La poeta i escriptora Maria Stepànova, nova resident del CCCB i la UOC

Maria Stepànova (Moscou, 1972) és una de les grans figures de la literatura russa de la seva generació, i és també la nova protagonista del programa de residències internacionals del CCCB en col·laboració amb la UOC. Aquest divendres, 13 de febrer, a la seu del CCCB, serà presentada als mitjans de comunicació en una trobada en què també participaran Judit Carrera, directora del CCCB; Manel Jiménez Morales, vicerector d'Aliances, Comunitat i Cultura de la UOC; Sandra Ollo, directora de l'editorial Acantilado, i Rosa Rey, directora d'Angle Editorial.

Nascuda a Moscou, Stepànova es va exiliar a Berlín quan va esclatar la guerra d'Ucraïna. La seva obra inclou deu reculls de poemes, una obra, una novel·la i tres assaigs que exploren la relació entre memòria, llenguatge i identitat.

El 2018 va rebre el Premi Gran Llibre, el més important de la literatura russa, en reconeixement de l’obra Pàmiati pàmiati ('En memòria de la memòria'), publicada en castellà per Acantilado (2022). Des de llavors, s'ha traduït a una vintena de llengües i ha rebut premis internacionals, així com les nominacions al Premi Booker International (2021) i al Premi Médicis (2022), que la consoliden com una veu central en l'àmbit europeu.

Entre la seva obra, també destaquen els poemaris traduïts a l'anglès Holy Winter 20/21 (Bloodaxe Books, 2024) i The Voice Over (Columbia University Press, 2021), i la novel·la Desaparèixer (Angle, 2026 / Acantilado, 2025), una història enigmàtica que reflexiona sobre la identitat i la pertinença en l'exili i que està previst que es tradueixi a més d'una desena de llengües. Stepànova també és fundadora i editora de la revista Colta.ru, el primer mitjà cultural independent de Rússia, bloquejat des de la invasió d'Ucraïna.

La literatura i la poesia de Stepànova es despleguen en la memòria, en què conflueixen el passat i el present. Amb la seva poesia, reflexiona sobre el significat que els esdeveniments imprimeixen en les paraules i la càrrega de passat que les forma. Explora com el món —i, en concret, un present marcat per la guerra, els desplaçaments forçats o l'auge autoritari— afecta el llenguatge. Si amb el seu primer llibre feia palesa la polifonia de la memòria davant els relats homogenis d'aquells que pretenen controlar el passat per definir el present, amb Desaparèixer Stepànova explora els fantasmes que han construït la Rússia actual i els ecos que tenen a escala europea, i es pregunta sobre la possibilitat d'escapar-se'n.

Activitats que farà durant la seva residència

●      Conferència inaugural: "Entremig: el desplaçament com a segona llengua" (2 de març, a les 18.30 h).

A partir de la seva experiència d'exili, l'escriptora i poeta Maria Stepànova aborda el desplaçament com una condició definidora del present. En aquesta conferència, s'hi aproxima com a llindar lingüístic i imaginatiu, i es pregunta com sobreviu la poesia entre llengües i quin tipus de promesa es pot trobar en aquest interval.

El desplaçament esdevé cada cop més una condició que defineix el nostre temps: una realitat última per a milions de persones, una condició general que defineix les nostres percepcions de pertinença, connexió i intercanvi (i, sobretot, el paper i el significat del llenguatge). En aquesta xerrada, Maria Stepànova reflexiona sobre el desplaçament com una condició geogràfica i política, però també lingüística i imaginativa. Com dona forma a les nostres expectatives sobre la literatura? És possible transcendir les fronteres lingüístiques? Com sobreviu la poesia entre llengües, i quin tipus de promesa troba en l'espai que les separa? Modera: Marta Marín-Dòmine.

●      Seminari amb escriptors, artistes i periodistes: "Alimentar la bèstia" (10 de març, a les 10 h)

Les obres de Maria Stepànova se centren en les múltiples capes de la memòria. La seva literatura es desplega allà on passat i present es troben, i indaga en la distància entre els relats històrics oficials, que imposen uniformitat, i la memòria íntima i familiar, que sovint escapa a la coherència. Com a periodista, va fundar Colta.ru, la primera revista russa finançada amb micromecenatge, que naixia amb la vocació de comprendre l'esperit del país i la seva gent des de les arts. El 2022, després de la invasió a gran escala d'Ucraïna, el govern rus va clausurar la revista i Stepànova es va haver d'exiliar.

Des de llavors, no ha deixat de fer front a les mateixes preguntes: què va fallar perquè es pogués arribar a aquest extrem? Fins a quin punt queden ara compromeses la cultura i la societat russa en conjunt? En aquest seminari, convoquem veus del món del periodisme, la literatura, la traducció i les ciències polítiques per endinsar-nos en la dimensió cultural dels imaginaris polítics que dominen Rússia avui, marcats per la guerra, l'imperialisme i l'autoritarisme. Moderen: Miquel Cabal i Jorge Ferrer.

●      Cicle de converses: "Sense paraules" (8 i 16 d'abril)

Les experiències diaspòriques d'escriptores i escriptors de diferents generacions, que escriuen en llengües diverses o que carreguen amb memòries i herències diferents, no caben en una sola categoria. Tanmateix, tenen alguns fils que les uneixen: l'estranyesa de viure en una nova llengua, la recerca constant d'una veu pròpia enmig del desarrelament o l'esforç per definir-se més enllà de l'experiència migratòria. Fins a quin punt la llengua i el pensament estan modelats per la pèrdua d'un país, d'un idioma o d'un sentiment de pertinença? En què es pot transformar aquesta pèrdua? Pot obrir la porta a nous llenguatges i formes d'imaginació? En conversa amb Sasha Marianna Salzmann i Eugene Ostashevsky, que exploren la migració i el desarrelament en la seva obra, Maria Stepànova ens convida a explorar el desplaçament com una experiència clau del nostre temps.

Programa de residències internacionals

El programa de residències internacionals del CCCB, en què s'emmarca l'estada de Stepànova a la ciutat, acull entre el 2024 i el 2027 nou figures dels àmbits del pensament, el periodisme i la creació d'arreu del món amb l'objectiu de generar projectes conjunts i de possibilitar els vincles amb pensadors i institucions locals.

El primer resident del CCCB (juny-juliol del 2024) va ser Patrick Radden Keefe, periodista d'investigació dels Estats Units i un dels referents de la no-ficció literària. El van seguir la també periodista i escriptora Eliane Brum, reconeguda activista pel clima del Brasil (setembre-desembre del 2024); l'escriptora i cineasta Tsitsi Dangarembga, una de les grans intel·lectuals africanes contemporànies (gener-abril del 2025); la periodista, investigadora i documentalista filipina Patricia Evangelista, una de les periodistes de trauma més reconegudes internacionalment (maig-juliol del 2025), i l'escriptora Yásnaya Elena A. Gil, considerada una de les veus de referència del pensament indígena i la defensa dels drets lingüístics a l'Amèrica Llatina (setembre-desembre del 2025).

Aquest projecte és possible gràcies al suport i el finançament de la Fundació Privada Mir-Puig i la col·laboració de la UOC.