Black Friday i Cyber Monday: unes falses rebaixes?

  Foto: Flickr / Claudio Lobos (CC)

Foto: Flickr /Claudio Lobos (CC)

22/11/2016

L'xit de vendes de l'any passat durant el Black Friday i el Cyber Monday ha provocat que, enguany, diverses cadenes avancin aquestes rebaixes fins a una setmana abans. Segons l'informe de l'Associaci Espanyola de l'Economia Digital (Adigital), un 17% ms d'empreses s'apuntaran a aquesta campanya. Per, les promocions que anuncien sn reals? Un estudi de l'Organitzaci de Consumidors i Usuaris (OCU), de 2015, va revelar que algunes botigues en lnia gaireb no havien fet rebaixes perqu apujaven preus prviament a la campanya per abaixar-los desprs.

Per a Josep Llads, professor d'Economia i Empresa de la UOC, avui dia s difcil fer comparativa de preus perqu els comeros constantment estan fent promocions comercials durant l'any. «El preu de referncia d'un producte fora de rebaixes es difumina perqu les ofertes es van succeint en diversos moments de l'any», explica. Per aquest motiu, l'expert assegura que el model o concepte de rebaixes actual «est obsolet i completament qestionat pel mateix sector».


El Black Friday i el Cyber Monday no substitueixen la campanya de Nadal

El model original americ del Black Friday representa el tret de sortida de la campanya de Nadal, per s prematur dir-ho per a Espanya: «Als Estats Units les rebaixes acaben el 24 de desembre, per a l'Estat les festes s'allarguen fins a Reis», afirma l’economista. Com que es disposa de ms temps per a les compres, «el perfil de consumidor espanyol del Black Friday s el de qui vol fer alguna compra molt puntual i planificada, per no pas tota la del Nadal».

El comprador ms generalitzat s el millennial, comprador jove entre 16 i 34 anys, molt informat, que s'interessa principalment per productes d'oci, cultura i tecnologia (electrnica, videojocs, etc.). «Aquest tipus de consumidor acostuma a fer diverses consultes en lnia del producte abans d'efectuar la compra presencialment a la botiga, o pel web», apunta Llads.

Tamb conviuen aquests dies potencials consumidors que, tot i que no faran la compra en aquest moment, podran comprovar, contrastar i analitzar productes que tenen en ment adquirir. Per tant, per a les grans superfcies i petits comeros, el Black Friday i el Cyber Monday permeten «potenciar la visibilitzaci i el posicionament dels seus productes de cara la campanya de Nadal», assegura.


El petit comer competeix amb productes diferenciats i servei de qualitat

«El petit comer no pot deixar-se arrossegar per les mateixes estratgies comercials que les grans superfcies», remarca Llads. Les grans cadenes com Media Markt i FNAC poden aconseguir grans estocs d'un producte a bon preu, per, en canvi, «els petits comeros poden competir en l'oferta de productes diferenciats, ms especialitzats i de qualitat», afegeix.

Les campanyes tan mplies com el Black Friday comporten activar el trnsit entre les principals artries comercials de les ciutats i, d'aquesta manera, impulsar el consum en els diferents comeros indistintament de la seva dimensi.


Cinc consells per a una compra segura per internet

Amb la intensificaci de les compres en lnia, sobretot en el Cyber Monday, s important tenir cura de les dades personals que es faciliten als webs dels comeros. Per tal de preservar el trnsit de la informaci de carcter privat, Helena Rif, directora del mster de Seguretat de les Tecnologies de la Informaci i de les Comunicacions de la UOC, recomana tenir en compte les cinc claus segents:

  1. No enviar cap dada sensible si la connexi no s segura. Per a garantir que les dades que s'envien amb el navegador sn segures, caldr veure si a la barra del navegador surt un cadenat o si l'adrea web comena per https en comptes d'http.
     
  2. Comprovar i contrastar les referncies de la botiga. Sempre s possible fer servir un cercador a internet per a localitzar referncies o impressions d'altres compradors i avaluar la reputaci de la botiga. Un no s'ha de quedar amb la primera que troba: conv contrastar-ne unes quantes.
     
  3. No desar les dades bancries a les botigues en lnia. Val ms no registrar les dades bancries amb qu farem la compra (targeta de crdit, compte corrent, etc.), i quan s'acaba de comprar s'ha de tancar la sessi amb la botiga en lnia.
     
  4. Fer servir noms l'ordinador personal. Cal evitar introduir dades personals o de pagament a ordinadors d'altri, que l'usuari no controli, com ara a la feina o a cibercafs.
     
  5. Fer servir preferentment targeta de crdit o un sistema de pagament per internet (Paypal, Google Wallet). Aquests sistemes preveuen la possibilitat de demanar una tornada del crrec. Amb transferncies o targetes de dbit ser molt difcil recuperar els diners en cas que el producte no sigui el que s'esperava. Una altra opci s fer una comanda contra reemborsament.
     

 

#expertsUOC

Foto del professor Josep Llads Masllorens

Josep Llads Masllorens

Expert/a en: Economia internacional, poltica econmica, economia regional i urbana, sistemes d'innovaci, hisendes territorials, models de negoci a internet i geografia econmica.

Àmbit de coneixement: Economia aplicada.

Veure fitxa
Foto de la professora Helena Rif Pous

Helena Rif Pous

Professora dels Estudis d'Informtica, Multimdia i Telecomunicaci
Directora del mster interuniversitari de Seguretat de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (MISTIC)

Expert/a en: Ciberseguretat, protocols de seguretat en xarxes, gesti de claus, PKI.

Àmbit de coneixement: Telemtica, seguretat.

Veure fitxa