La llibertat a internet cau per novè any consecutiu en augmentar les «apagades» d'internet

  Foto: Michelle Ding / Unsplash

Foto: Michelle Ding / Unsplash

18/12/2019
Beatriz González
Una onada de protestes amb suport a la xarxa desencadena els nivells de censura més elevats

Els moviments contra governs, lleis, situacions econòmiques insostenibles i altres focus de malestar circulen per tot el planeta desencadenant una onada de protestes que tenen el seu focus d'inici a internet. Xile, Iran, Hong Kong, Líban, Bolívia, Catalunya i desenes de racons més del món han vist com els moviments passaven de la pantalla d'un mòbil o un ordinador als carrers i es traduïen en manifestacions de tota mena. Només la ciutat de Madrid va acollir una mitjana de més de 10 protestes al dia durant el 2018 segons dades de l'Anuario estadístico del Ministerio del Interior, i es preveu que la xifra encara sigui més alta quan s'analitzin les dades del 2019.

Les xarxes socials i aplicacions com WhatsApp o Telegram han facilitat l'organització de molts d'aquests moviments. «Els mitjans socials han diversificat i transformat les vies de participació en l'acció col·lectiva», afirma Antonio Calleja López, sociòleg expert en tecnopolítica i investigador de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. Per a l'expert, les plataformes a internet obren una varietat nova de formes de participació, que, tot i que en les seves formes més superficials porten a l'anomenat clictivisme o activisme de clic, ofereixen una via d'entrada i de transició gradual cap a formes més completes, que van del ciberactivisme a la «tecnopolítica», l'ús tàctic i estratègic de les xarxes digitals per a l'organització, la comunicació i l'acció política col·lectiva. En aquest sentit, «la clau per als moviments en xarxa avui no és tant el potencial dels espais i les dinàmiques digitals sinó el de la seva hibridació amb els presencials», explica Calleja.

«Ens podem remetre al final dels noranta, quan el mòbil va començar a mostrar les possibilitats per a coordinar accions de protesta», assenyala Silvia Martínez, directora del màster de Social Media: Gestió i Estratègia de la UOC. Ja abans del naixement de plataformes com ara Facebook, Twitter o Telegram, les tecnologies de la informació i la comunicació van tenir un paper clau en el desenvolupament de les mobilitzacions socials, assenyala Martínez, i afegeix que actualment la tecnologia resulta una eina fonamental per a l'activisme, independentment que aquest tingui fonamentació política, social o econòmica.

Segons els experts, la primavera àrab es considera el primer moviment que va utilitzar les xarxes socials com a instrument per a viralitzar internacionalment les seves demandes. «Va ser tot un esdeveniment en la societat digital veure per primera vegada com confluïen dos factors: d'una banda, el control sistemàtic dels mitjans de comunicació pels governs dels països implicats al costat de l'aparició d'Al-Jazeera com un mitjà transversal de comunicació no subjecte a la censura i amb un gran poder; i d'altra banda, l'ús de mitjans socials com ara Facebook i Twitter per a la mobilització i la denúncia davant de l'esfera internacional avalades per imatges, perquè el que circula per les xarxes són sobretot fotografies i vídeos del que estava passant», assenyala Alexandre López-Borrull, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, que afegeix que en l'èxit de les protestes amb suport de la xarxa ha estat clau la figura del «consumidor proactiu» (prosumer). «En el moment en què es converteix en un consumidor proactiu, que vol dir que alhora que consumeix informació és capaç de generar-la, cada individu pot arribar a ser un mitjà de comunicació per si sol. Això fa més difícil controlar la informació, cosa que els governs saben i temen».

 

Per a controlar, apagar internet

Segons López-Borrull, és la raó perquè després de les primaveres àrabs hi hagués un gran intent de censura, primer sobre els mitjans de comunicació, en què ja n'hi havia, i després sobre les xarxes socials. «Però hi ha un tercer esglaó, que és el control dels mateixos mòbils i altres dispositius tallant internet. Es tracta d'una escala: com més gran és la crisi, més graons pugen els governs, fins a arribar a l'estadi en què es decideix tallar internet com a última solució per a controlar una determinada mobilització social», adverteix.

