"Persisteixen pràctiques que desaconsellen a les dones indígenes estudiar carreres STEM"

Si l'accés a les carreres científiques i tecnològiques ja suposa un repte per a moltes dones, en el cas de les dones indígenes les barreres s'intensifiquen. La investigadora Erika García Silva, actualment en el Grup de Recerca GRIAL de l'Institut Universitari de Ciències de l'Educació (IUCE) de la Universitat de Salamanca, ha rebut el Premi Cecilia Castaño de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que reconeix estudis sobre desigualtats de gènere en ciència i tecnologia. El guardó —coordinat pel grup de recerca GenTIC, vinculat al centre de recerca UOC-TRÀNSIC— se li ha concedit per una tesi centrada en com mentorar i promoure l'accés de les dones indígenes als estudis STEM. En aquesta entrevista, García Silva explica per què incorporar referents indígenes i desplegar intervencions educatives amb enfocament interseccional i cultural pot animar més joves a triar carreres científiques, històricament allunyades per a elles pel pes de la tradició i la discriminació de gènere.

Enhorabona pel premi, Erika. Pots explicar quins són els motius que et van portar a realitzar aquesta tesi?

Els motius són tant acadèmics com personals. Soc una dona indígena amb arrels en dues regions de l'estat d'Oaxaca, Mèxic: la Cañada i la Mixteca. He viscut i observat de primera mà com les trajectòries educatives dels qui pertanyem a aquests pobles es veuen travessades per múltiples factors que generen barreres addicionals en totes les etapes del procés educatiu: en l'accés, la permanència i la titulació.

Aquesta experiència personal també es reflecteix en les estadístiques, que mostren que a Mèxic només entre l'1 i el 3 % de la matrícula universitària és indígena, una bretxa encara més pronunciada en el cas de les dones indígenes, especialment en àrees com les STEM. La tesi sorgeix de la necessitat de visibilitzar aquesta absència i de proposar estratègies educatives, des d'un enfocament de drets, de justícia social i d'interseccionalitat, orientades a reduir aquestes desigualtats.

Quines pràctiques institucionals reforcen el racisme estructural i els estereotips de gènere quan parlem de l'accés de les dones indígenes en l'àmbit STEM?

Una de les pràctiques més persistents és la falta de reconeixement de la diversitat cultural en el sistema educatiu. Els currículums solen presentar la ciència i la tecnologia com a sabers neutres i desvinculats dels territoris i dels coneixements dels pobles originaris, la qual cosa genera distància i falta de pertinença.

També influeixen els processos d'orientació vocacional, en què es reprodueixen estereotips de gènere i d'origen, juntament amb una visió que assumeix que totes les persones parteixen de les mateixes condicions, ignorant les desigualtats existents.

Quines has vist que són les principals barreres que fan que les noies indígenes no es plantegin accedir a estudis i feines d'STEM?

Les barreres s'acumulen al llarg de la trajectòria educativa. Una de les principals és la falta de referents indígenes i femenins en les STEM, la qual cosa dificulta que les noies s'imaginin a si mateixes en aquests àmbits.

També influeixen els estereotips de gènere i d'origen, que des d'edats primerenques transmeten la idea que aquestes àrees no són per a elles, juntament amb les condicions estructurals del territori, com l'accés limitat a recursos educatius i a informació sobre trajectòries científiques, així com la pressió familiar i comunitària lligada a rols de gènere tradicionals.

Així mateix, moltes joves experimenten una sensació de no pertinença en els espais educatius, associada a experiències de discriminació o a la falta d'acompanyament, la qual cosa acaba desincentivant la seva continuïtat en les STEM.

Formació de mentores i incorporació de referents indígenes per avançar

Quines són les característiques principals d'aquest model de mentoria?

El model de mentoria que proposo es caracteritza per un enfocament interseccional, culturalment situat i orientat a l'acció social.

Entre els seus elements clau destaquen la formació de mentores, un aparellament sensible al context i a les afinitats, les mentories per parelles o grupals, la incorporació de referents indígenes en les STEM i el desenvolupament d'activitats contextualitzades, com ara reptes STEAM o iniciatives vinculades als ODS que connectin amb les problemàtiques reals de les comunitats. A més, el model posa èmfasi en la sostenibilitat i en la construcció de xarxes de suport, promovent processos d'acompanyament a mitjà i llarg termini.

Has realitzat dues revisions sistemàtiques: una sobre programes per a estudiants indígenes en STEM i una altra sobre bretxes de gènere i etnicitat. Quines troballes van ser les més importants?

La primera revisió sistemàtica mostra que els programes dirigits a estudiants indígenes en STEM es desenvolupen tant en contextos formals com informals, i que la combinació de tots dos, mitjançant activitats flexibles com ara tallers, sortides de camp o experiències extracurriculars que integrin sabers indígenes, afavoreix una connexió més gran amb la ciència i desperta l'interès per aquestes àrees des d'etapes educatives primerenques. Així mateix, s'ha identificat la mentoria com una estratègia central, així com la importància d'integrar els sabers ancestrals per enfortir la identitat, el sentit de pertinença i el vincle amb la ciència.

