Treballar mentre s'estudia: quan ajuda i quan comença a perjudicar

El  16 % dels joves espanyols d'entre 15 i 29 anys compagina estudis i feina, nou punts menys que la mitjana de la Unió Europea, situada en el 25,4 %, segons dades d'Eurostat. A Catalunya, la xifra ascendeix a 259.300 joves de 16 a 29 anys que estudien i treballen simultàniament, segons dades de l'Enquesta de població activa (EPA) recollides per Europa Press. La xifra equival aproximadament a dos de cada deu joves catalans d'aquesta franja i se situa per sobre del conjunt d'Espanya, tot i que encara es manté per sota d'alguns països europeus, on el fet de compatibilitzar estudis i feina forma part habitualment de la trajectòria educativa.

La combinació de formació i feina és una realitat cada vegada més present, especialment a l'estiu, moment en què molts estudiants aprofiten les vacances per incorporar-se temporalment al mercat laboral. Els experts de la UOC coincideixen que una experiència laboral durant l'etapa formativa pot aportar competències difícils d'adquirir només a l'aula i pot facilitar la transició cap a la vida professional.

Tot i que Espanya ha millorat les xifres generals d'ocupació, continua registrant una de les taxes d'atur juvenil més elevades de la Unió Europea, fet que ajuda a explicar per què la transició entre estudis i feina continua essent més complicada que en altres països europeus.

Amb tot, els experts adverteixen que els beneficis depenen tant de la qualitat de l'experiència com de la capacitat de mantenir l'equilibri entre les exigències acadèmiques i laborals. "El fet de treballar durant l'etapa formativa ofereix oportunitats d'aprenentatge difícils de reproduir únicament a l'aula", explica Lourdes Guàrdia, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i investigadora del grup Edul@b.

Molt més que guanyar diners: aprendre en contextos reals

Tot i que l'objectiu principal de molts estudiants que treballen és obtenir ingressos propis, l'experiència laboral també es pot convertir en una poderosa eina d'aprenentatge. Guàrdia destaca que treballar ajuda a desenvolupar habilitats com la gestió del temps, la comunicació a través de diferents canals, el treball en equip, la col·laboració amb persones de perfils diversos, l'adaptació a situacions canviants i la resolució de problemes en contextos reals. Són competències que les empreses valoren cada vegada més i que, en molts casos, només es poden consolidar plenament fora de l'entorn acadèmic.

A més, l'experiència laboral permet donar un sentit pràctic a molts dels coneixements adquirits durant els estudis. "Aquestes experiències ajuden a connectar la teoria i la pràctica, i afavoreixen la reflexió sobre com es poden aplicar els coneixements acadèmics a situacions autèntiques", assenyala.

Quan la feina està relacionada amb els estudis, aquesta connexió acostuma a ser encara més evident: l'estudiant aplica coneixements, es familiaritza amb la seva futura professió i comença a construir una xarxa de contactes. No obstant això, l'experta subratlla que els beneficis no depenen exclusivament d'aquesta relació directa. "El que és realment important no és tant el tipus de feina com la capacitat d'extreure aprenentatges de l'experiència i relacionar-los amb el propi itinerari acadèmic i professional", afirma. Fins i tot feines allunyades de la futura professió poden servir per practicar competències transferibles útils al llarg de tota la carrera laboral.

L'evolució de la formació superior reflecteix aquesta realitat. Moltes titulacions incorporen pràctiques obligatòries perquè les institucions educatives reconeixen el valor de l'aprenentatge experiencial. A tot això s'hi sumen fórmules més flexibles, com ara les microcredencials, que permeten complementar la formació acadèmica mentre s'adquireix experiència professional.

Les feines poc qualificades també deixen empremta

Hi ha una certa tendència a considerar que només les feines directament relacionades amb una professió aporten valor curricular. No obstant això, fins i tot les feines de baixa qualificació poden generar beneficis psicològics i professionals significatius. Sergi Macip, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, investigador del grup PDINA eHealth i expert en psicologia del treball i les organitzacions, assenyala que el fet de treballar durant l'etapa formativa contribueix a construir la identitat personal, la independència i la confiança en un mateix.

A més, diversos estudis han constatat que els estudiants que treballen acostumen a millorar competències pràctiques com la gestió del temps, l'organització personal o l'educació financera. La necessitat de compatibilitzar responsabilitats acadèmiques i laborals obliga a desenvolupar hàbits útils en la vida professional.