Es refereix a les anomenades «apagades» d'internet, amb què cada vegada més països d'Àsia i Àfrica, però no solament d'aquests continents, busquen sufocar els dissidents. Segons l'informe d'Access Now, un organisme independent que defensa els drets a internet, el Govern indi està al capdavant del rànquing de països que fa servir aquesta pràctica, encara que no està pas sol. El 2018 hi va haver pel cap baix 196 bloquejos en 25 països, mentre que dos anys abans van ser 75 els bloquejos d'internet fets en 24 països. En total, en els últims quatre anys més d'una quarta part dels països del món ha utilitzat aquesta tàctica. L'economia dels països afectats ho ha pagat perdent fins a 6,6 milions de dòlars per dia segons les recerques que ha fet Deloitte.

 

Cada vegada més censura

Així, la mateixa tecnologia que ha proporcionat un ventall de possibilitats gairebé il·limitades a l'organització i propagació de diferents moviments socials també pot esdevenir eina per a la censura. I l'onada de protestes sembla haver provocat que aquesta censura estigui cada vegada més present arreu del món. Segons l'informe Freedom on the Net 2019, un estudi que ha fet Freedom House i que analitza la llibertat d'internet en 65 països de tot el món, la llibertat global d'internet ha disminuït per novè any consecutiu. Una mostra d'això és que entre juny del 2018 i maig del 2019, Freedom House va trobar indicis de l'existència de programes de vigilància avançada a les xarxes socials en 40 dels 65 països analitzats.

Altres exemples són els passos fets per governs com ara el de Rússia, que el mes d'abril passat aprovava la llei amb la qual reforça la seva capacitat de censura a internet mitjançant una xarxa domèstica que pugui funcionar de manera autònoma i permeti a les autoritats russes filtrar la informació externa a aquesta xarxa i bloquejar el contingut que consideri poc desitjable. O l'actuació de l'Iran el mes de novembre passat, quan ocupava titulars a la premsa de tot el món pels dotze dies de manifestacions ciutadanes que havien estat silenciades amb talls massius a internet. Pel que fa a la Xina, la supervisió d'internet és cada vegada més intensa i augmenta any rere any el contingut considerat «delicat».

«Intervenir internet en alguna de les seves capes és una estratègia repressiva amb una dimensió política, tallar la capa digital afecta les formes d'expressió política», explica Antonio Calleja López, que afegeix que «no cal anar-se'n a la Xina, el Govern espanyol també està tractant d'aconseguir cobertura legal per a fer-ho». La deriva que va de l'anomenada «llei mordassa» (que va ser una reacció davant del potencial de les multituds connectades constituïdes al voltant del moviment del 15-M) a la més recent llei de seguretat digital és «la història d'un atac a l'autonomia social amb el suport d'internet, a la capacitat de la societat d'autoorganitzar-se i mobilitzar-se, usant mitjans digitals, per a canviar les coses», explica Calleja. Per a l'investigador, cal observar els diferents governs amb una mirada a la geopolítica de la tecnologia, que ha de tenir en compte el paper de grans corporacions com ara Google o Facebook, que tenen més poder que qualsevol estat en determinades capes d'internet.

Per la seva banda, la professora Silvia Martínez recorda que en les accions de control d'internet i sistemes de comunicació és «especialment important veure les facultats que té el Govern per a intervenir directament i les situacions o circumstàncies en què aquestes mesures es puguin aplicar», i al·ludeix al Reial decret llei 14/2019, de 31 d'octubre, convalidat per la Diputació permanent del Congrés dels Diputats el 27 de novembre passat, i assenyala que «justificar una acció emprant termes abstractes com "ordre públic" es podria traduir en una potestat àmplia d'actuació».

 

El dret a internet com a dret fonamental

Les conseqüències d'aquesta censura afecten diferents esferes, expliquen els experts. Alexandre López-Borrull recorda que les Nacions Unides, des de les seves comissions d'estudi, ja va afirmar el 2016 que internet constituïa per si sol un dret fonamental, «perquè per mitjà d'internet la societat està desenvolupant la vida i, per tant, sense accés a internet una societat no es pot desenvolupar. La xarxa no és solament per a comprar entrades per a un concert, per això el dret a internet està inclòs en els Objectius de Desenvolupament Sostenible».