Les principals troballes de la segona revisió sistemàtica evidencien que la bretxa de gènere en STEM no pot abordar-se amb un únic enfocament, ja que està influïda per factors ètnics, socials, culturals i familiars.

Totes dues revisions posen de manifest la necessitat d'intervencions educatives interseccionals i culturalment situades, que combinin acompanyament, pertinència cultural i continuïtat al llarg de les trajectòries educatives.

Les bretxes de gènere i etnicitat es manifesten no només en l'accés, sinó també en la permanència, l'orientació vocacional, l'absència de referents culturals i el racisme institucional. Pots donar alguns exemples d'aquestes barreres, dins del sistema?

Sí. Per exemple, en l'accés, moltes joves indígenes arriben a l'educació superior sense informació clara sobre les carreres STEM i sense haver rebut formació científica suficient en els seus contextos educatius d'origen. Durant la permanència, és freqüent que s'enfrontin a aules altament masculinitzades, experiències d'aïllament, discriminació o falta d'acompanyament acadèmic i emocional, la qual cosa incrementa el risc d'abandonament.

En l'orientació vocacional, persisteixen pràctiques que reprodueixen estereotips de gènere i d'origen, com desaconsellar explícitament o implícitament a les dones indígenes estudiar carreres científiques o tecnològiques. L'absència de referents culturals es manifesta en l'escassa presència de dones indígenes en el professorat, en els continguts curriculars o en activitats de divulgació científica. Finalment, el racisme institucional s'expressa en currículums que no reconeixen els sabers dels pobles originaris, ignoren les desigualtats de partida i assumeixen que totes les persones parteixen de les mateixes condicions.

Més enllà del territori mexicà: un model per exportar

Què significa per a tu rebre el Premi Cecilia Castaño?

Per a mi, és un gran honor rebre aquest premi, ja que representa un reconeixement al valor d'una recerca que aborda una problemàtica clau, com són les desigualtats de gènere i etnicitat en l'accés i la permanència en l'educació superior en les àrees STEM, així com a les veus i les trajectòries de les dones indígenes que històricament han quedat invisibilitzades en el sistema educatiu i científic.

Aquest reconeixement reforça la meva motivació per continuar treballant en aquesta línia, desenvolupant propostes educatives que contribueixin a ampliar les oportunitats d'accés a la ciència i la tecnologia, sense que el gènere ni l'origen ètnic actuïn com a barreres.

Creus que aquest treball només és aplicable a les comunitats indígenes d'aquest país o es pot estendre a altres comunitats en altres territoris?

Aquest treball no està concebut com una proposta limitada al context mexicà. Si bé el model s'ha dissenyat i s'ha validat a partir d'experiències situades a Mèxic, els seus principis d'interseccionalitat, pertinència cultural i acció social permeten que s'adapti a altres contextos i comunitats.

De tota manera, la seva aplicació en altres territoris requeriria un procés d'adaptació que reconegui les particularitats culturals, lingüístiques i territorials de cada comunitat.

Quins són els pròxims passos que faràs en relació amb aquest projecte? Està previst que s'implanti en institucions?

Els pròxims passos s'orienten a la consolidació i la transferència del model de mentoria a altres contextos educatius. En primer lloc, continuaré amb la difusió acadèmica dels resultats de la tesi i el refinament del model a partir de noves evidències. L'objectiu és avançar en la seva implementació i institucionalització, especialment mitjançant la col·laboració amb centres educatius, universitats i organitzacions que treballen amb poblacions indígenes i rurals.

D'aquesta manera, es busca que el model sigui adaptable a diferents contextos, mantenint els seus principis interseccionals i culturalment situats, i que contribueixi de manera sostinguda a millorar l'accés, la permanència i la participació de les dones indígenes en les àrees STEM.

Creus que tindrà un bon acolliment o hi ha massa prejudicis en l'àmbit institucional perquè hi hagi canvis cap endavant?

Crec que hi ha condicions favorables per a un bon acolliment del model, tot i que també persisteixen algunes resistències en l'àmbit institucional. A partir de la meva experiència durant les intervencions realitzades en la tesi, he observat que hi ha més sensibilitat cap a la igualtat de gènere i la inclusió, la qual cosa genera oportunitats per a aquesta mena de propostes.

Però els prejudicis i les dinàmiques institucionals tradicionals continuen sent un obstacle. Per això, el desafiament no és només implementar el model, sinó també dialogar amb les institucions, demostrar la seva utilitat i promoure canvis de manera gradual. El canvi no és immediat, però és possible si es construeix sobre l'evidència, la col·laboració i un compromís sostingut en el temps.

Bibliografia:

García Silva, E. (n.d.). Diseño y validación de un modelo de mentoría interseccional para mujeres indígenas en STEM.