La salut mental, el sedentarisme, la mortalitat infantil i l'impacte climàtic, reptes del nou any

Fa anys que la informàtica i la transformació digital han irromput en el camp de la salut. L’atenció virtual, les aplicacions vinculades al món sanitari o els dispositius portables (wearables) són algunes de les eines tecnològiques que han vingut per a quedar-se i que creixeran els pròxims anys, eines que poden ajudar a la prevenció i el diagnòstic precoç de malalties i aconseguir que els usuaris siguin més «proactius» en el maneig de la pròpia salut i, per tant, fer més sostenible el sistema sanitari, cada cop més tibat per l’alta esperança de vida i les malalties cròniques. L’atenció de la salut mental, la lluita contra el sedentarisme en les societats industrialitzades, la reducció de la mortalitat infantil als països de renda baixa i l'impacte del canvi climàtic en la salut són alguns dels reptes clau que els especialistes posen sobre la taula per aquest any que comença. Els professors dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC Carme Carrion i Diego Redolar expliquen les tendències i qüestions que marcaran l'agenda d'aquest àmbit els propers mesos.  

1. Continuaran augmentant les aplicacions de salut. L’any 2017 hi havia més de 325.000 aplicacions disponibles al mercat, de les quals 78.000 s’havien creat només en un any, segons la consultora alemanya Research 2 Guidance. Aleshores es van fer més de 370 milions de baixades d’aquesta mena d’aplicacions, fet que representa un increment d’un 16% respecte de l’any anterior. La professora Carme Carrion, que és coordinadora de l’àmbit de disseny i avaluació d’intervencions de l'eHealth Center, augura que aquesta xifra continuarà creixent enguany i que aquest fet respon a un model més «proactiu» del pacient/usuari en la seva salut.

2. Els dispositius portables per a monitorar malalties cròniques es faran servir més. Continuant amb aquesta tònica de vetllar per la pròpia salut, també continuarà creixent la venda de dispositius portables (rellotges, braçalets, peces de roba, ulleres...), que entre altres coses permeten registrar la pressió arterial, el pols o els passos recorreguts. L’any 2016 se’n van vendre més de 102 milions d’unitats a tot el món, segons dades de l’empresa d’anàlisi i consultoria IDC, que en un dels darrers informes pronostica sobretot un increment dels rellotges intel·ligents (smartwatches), uns aparells que té la població sana d’entre trenta i cinquanta anys, que n’és la usuària principal. Carrion considera que un repte de futur seria el monitoratge amb aquests dispositius de malalties cròniques, un tema que encara és a les beceroles. Darrerament, la revista Plos Biology ha publicat alguns estudis del professor Michael Snyder, de la Universitat de Stanford, que permeten predir persones que poden patir diabetis en un futur, i en un cas es va poder fer un diagnòstic precoç de la malaltia de Lyme a partir dels canvis al pols, la temperatura i la concentració d’oxigen en sang d’un pacient.

3. Augmentarà la relació virtual entre el professional i el pacient. Com més va més, les assegurances mèdiques inclouen el metge en línia a les pòlisses. La possibilitat de ser tractat per un doctor sense sortir de casa comença a agafar força. Segons dades d’algunes asseguradores, l’any 2020 el 25% de les consultes mèdiques es farà per mitjà de canals digitals com el xat, la veu o la videoconferència, una tecnologia que ha arribat per a quedar-se. Carrion explica que en el sistema públic també hi comença a haver canvis en aquest sentit, el que es coneix com a eConsulta, una eina de comunicació digital entre els pacients i els professionals sanitaris que complementa l’atenció presencial. Tot i que les xifres encara són baixes, la tendència és que vagi adquirint més importància en un futur, segons l’experta.

4. Falten psicòlegs en la sanitat pública. El professor i neurocientífic Diego Redolar constata una mancança important d’aquests professionals en el sistema sanitari actual. «La xifra de psicòlegs que treballen en l’àmbit públic és petita», assegura. A l’Estat espanyol, la ràtio de psicòlegs en la sanitat pública és de 4,3 per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana europea és de 18 professionals, segons dades recollides per la Confederació de Salut Mental d’Espanya. Un nombre més elevat d’aquests professionals seria de gran ajut en patologies mentals com la depressió major o els trastorns d’ansietat. Redolar explica que actualment l’actuació més habitual en aquestes malalties és el tractament farmacològic, i poques vegades s’opta pel tractament psicològic, perquè es més lent i més car. Si el pacient tingués la possibilitat de seguir tots dos tractaments, la resposta seria més ràpida i tindria menys recaigudes, explica l’expert.

5. El canvi climàtic fa aflorar noves malalties. L’aparició de casos aïllats de dengue en diferents zones de la Mediterrània és, segons l’experta Carme Carrion, un «petit senyal d’alerta» dels efectes que pot generar el canvi climàtic sobre la salut. Els canvis motivats per la climatologia fan que determinades espècies que ja fa anys havien desaparegut o mai no havien existit en aquest país s’adaptin al territori, i això pot fer aflorar malalties que pensàvem que ja havien desaparegut. Al marge, l’escalfament global també té conseqüències sobre les collites o la falta d’aigua en països en via de desenvolupament, fets que es poden traduir en problemes de desnutrició importants.

