Quatre projectes de salut digital reben el finançament de l'eHealth Center de la UOC

L'eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha anunciat els quatre projectes guanyadors de la convocatòria de prova de concepte de l'any 2023, i consolida així la convocatòria com una iniciativa que impulsa la recerca transversal i interdisciplinària per abordar els reptes emergents en l'àmbit de la salut digital. Amb un finançament de 6.000 euros per projecte i una durada màxima de quinze mesos, aquests projectes busquen la innovació en l'àmbit de la salut.

Intel·ligència artificial conversacional i realitat virtual per millorar les habilitats clíniques dels professionals de la salut

El primer projecte premiat opta per integrar una aplicació d'intel·ligència artificial conversacional dins d'una aplicació de realitat virtual (ECAI-VR) que facilitarà la formació en competències digitals clíniques als professionals de la salut. L'equip investigador té l'objectiu d'utilitzar aquestes tecnologies per contribuir a la formació contínua dels professionals de la salut.

Es tracta del projecte "Embodied conversational AI in immersive virtual reality: reshaping the future of clinical skills training", liderat per Adrián Montesano, investigador de l'Intervention in Clinical and Health Psychology and Promotion of Well-Being i professor de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC; Sergi Blanco, investigador al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics (Boston), i els professors de la Universidad de Las Américas (Equador) Clara Paz i Willam Eduardo Villegas.

L'equip proposa crear un entorn de realitat virtual immersiva on els professionals puguin interactuar amb avatars virtuals, que representaran pacients reals amb reptes de salut específics. Aquesta proposta crearà un escenari fiable i gairebé lliure de prejudicis i permetrà fer exercicis immersius molt realistes. Així doncs, "es tracta d'una tecnologia que proporcionarà als professionals de la salut una experiència d'aprenentatge immersiva i interactiva, que facilitarà la pràctica continuada d'habilitats clíniques i de comunicació", assenyala Montesano.

El projecte és de caràcter interdisciplinari i col·laboratiu, ja que requereix la sinergia de diversos camps de coneixement com la psicologia clínica i educativa, l'enginyeria computacional, la multimèdia i les xarxes neuronals.

Proposta de digitalització del procés d'atenció a la depressió a l'atenció primària

El segon projecte guanyador surt de la necessitat de transformar digitalment el procés assistencial de la depressió. Les consultes de salut mental, i particularment per depressió, són cada vegada més freqüents en el sistema d'atenció primària de salut a Catalunya. Entre els anys 2017 i 2022, aquests serveis d'atenció primària van registrar un increment del 86,6 % de consultes per episodis depressius, segons indica l'estudi "eHealth in the management of depressive episodes in Catalonia's primary care from 2017 to 2022: retrospective observational study", liderat per Aïna Fuster, investigadora de l'eHealth Lab de l'eHealth Center i dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i tècnica de recerca a la Unitat de Recerca i Innovació de l'Institut Català de la Salut (ICS).

Segons Fuster, el primer estudi va mostrar que hi ha un gran volum de consultes relacionades amb la depressió a l'atenció primària i que la telemedicina actualment és rellevant, així que, "el desenvolupament d'estratègies que contribueixin a la millora del procés assistencial de la depressió és un repte". Fuster afegeix que el sistema sanitari català està immers en un procés de transformació digital i que, per tant, és el moment òptim per identificar on i quines eines de salut digital podrien millorar el procés assistencial de la depressió.

Ara, un equip liderat per Carme Carrion, investigadora principal de l'eHealth Lab dels Estudis de Ciències de la Salut i de l'eHealth Center, i Josep Vidal, coordinador de la Unitat de Recerca i Innovació de la Catalunya Central a l'ICS/IDIAP JGol, vol desenvolupar eines i solucions digitals que es puguin aplicar en el procés d'atenció a la depressió. "Tenim evidència per afirmar que la digitalització del procés d'atenció de la depressió pot ajudar a millorar l'experiència de les persones amb depressió i del professional, i a construir un sistema sanitari més eficient i eficaç", exposa la investigadora.

Per fer-ho, a banda d'identificar i avaluar l'eficàcia de les eines de salut digital que ja s'utilitzen a hores d'ara a l'atenció primària a escala mundial, l'equip investigador també crearà un grup de treball d'empatització i ideació que involucri professionals de la salut i persones amb depressió. A més, una de les particularitats del projecte és que acabarà amb una prova pilot al sistema de salut de Catalunya. La investigadora de l'eHealth Lab ja havia coliderat, l'any 2022, una iniciativa similar per a l'atenció de l’esclerosi múltiple.

