-nos. Per això, proposem reaprendre a viure en l'ombra", afegeix l'investigador de la UOC.

El Departament d'Umbrologia neix també amb la premissa que l'ombra no ho pot tot, que ha de ser part d'una gran transformació climàtica col·lectiva que abordi els nostres usos energètics i les nostres maneres de construir edificis i ciutats, una transformació que ha d'anar acompanyada de l'enfortiment de les nostres institucions democràtiques, fugir de les imposicions tecnocràtiques i buscar no deixar ningú fora de l'equació. "Necessitarem els sabers i les mans de tothom per enfrontar els reptes que ens venen al damunt. L'ombra té una cosa interessant per fer-ho: és una cosa tan mundana que tothom és capaç d'entendre'n la rellevància", subratlla Tomás Criado.

CAMBIO CLIMÁTICO | ¿Pueden las sombras urbanas ayudar a salvar vidas?
i8lMButsXwk

Un departament de les ombres

El que va començar a prendre forma el 2024 com a part d'un taller d'una setmana per a les Setmanes de l'Arquitectura de la ciutat de Barcelona ha acabat convertint-se en una cosa molt més ambiciosa. El Departament d'Umbrologia és un projecte transdisciplinar (finançat per la Fundació Daniel i Nina Carasso) que va començar l'1 de desembre de 2025 i es prolongarà fins al 30 de novembre de 2027. Articula quatre socis de la ciutat de Barcelona en la cruïlla de les humanitats, l'arquitectura, les arts i les ciències ambientals: els grups CareNet i DARTS, adscrits al Centre de Recerca Interdisciplinari en Transformacions Socials i Culturals (UOC-TRÀNSIC) de la UOC, el col·lectiu Arquitectura de Contacte, les ambientòlogues i divulgadores científiques de Nusos Coop i els artistes especulatius del Laboratori de Pensament Lúdic.

El nom d'aquest projecte neix de la ficció, ja que està inspirat en el departament universitari que va imaginar l'escriptor estatunidenc Tim Horvath en la seva història curta The Discipline of Shadows. "Però més enllà del nom, el nostre joc amb la ficció és un altre, relatiu a la crisi d'imaginació política d'un present apressat per diverses crisis abismals", assenyala Tomás Criado. "El món no està només en crisi, sinó també davant una profunda mutació irreversible, la qual cosa ens hauria d'obligar a imaginar altres formes de vida, així com noves institucions per a la vida comuna que posin en el centre la pregunta de com habitar, de formes plurals i particularment no modernes, la catàstrofe planetària".

Per això, mitjançant seminaris de ciències, arquitectura i arts, activitats de sensibilització, tallers de cocreació d'arquitectures d'ombra, instal·lacions per explorar el significat de les ombres digitals o jocs especulatius, el Departament d'Umbrologia neix amb la missió de revitalitzar els sabers i les pràctiques de les ombres per a l'habitabilitat de les ciutats en l'antropocè, una nova època marcada per l'impacte humà sobre el sistema terrestre.

"La ciutat de les ombres porta amb si una nova poètica de l'acció climàtica situada, un imaginari de la protecció climàtica més tangible, feta amb les nostres pròpies mans. Aquí resideix per a mi el seu poder", conclou Criado. "Enfront de relats globalitzants i d'allò gran, potser en l'ombra comunitària resideix una manera situada de protegir la innovació des de baix i fomentar una cultura experimental de la calor? En el Departament d'Umbrologia ens agradaria protegir les accions de consorcis emergents enfront d'actors consolidats per pensar formes de vida més plurals i canviants per enfrontar els reptes urbans del present i el futur".

El Departament d'Umbrologia serà presentat el pròxim 26 de gener a les 10 del matí a la sala d'actes de la Fabra i Coats, a Barcelona. Per a més informació sobre el projecte, pots consultar la web: umbrology.org.

El projecte està emmarcat en les missions de recerca de la UOC Transició digital i sostenibilitat i Salut i benestar planetari i contribueix als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU número 3, salut i benestar, número 11, ciutats i comunitats sostenibles, i número 13, acció pel clima.

Experts UOC

Contacte de premsa

Veure més sobre Cultura