La nova piràmide nutricional dels EUA: un model poc sostenible per a la salut planetària

El Departament de Salut dels Estats Units ha presentat una nova piràmide nutricional que trenca amb dècades de tradició. Invertida visualment i amb un disseny poc intuïtiu, aquesta guia ha provocat confusió i debat entre experts en nutrició i salut pública. Però, més enllà de la seva forma, el contingut és el que ha encès les alarmes: prioritza el consum de proteïnes i greixos d'origen animal i relega a un segon pla els llegums, els cereals integrals i altres fonts vegetals, la qual cosa dificulta que el públic traslladi el missatge a la compra setmanal i al plat de cada dia. Un enfocament que, segons nombrosos especialistes, a més de no tenir un consens científic sòlid per a la població general, ignora per complet l'impacte mediambiental i la sostenibilitat alimentària.

En un moment en què l'evidència científica apunta cap a dietes basades en plantes per reduir la petjada ecològica i prevenir malalties cròniques, quines implicacions té aquesta guia per a la salut humana i planetària? N'analitzem les claus amb les expertes Anna Bach Faig, directora del màster universitari d'Alimentació Saludable i Sostenible de la UOC, i Clara Gómez Donoso, investigadora postdoctoral del grup NUTRALiSS.

L'impacte mediambiental: la gran omissió de la piràmide

La nova piràmide estatunidenca suscita dubtes a causa de la seva jerarquia nutricional i també pel seu cost ecològic silenciós. Les expertes assenyalen que "la carn, especialment la vermella i la processada, i altres aliments animals presenten una petjada ambiental molt superior a la de fonts alternatives". Aquesta declaració representa una contradicció fonamental en una era de crisi climàtica.

"No hi ha una evidència robusta que justifiqui prioritzar de manera generalitzada les proteïnes d'origen animal" des d'una perspectiva de salut pública i sostenibilitat. Promoure'n el consum per sobre d'opcions vegetals contradiu les recomanacions nutricionals per a la majoria de la població, i, a més, ignora la necessitat urgent de reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, l'ús d'aigua i la desforestació associats a la ramaderia intensiva.

La guia es presenta sota el discurs del "menjar real", però omet qualsevol esment a la salut planetària i contravé l'evidència científica disponible en relació amb la salut humana. En un context en què la sostenibilitat ha de ser un pilar de les polítiques i les guies alimentàries, aquesta omissió resulta estratègica i preocupant. Bach i Gómez emfatitzen que donar protagonisme a aquests aliments "pot desplaçar el consum d'aliments amb més beneficis per a la salut, com els greixos insaturats (per exemple, oli d'oliva i fruita seca), els llegums, el peix i els cereals integrals", que són clau tant per a la salut humana com planetària gràcies al menor impacte ambiental.

Comparació amb altres models: de Harvard a la dieta mediterrània

Com es compara aquesta piràmide amb models àmpliament avalats per la ciència, com el plat de Harvard o la dieta mediterrània? La diferència és remarcable i les expertes ho deixen clar: "A diferència del plat de Harvard o la dieta mediterrània, que prioritzen explícitament fruites, verdures, llegums, fruita seca, cereals integrals i oli d'oliva, aquesta piràmide no estableix una jerarquia clara a favor dels aliments vegetals".

De fet, en la nova piràmide, fruites i verdures se situen al mateix nivell que carns i lactis, un enfocament que dista molt de les recomanacions internacionals. La dieta mediterrània, per exemple, no sols és un patró cultural, sinó un model amb un suport científic sòlid. Les expertes destaquen que "la dieta mediterrània, amb més sentit en el nostre context, s'associa a menys risc d'esdeveniments cardiovasculars i mortalitat global, i, per tant, a un augment de l'esperança de vida". Una metaanàlisi publicada a Nutrition Reviews (2024) va corroborar que va ser l'únic patró alimentari que va reduir significativament la mortalitat cardiovascular.

