Els millenials espanyols fan el 80% dels pagaments amb targeta

Foto: Blake Wisz / Unsplash

Foto: Blake Wisz / Unsplash

14/08/2019
Nria Bigas Formatj
Es redueix l's de l'efectiu per a pagar, noms opta per aquesta opci el 39% dels espanyols

El volum de pagaments realitzats a travs de l'smartphone a Espanya s de 1.700 milions d?euros

Davant de la pregunta «en efectiu o amb targeta?», el 51% dels espanyols afirma que paga amb targeta, mentre que el 39% diu que fa servir diners en efectiu, segons l'informe d’American Express. «Avui, la targeta desbanca els diners en metl·lic o cash i les decisions que es van prenent en diversos pasos i bancs centrals ens porten a pensar que, efectivament, podria arribar a desaparixer», afirma Juan Carlos Gzquez-Abad, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). De fet, el 59% dels espanyols pensa que els diners en metl·lic acabaran desapareixent en un futur no gaire lluny.

El Banc Central Europeu ha comenat a retirar de manera progressiva els bitllets de 500 euros i el Banc d'Espanya, per la seva banda, el 27 de gener va deixar d'emetre aquest tipus de bitllets. El 2016, pasos com l'ndia van retirar els bitllets de 500 i 1.000 rupies —que equivalen a 7 i 14 euros, respectivament—, que representaven ms del 85% dels diners que hi havia en circulaci. De la mateixa manera, alguns pasos escandinaus es plantegen seriosament posar fi definitivament al paper moneda. «Una de les raons que expliquen aquesta tendncia de molts governs a eliminar alguns bitllets s, sense cap dubte, la capacitat de reduir aix el frau i l'evasi fiscal», explica Gzquez-Abad.

El 1978, el Banco Bilbao va emetre la primera targeta de crdit a Espanya; ms de quartant anys ms desprs, competeix amb el telfon intel·ligent o smartphone. «No solament l's de la targeta com a mitj de pagament va creixent: tamb ho fa a un ritme molt important el pagament amb el mbil mitjanant aplicacions com ara Samsung Pay, Apple Pay o Google Pay, i altres aplicacions desenvolupades per diverses entitats bancries», explica Gzquez-Abad.

 

L'auge dels diners digitals: el mbil i la targeta

Avui, el volum dels pagaments que es fan per mitj de l’smartphone a Espanya s de 1.700 milions d'euros. «Les expectatives de creixement del pagament per mbil a casa nostra sn molt altes perqu s un dels pasos que t una rtio del nombre de dispositius mbils per habitant ms alta d'Europa», afirma Gzquez-Abad.

«Des de la perspectiva del consumidor, el pagament amb targeta o amb mitjans mbils no tan sols permet fer les compres en portals en lnia, sin que, a ms, genera seguretat en el context fsic perqu evita els robatoris de diners en metl·lic en botigues o supermercats», explica Gzquez-Abad. La comoditat de no haver de portar diners a sobre, no tenir cap lmit de despesa (en el cas de la targeta de crdit) i la rapidesa fidelitzen l's dels diners digitals. A Espanya, els pagaments digitals, els que es fan amb la targeta o amb el mbil, suposen un volum de 37 milions d'euros, segons les dades de Statista Pay Pal.

Els que s'han sumat ms a aquesta moda, segons les dades analitzades per BBVA Data & Analytics, sn els millennials, menors de 35 anys, que ni volen ni fan servir els diners en metl·lic per a pagar. Aquest segment, fa el 80% de les transaccions amb targeta i les retirades de diners en efectiu representen noms el 20% del total. De fet, realitzen un 44% menys de retirades d'efectiu que la mitjana de la poblaci espanyola. A l'altre cant, els ms grans de 60 anys retiren el 33,2% ms de diners en caixers que aquesta mitjana. Segons les dades de l'informe d'American Express, els espanyols porten de mitjana 35 euros en metl·lic, noms el 15% sol portar ms de 50 euros i un de cada tres en porta menys de 20.

«Aquesta tendncia al pagament amb diners digitals s'ha accentuat a les ciutats ms grans, com Madrid i Barcelona, i cal esperar que s'incrementi encara ms els anys vinents, tant territorialment com generacionalment», puntualitza Gzquez-Abad. De fet, a les grans urbs, com Biscaia, Madrid, Barcelona i Valncia, l's de la targeta s'ha incrementat el 170% entre el 2015 i el 2018; a la cua de les provncies on es fa un s ms baix dels diners digitals, hi ha Astries, Jan i Melilla.

 

Pagar amb targeta augmenta l'impuls de comprar

L'estudi del BBVA posa de manifest que pagar amb targeta a les grans ciutats s un gest cada vegada ms freqent i ms quotidi, i que es fa per a imports cada vegada ms petits. Aquesta facilitat de fer pagaments pot afectar directament el comportament del consumidor. «Amb la targeta, la gran disponibilitat dels diners i la facilitat de fer el pagament contribueixen a augmentar l'impuls de comprar sobretot en determinats establiments», explica Gzquez-Abad, que afegeix que, contrriament, «quan el consumidor noms porta efectiu per a fer les compres, el nivell d'«impulsivitat» s ms baix, perqu sap que noms pot gastar la quantitat que porta a sobre, i aix incrementa la racionalitat en les seves compres i redueix el nivell de despesa».

Les noves tecnologies, el creixement de la compra en lnia i els hbits de vida actuals porten a un s cada vegada ms baix dels diners en efectiu per a fer les compres, i a un increment de la utilitzaci de la targeta de crdit/dbit i del pagament amb mbil. «Segurament, aquests factors provocaran un debat els anys vinents sobre la necessitat de mantenir els diners en efectiu i la possibilitat de reduir-ne l's al mnim. Aix passar, malgrat que s improbable que els diners de curs legal desapareguin del tot», conclou Gzquez-Abad.

#expertsUOC

Juan Carlos Gzquez-Abad

Professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC

Expert/a en: mrqueting

Àmbit de coneixement: