La UOC organitza un cicle de converses sobre l'accés global a les vacunes contra la COVID-19

L'accés universal a les vacunes de la COVID-19 és un repte global per posar fi a la pandèmia. En aquest sentit, la UOC obre un cicle de cinc converses en línia per analitzar les relacions necessàries entre la ciència, la sanitat, l'economia i la política per garantir un accés equitatiu a les vacunes. Experts i expertes participaran a partir del proper 14 de juny en aquest cicle, que pretén informar i explicar aquesta realitat complexa des d'una mirada interdisciplinària. 

La pandèmia ha evidenciat que la ciència i la política han de treballar unides. Les polítiques científiques en ciència oberta s'han mostrat fonamentals per afrontar la que alguns experts han començat a anomenar sindèmia de COVID-19, en què es mesclen aspectes socials i sanitaris que generen una situació complexa. La COVID-19 és una malaltia infecciosa que afecta principalment el sistema respiratori i que també interacciona amb altres malalties com la diabetis, l'obesitat, el càncer o afeccions cardiovasculars. A més, sorgeix en un món global, caracteritzat per les desigualtats socials que posen en situació de risc i vulnerabilitat una part important de la població mundial. La interacció d'aquests factors porta els experts a substituir el terme pandèmia pel de sindèmia. 

Per què hi ha ritmes de vacunació diferents segons els països? Com és que hi ha regions que encara no tenen vacunes? Són potser les dificultats de distribució, el cost de producció o les patents? Acadèmics i professionals de l'administració pública, ONG i institucions i organismes internacionals debatran sobre aquestes i altres qüestions. 

"Davant els reptes que ens planteja aquesta crisi global, des de la Universitat ens sembla urgent contribuir a obrir aquest debat públic sobre l'equitat en l'accés a la vacunació contra la COVID-19. Amb aquest cicle pretenem divulgar, basant-nos en les evidències, una qüestió de gran complexitat amb el guiatge de persones expertes”, explica la vicerectora de Globalització i Cooperació de la UOC, Pastora Martínez.

La ciència i la tecnologia, claus en la salut pública 

Cadascuna de les converses es farà en dilluns i seran obertes i gratuïtes. La primera porta per títol “Les vacunes contra la COVID-19, de la ciència a la salut pública”, i es podrà seguir en directe pel canal de YouTube de la UOC el 14 de juny, de 17 h a 18 h. En aquest col·loqui, s’establirà el marc del cicle i de les polítiques de salut pública arreu del món i es posarà en relleu el paper clau de la ciència i de la tecnologia per determinar aquestes estratègies de vacunació. 

Actualment, les estratègies de vacunació representen un repte nou que posa en evidència les necessitats de millora de la salut pública com a via per enfortir els sistemes sanitaris i garantir d'aquesta manera la distribució de vacunes. Els països amb més ingressos han passat al davant i tenen un ritme més elevat de vacunació que altres. En aquest context, s’analitzarà la desigualtat en la distribució geogràfica i parlaran de com s'ha arribat a aquest escenari d'un món a dues velocitats.

Els ponents seran la vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca de la UOC, Marta Aymerich, i el professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i l’investigador de la Universitat de Leicester, Salvador Macip. Aquest col·loqui, com la resta de converses, serà moderat pel director de l'eHealth Center de la UOC, Albert Barberà. Durant la primera mitja hora, els ponents faran la seva exposició i a la segona part s'obrirà un torn de preguntes al públic connectat.

El paper de les patents, la (des)informació, la geopolítica i la salut planetària 

La segona conversa, el 21 de juny, tractarà sobre les patents i l'accés global a les vacunes contra la COVID-19. Els ponents reflexionaran sobre quin model pot garantir el subministrament global de vacunes. Es debatran les propostes actuals i les seves implicacions: acordar llicències voluntàries i transferència de tecnologia, la suspensió de les patents o nous models de cooperació internacional estaran sobre la taula. També s'analitzarà el paper que poden jugar els organismes multilaterals de comerç i les repercussions futures de l'exempció dels drets de propietat intel·lectual. 

El director general de l'Associació Espanyola de Bioempreses, Ion Arocena Vélez, el director general d'Oxfam Intermón, Francesc Cortada, i la directora dels Estudis de Dret i Ciència Política i Catedràtica de Propietat Intel·lectual de la UOC, Raquel Xalabarder, analitzaran aquesta qüestió. 

En la tercera conversa, que es podrà seguir el 28 de juny, es parlarà sobre el paper de la comunicació en la informació o desinformació en temps de pandèmia. En un context on hi ha una polarització d'opinions sobre temes com la vacunació o l'ús de mascaretes, la directora general de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia i alumni UOC, Imma Aguilar, i el professor i investigador dels Estudis Ciències Informació i Comunicació de la UOC, Alexandre López-Borrull, debatran sobre com arriba la ciència als mitjans. 

El multilateralisme i la geopolítica en el món COVID-19 centraran el debat de la quarta conversa, el 5 de juliol. L'impacte de la globalització i la mercantilització han colpejat de nou els països d'ingressos baixos. Els ponents analitzaran quins són els factors que condicionen que el major productor mundial de productes farmacèutics genèrics, com és l'Índia, i amb major capacitat per a la fabricació de vacunes, tingui a la vegada un deficitari sistema sanitari i una incapacitat per destinar la seva fabricació de dosis a l'ús domèstic. També es parlarà sobre l'impacte del ritme de la vacunació en la recuperació de les economies. 

El director de la Fundació Carolina, José Antonio Sanahuja, i l’assessor per a iniciatives estratègiques de la UOC i ex-director general d'Educació i de Salut de la Comissió Europea, Xavier Prats Monné, ho analitzaran. 

Per concloure el cicle, el 12 de juliol hi haurà la conversa “COVID-19, vacunes i salut planetària: la importància de la petjada ambiental”. El concepte de salut planetària promou la consecució del màxim nivell de salut de la humanitat dins dels límits naturals del planeta, és a dir, cuidant també la salut de la Terra. La pandèmia és una conseqüència de l'abús dels recursos naturals? La professora i investigadora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, Cristina O'Callaghan, juntament amb altres experts, analitzarà l'impacte de l'actual model de desenvolupament sobre el planeta i la seva relació amb l'aparició de noves malalties infeccioses com la COVID-19.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC