Sobre aquesta guia
En aquesta guia, adreçada explícitament al personal docent i investigador de la UOC, s'aborden les necessitats de comunicació que puguin sorgir durant el desenvolupament de l'activitat investigadora.
Inclou llistes d'una sèrie de serveis i públics que s'han de tenir en compte en la comunicació científica. En la Guia ràpida per multiplicar l'impacte de projectes R+I es detallen els aspectes que cal considerar d'una manera resumida.
Per què una Guia?
Les universitats i els centres de recerca són les principals fonts d'informació científica en l'actualitat.
A l'equació de l'R+D+I dels centres d'educació superior, a més d'investigar, ensenyar i transferir el coneixement, s'afegeix ara una “d” extra de difusió: R+D+I+d.
La comunicació científica és avui un deure per als científics i un dret per al públic, amb els objectius d'aconseguir més transparència, millorar la informació, generar un diàleg obert i estrènyer la confiança. Tot això per fomentar una construcció social del coneixement.
Tipus de comunicació científica
Diferenciem diversos tipus de comunicació científica i n'oferim una breu descripció. Aquesta guia recull recomanacions, recursos i serveis per a tots els tipus de comunicació científica.
Disseminació: Transmetre el coneixement entre investigadors de la mateixa especialitat científica.
Difusió: Propagar el coneixement entre la comunitat científica i acadèmica (els emissors són científics i els receptors també).
Divulgació: Millorar la cultura científica entre la ciutadania. Que el públic s'involucri, interactuï, participi i senti i visqui la ciència i els seus protagonistes. Dins de divulgació, diferenciem entre:
- Transferència: Aplicar el coneixement científic al sistema productiu i generar beneficis econòmics.
- Periodisme: Divulgar la ciència a través dels mitjans de comunicació de masses.
“Si la universitat no lidera el procés de culturització global o el promou decisivament, el fruit del seu treball serà estèril”
2010, Manuel Toharia, doctor en Física i divulgador científic