6. Cal reduir la mortalitat infantil. Un dels objectius de desenvolupament sostenible de l’Organització de les Nacions Unides és reduir la taxa mundial de mortalitat materna com a mínim a 70 per cada 100.000 nadons que neixen vius i reduir la mortalitat neonatal almenys fins a 12 per cada 1.000 nadons nascuts vius. En regions en via de desenvolupament, la taxa de mortalitat materna és encara 14 vegades superior a la que tenen les regions desenvolupades, una diferència a la qual es vol posar fi l’any 2030, any en què segons l’ONU també es vol posar fi a epidèmies com la sida, la tuberculosi, la malària, les malalties tropicals desateses, les malalties transmeses pel consum d’aigua en mal estat i altres malalties que es poden transmetre.

7. El sedentarisme és un problema greu. Segons la darrera Encuesta nacional de salud, elaborada pel Ministeri de Sanitat, més d’un terç de la població d’entre 15 i 69 anys a l’Estat espanyol no arriba al nivell d’activitat física saludable recomanat per l’OMS, que en població adulta i sana, d’entre 18 i 64 anys, consisteix a fer 30 minuts d’exercici moderat cinc cops per setmana. Carrion afirma que el sedentarisme és un «problema greu» que afecta totes les edats. Tant homes com dones asseguren que passen gran part de l’activitat principal asseguts i, el seu temps de lleure, un 37,8% diu que el passa també assegut, sigui llegint, veient la televisió o anant al cinema. El temps mitjà diari que la població passa asseguda són 5 hores, però és més elevat entre els joves de 15 a 24 anys, en els quals s’enfila a les 6 hores i mitja. Entre els nens, crida l’atenció la dada que diu que més de la meitat dels que tenen entre 1 i 4 anys passen més d’una hora davant una pantalla.

8. S’han de promoure hàbits per a evitar l’envelliment del cervell. El professor Redolar explica que un dels reptes que té la neurociència en un futur relativament pròxim és identificar factors i hàbits que poden fomentar un bon envelliment del cervell. L’estudi internacional Barcelona Brain Health Initiative, coordinat per l’Institut Guttmann, i en què col·laboren diverses universitats, entre les quals hi ha la UOC, treballa per predir tots aquests factors. De moment ja s’ha vist que l’exercici físic incrementa la neurogènesi en l’hipocamp del cervell, una estructura vinculada a la memòria i l’aprenentatge i on es formen noves neurones cada dia. Explica Redolar que s’ha vist que mentre l’exercici físic fa augmentar la taxa de neurogènesi, l’estrès la redueix. Per tant, diu l’expert, «si volem millorar l’aprenentatge i la memòria, hem d’evitar l’estrès i seguir unes pautes d’exercici físic».

«El nostre repte és comunicar a la societat que la persona en la vida adulta ha de treballar per prevenir l’envelliment del cervell», afirma el professor Redolar. De la mateixa manera, també és important donar a conèixer que al llarg de la vida d’una persona, també un cop jubilada, si aquesta persona té una activitat mental contínua (llegeix, estudia, fa mots encreuats...), el deteriorament cognitiu lligat amb l’envelliment i malalties com l’Alzheimer poden tardar més a afectar-la. L’Encuesta nacional de salud constata que un 31,3% de la població de més de 65 anys presenta alguna dificultat cognitiva.

9. Les dades massives (big data) i la intel·ligència artificial ajudaran a escurçar el temps de diagnòstic. Segons la patronal tecnològica Digitales, cada 73 dies les dades sanitàries es dupliquen i cada persona pot arribar a generar durant la seva vida una gran quantitat de dades sobre la seva salut, amb les quals podria omplir 300 milions de llibres. És per això que les dades massives ja s’apliquen en aquest àmbit, com també es fa amb la intel·ligència artificial, capaç d’identificar patrons ocults en les dades que poden ajudar un metge a prescriure tractaments més personalitzats. Carrion confia que aquests sistemes poden ajudar a predir malalties abans que arribin i posar-hi remei més aviat. Redolar explica que un dels projectes en què hi ha implicades aquestes eines és un estudi de la Universitat de Califòrnia Meridional que permetrà investigar la connectivitat funcional del cervell per mitjà de dades de neuroimatge d’investigadors d’arreu del món i de manera col·laborativa.

10. Convé invertir més en prevenció per reduir medicaments. Un de cada deu ciutadans consumeix tranquil·litzants, relaxants o pastilles per a anar a dormir i prop d’un 5%, antidepressius o estimulants, segons l’Encuesta nacional de salud. Carrion parla d’una societat excessivament medicada no solament en el camp de la salut mental. «Socialment, preferim prendre’ns una pastilla que sortir a caminar cada dia», explica i, en aquest sentit, aposta per la necessitat d’invertir més en prevenció. Un dels reptes de l’atenció del trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) és, segons Redolar, disposar d’eines diagnòstiques que permetin saber si un nen amb TDAH necessita ser tractat amb medicació o no i quina li pot anar millor. «En el TDAH hi ha diferents gens implicats i factors, i això explica que la medicació pugui funcionar en un nen sí i en un altre no», diu el professor.

11. El doctor Google guanya pacients. La informàtica permet consultar en línia qualsevol símptoma que puguem patir. L’estudi internacional Global Views of Healthcare 2018, fet per la consultora Ipsos a més de 20.000 adults de 27 països, constata que el 43% de persones amb dubtes sobre el seu estat de salut recorre a motors de cerca com Google. El pacient està més apoderat i pot arribar a qüestionar decisions de professionals amb informació consultada a la xarxa. Explica Carrion que això, més que un element de por per al professional, hauria de ser una oportunitat per a avançar conjuntament en la presa de decisions compartides entre la ciutadania i els metges, que també haurien d’orientar els pacients a saber destriar el gra de la palla.