«Coartar el dret de reunió i de protesta és nefast per a una societat: no solament tracta indignament i coactivament els seus ciutadans, sinó que es priva d'escoltar els que defensen punts de vista oposats, cosa que li evita haver de desenvolupar els arguments que legitimen les decisions polítiques que caldrà aplicar al conjunt de la societat i que han de fonamentar el consentiment voluntari del conjunt dels ciutadans», coincideix Albert Padró-Solanet Grau, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Els costos no són només morals o de repressió a curt termini: «La falta de contestació pot portar a una esclerotització de la societat i a una falta d'adaptació als canvis que condueixin a situacions realment traumàtiques en el futur», afirma el professor de la UOC, que afegeix que els governs justifiquen la intervenció d'internet com a manera de salvaguardar el bon funcionament de la societat.

«El discurs actual, tant en els mitjans de comunicació tradicionals com en els governs, sobre els perills que comporta internet per a la cohesió i el correcte funcionament de les democràcies s'utilitza com a excusa per a justificar que s'imposin controls més durs a internet», explica Padró-Solanet. Aquesta campanya sembla voler influir en l'opinió pública alertant d'una sèrie de plagues encadenades que s'associen a l'ús i la difusió massiva d'internet a les nostres societats i que n'amenacen el bon funcionament. «Primer hi ha les notícies enganyoses (fake news) i la manipulació de la informació i després, la manca de civilitat»; segons el professor, «internet es retrata com una ciutat sense llei en què qualsevol comportament és possible i on l'anonimat porta a un trencament complet de la civilitat. Tot això succeeix en alguna mesura, però no completament; i internet és, probablement, l'esfera pública on ara mateix es pot discutir i deliberar amb més obertura i llibertat», explica Padró-Solanet.

Per a Ernesto Pascual, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, fins a la data la població sempre ha buscat dreceres per a salvar aquestes severes restriccions en l'ús d'internet i les xarxes socials gràcies al fet que el potencial d'internet és la capacitat «d'obrir nous espais comunicatius que permetin desenvolupar una narrativa i una simbologia més heroica, precisament per aquesta persecució. No obstant això, quan l'acció col·lectiva passa de les xarxes al carrer, els problemes es tornen tradicionals: el poder i l'ús de la força. Ho veiem en països com l'Iran, Birmània o la Xina, però també a Hong Kong o Catalunya».

#expertsUOC

Antonio Calleja López

Sociòleg i investigador de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC

Expert/a en: Tecnopolítica

Àmbit de coneixement:

Foto del professor col·laborador Ernesto Pascual

Ernesto M. Pascual Bueno

Professor col·laborador dels Estudis de Dret i Ciència Política

Expert/a en: Partits polítics i sistemes electorals (sistemes d'elecció de líders i candidats en els partits polítics: OMOV, primàries, eleccions directes); política internacional, amb especial preferència a Amèrica: Estats Units, Canadà i Llatinoamèrica; pensament polític, i més concretament, teoria política dels segles XX i XXI, a fi d'estudiar preferentment el feminisme; dret constitucional; reconeixement legal dels partits polítics.

Àmbit de coneixement: Política nacional i internacional, teoria política, dret constitucional

Veure fitxa
Foto de la professora Silvia Martínez Martínez

Silvia Martínez Martínez

Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Coordinadora de postgrau dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació

Expert/a en: Periodisme i comunicació digital, informació especialitzada, xarxes socials, consum, usos i participació dels usuaris.

Àmbit de coneixement: Comunicació i periodisme.

Veure fitxa
Foto del professor Alexandre López Borrull

Alexandre López Borrull

Expert/a en: Ciència oberta, accés obert, comunicació científica, revistes científiques, aspectes legals de la informació digital.

Àmbit de coneixement: Informació i documentació.

Veure fitxa
Foto del professor Albert Padró-Solanet Grau

Albert Padró-Solanet Grau

Expert/a en: Gestió i administració pública.

Àmbit de coneixement: Gestió i administració pública.

Veure fitxa