Neuromodulació no invasiva per a la COVID-19 persistent

El tercer projecte premiat sorgeix en el context de millorar la simptomatologia de les persones que pateixen COVID-19 persistent, una malaltia que contrauen algunes persones amb antecedents d'infecció de SARS-CoV-2 amb símptomes i efectes que duren almenys dos mesos i que no es poden atribuir a un diagnòstic alternatiu, segons defineix l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

El grup d'investigadors està coliderat per la Dra. Elena Muñoz, co-IPl del NeuroADaS Lab de l'eHealth Center i dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, i el Dr. Julio Gómez Soriano, investigador de la Universidad de Castilla la Mancha. També formen part de l'equip la Dra. Maite Garolera, investigadora de l'Hospital de Terrassa-Consorci Sanitari de Terrassa, i el Dr. Juan García, investigador del NeuroADaS Lab. El projecte vol millorar els símptomes persistents de la COVID-19 gràcies a la neuromodulació no invasiva, una tècnica que darrerament ha despertat l'interès de la comunitat científica i clínica, que es presenta com una aproximació no farmacològica i efectiva i que s'ha fet patent amb la creació del Consorci Internacional de Neuromodulació per a la COVID-19.

Segons indica Elena Muñoz, "dins les tècniques de neuromodulació no invasiva, s'ha demostrat que l'estimulació transcranial per corrent directe (tDCS) és efectiva en la reducció de la fatiga i les alteracions cognitives en diferents trastorns neurològics i neuropsiquiàtrics". Es tracta d'una tècnica segura i còmoda per al pacient, que no necessita cap mena de cirurgia ni anestèsia. A més, és econòmica i portàtil, la qual cosa permet l'aplicació en remot amb dispositius específicament dissenyats i fabricats per a aquest propòsit. Tot això la converteix en una eina amb gran projecció en la telemedicina i en salut digital. Es tracta d'un projecte interdisciplinari, que requereix la col·laboració d'experts en neurologia, neuropsicologia, fisioteràpia i tecnologia mèdica.

Sensors de baix cost a la roba d'ús diari per controlar els nivells d'hidratació

HydraSport és el darrer projecte guanyador de la convocatòria i neix amb la vocació d'oferir solucions tecnològiques per supervisar i monitorar alguns indicadors de salut durant la pràctica esportiva. Està liderat per Joan Melià, investigador de l'IN3 de la UOC, i Sanjay Sarma, investigador de l'AutoID Lab del Massachusetts Institute of Technology, i també hi col·labora Sergi López Soriano, investigador de l'IN3, i Rahul Bhattacharyya, investigador de l'AutoID Lab.

L'objectiu de la proposta és investigar com integrar sensors de baix cost basats en radiofreqüència a la roba d'ús diari per tal de mesurar l'estat d'hidratació de la persona a partir de la suor. Aquesta informació permetrà als investigadors dissenyar un sensor passiu (sense necessitat de bateries) per identificar diferents nivells d'hidratació. Aquests sensors consisteixen en una petita antena amb microxip integrada a la roba, i es poden entendre com una evolució "intel·ligent" de les etiquetes RFID que ja incorporen moltes marques de roba.

Els investigadors recalquen el caràcter sostenible del projecte, ja que "el nostre objectiu és desenvolupar una tecnologia no invasiva de baix cost, que sigui accessible per a tots els públics, independentment del seu poder adquisitiu", indica Joan Melià, l'investigador principal del projecte. Així, el grup d'investigadors malda per trobar la manera de democratitzar la tecnologia eHealth i fer-la accessible per a tothom, i obre noves oportunitats econòmiques per gestionar la salut personal des d'una perspectiva centrada en la prevenció i la consciència.

Sobre la convocatòria de prova de concepte

La voluntat d'aquesta convocatòria també és proporcionar espais de recerca col·laborativa i multidisciplinària a la Universitat i promoure solucions als reptes que planteja la salut digital des d'àmbits no associats tradicionalment a la salut. Les persones interessades a demanar els ajuts cal que incloguin en el projecte la participació i el colideratge d'almenys un investigador provinent d'una disciplina científica aliena a la seva. Amb la convocatòria d'aquests ajuts es vol promoure la permeabilitat entre la salut digital i altres àmbits de coneixement. L'objectiu és potenciar la generació d'evidència científica de qualitat i obrir la porta a oportunitats de finançament competitiu que tinguin com a requisit presentar resultats inicials o proves de concepte