Fins i tot en sectors com l'hostaleria, el comerç o l'atenció al client, els joves adquireixen habilitats valorades per les empreses: treballar sota pressió, resoldre problemes, tractar amb clients, col·laborar amb companys o assumir responsabilitats. Són competències que després es poden traslladar a llocs de treball més qualificats.

Macip considera que aquest tipus d'experiències constitueixen una autèntica plataforma d'aprenentatge experiencial. "Un equilibri adequat entre feina i formació contribueix al creixement personal i professional, i proporcionarà més ocupabilitat a l'estudiant", assenyala.

A més, una primera experiència laboral permet descobrir preferències professionals, contrastar expectatives amb la realitat i comprendre com funcionen les organitzacions. A vegades, també ajuda a identificar quins àmbits no resulten atractius, una informació que també és valuosa per orientar futures decisions acadèmiques i professionals.

Els experts no observen evidències que els beneficis psicològics i formatius d'una experiència laboral primerenca hagin canviat substancialment al llarg de l'última dècada. El que sí que ha evolucionat és el context: els itineraris formatius són més flexibles i l'ocupabilitat s'ha convertit en una preocupació creixent per a estudiants, universitats i empreses.

L'estiu, una oportunitat per explorar el futur professional

L'arribada de l'estiu fa que aquesta qüestió esdevingui especialment rellevant. Per a molts joves, les vacances representen la primera oportunitat real d'incorporar-se al mercat laboral.

Segons Guàrdia, aquest període constitueix una "oportunitat privilegiada", perquè les exigències acadèmiques acostumen a disminuir i hi ha més marge per experimentar sense la pressió d'exàmens ni lliuraments. La feina d'estiu permet conèixer dinàmiques professionals difícils d'imaginar fins que es viuen directament, desenvolupar confiança en les pròpies capacitats i començar a construir una identitat professional.

L'experiència també pot ajudar a prendre decisions més informades sobre el futur. Molts estudiants descobreixen interessos que desconeixien, mentre que altres confirmen o replantegen les seves expectatives professionals després d'enfrontar-se per primera vegada a les condicions laborals reals.

L'experta recorda que l'aprenentatge no té lloc únicament dins de les institucions educatives: també es produeix en els entorns laborals, en la participació social i en les xarxes personals i professionals que es construeixen al llarg de la vida. Per aquest motiu, una experiència laboral d'estiu es pot convertir en molt més que una font d'ingressos temporals: pot ser un primer pas per comprendre millor el món professional i orientar futures decisions formatives.

El límit: quan la feina comença a perjudicar els estudis

No obstant això, els beneficis de treballar durant els estudis no són il·limitats. El repte principal consisteix a trobar l'equilibri adequat, especialment quan concorren totes dues activitats.

Macip explica que diversos estudis han observat efectes positius quan la feina implica una dedicació moderada, aproximadament de deu a vint hores setmanals. En aquestes circumstàncies, els estudiants solen desenvolupar més autoeficàcia i acostumen a millorar les habilitats d'organització i la gestió del temps.

Els resultats són encara més favorables quan la feina està relacionada amb l'àmbit d'estudi, ja que l'experiència professional reforça la motivació i facilita la persistència acadèmica. A més, el fet de compatibilitzar estudis i feina obliga a desenvolupar mecanismes d'afrontament i adaptació que poden contribuir a millorar la salut mental i a augmentar la perseverança davant les dificultats.

El problema apareix quan la càrrega laboral augmenta massa. A partir d'un cert punt, la feina deixa de complementar la formació i comença a competir-hi. L'excés d'hores redueix el temps disponible per estudiar, limita el descans i dificulta la concentració.

Els senyals d'alerta són clars: descens sostingut del rendiment acadèmic, dificultats per assistir a classe o complir terminis, cansament persistent, pèrdua de motivació o sensació constant de falta de temps.

En aquests casos, la flexibilitat laboral pot marcar una diferència important. Els entorns laborals que faciliten ajustos d'horari durant exàmens o pics de càrrega acadèmica permeten compatibilitzar totes dues activitats amb més èxit.

Per això, els experts rebutgen tant la idea que treballar sempre és beneficiós com la concepció que necessàriament perjudica els estudis. La clau consisteix a aprofitar les oportunitats d'aprenentatge que ofereix l'ocupació sense comprometre l'objectiu principal d'aquesta etapa: la formació.

Per a molts joves, especialment durant l'estiu, aquesta primera experiència laboral es pot convertir en una valuosa escola de competències, autonomia i maduresa. Però el veritable valor no depèn de la quantitat d'hores treballades ni del salari obtingut, sinó de la capacitat de convertir l'experiència en aprenentatge.