A més, l'assaig clínic espanyol PREDIMED (Prevenció amb Dieta Mediterrània) va confirmar una reducció del 30 % en esdeveniments cardiovasculars enfront d'una dieta baixa en greix. Aquestes dades contrasten amb l'èmfasi visual en carns vermelles i mantega que proposa la nova guia estatunidenca, sense establir límits clars per al consum de carn processada o d'alcohol, i que afavoreix "el consum de greixos menys saludables com la mantega".

Riscos per a la salut a mitjà i llarg termini

Encara que la piràmide l'encerta en promoure una reducció en el consum de sucres afegits i ultraprocessats —un aspecte aplaudit per entitats com l'American Heart Association—, el seu èmfasi en les proteïnes animals podria tenir efectes contraproduents. Les expertes adverteixen que "fomentar el consum de carns i lactis al mateix nivell que fruites i verdures, i per sobre de llegums i cereals integrals, així com no establir límits explícits per al consum de carn vermella, carn processada i alcohol, pot tenir conseqüències negatives sobre la prevalença de malalties cròniques". Aquest enfocament també contradiu la mateixa recomanació de la guia de limitar els greixos saturats, ja que un consum més alt de certes carns i lactis n'augmenta fàcilment la ingesta.

Les guies també aconsellen una ingesta proteica més elevada de l'habitual. En contextos com els Estats Units, on la majoria dels adults ja compleixen o fins i tot excedeixen la ingesta de proteïna necessària, afavorir-ne un increment addicional no aporta beneficis clars per a la salut i pot desplaçar aliments més favorables per a la prevenció de malalties cròniques. Les expertes expliquen que "els efectes dels macronutrients (com proteïnes i greixos) sobre la salut depenen del patró alimentari en el qual s'integren i de quina mena d'aliments es prioritzen".

Per sobre de la tria individual

Les guies alimentàries tenen un poder normatiu que va més enllà del consell personal. Les expertes recorden que "les guies alimentàries no són només recomanacions a escala individual, sinó que serveixen de base per establir estàndards d'alimentació institucionals i definir altres polítiques de salut pública", com els menús escolars o les restriccions de màrqueting.

"Promoure aliments mínimament processats és un pas en la bona direcció, però perquè sigui efectiu ha d'anar acompanyat de polítiques que redueixin les desigualtats de l'entorn alimentari i corregeixin els incentius que donen avantatge als productes ultraprocessats", expliquen. La realitat és que els ultraprocessats són barats, accessibles i visibles gràcies a matèries primeres subvencionades i a un marc econòmic i regulador permissiu amb el màrqueting, especialment l'adreçat a menors, que n'afavoreix el consum enfront d'aliments frescos i saludables.

L'evidència científica és clara: "Les polítiques alimentàries amb més impacte combinen mesures fiscals (impostos i subsidis), estàndards saludables de compra pública alimentària (escoles, hospitals) i normes de comercialització i etiquetatge, mentre que amb l'educació aïllada rares vegades n'hi ha prou per canviar el consum". Sense aquestes mesures que atenguin el preu, la disponibilitat i les dinàmiques de mercat, creixen les desigualtats i es perpetua un sistema que afavoreix els ultraprocessats.

Conclusions: Una oportunitat perduda per a la salut i el planeta

La nova piràmide nutricional dels EUA representa una oportunitat perduda per alinear les recomanacions alimentàries amb l'evidència científica actual i amb els reptes ambientals del segle XXI. Encara que d'una manera encertada promou la reducció dels sucres afegits i els ultraprocessats, l'èmfasi visual en les proteïnes animals, l'omissió de la sostenibilitat i la manca de jerarquia clara entre aliments vegetals i animals l'allunyen de models més sòlids i holístics.

Les expertes conclouen que "no hi ha consens que sustenti prioritzar proteïnes i greixos d'origen animal per a la població general". En un món que necessita urgentment reduir la petjada ecològica de l'alimentació, guies com aquesta no només poden afectar negativament la salut a llarg termini, sinó també frenar la transició cap a sistemes alimentaris més justos, resilients i sostenibles.