El repte d'aprendre al llarg de tota la vida

Les activitats quotidianes ens obliguen a aprendre constantment: per utilitzar nous programes, per viatjar, per estar al dia a la feina, per curiositat... Aquest aprenentatge permanent és un dels reptes de la societat actual. Un equip de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha analitzat quines haurien de ser les característiques fonamentals d'un model d'aprenentatge al llarg de tota la vida. L'estudi, publicat a la revista International Journal of Grid and Utility Computing, descriu aquest tipus d'experiència educativa com un "entorn totalment centrat en l'estudiant, on es pugui triar què es vol aprendre, com, quan, en quin ordre i a quin ritme".

A partir d'aquesta recerca, els investigadors han dissenyat iLearn, un model virtual que recull algunes d'aquestes característiques i que s'ha testat amb una prova pilot amb 300 estudiants. Es tracta d'un projecte finançat per la convocatòria interna Xtrem, impulsada per l'eLearn Center de la UOC, amb l'objectiu de potenciar projectes innovadors que contribueixin a fer un salt qualitatiu en el model pedagògic de la Universitat i en la concepció de l'aprenentatge digital.

En el desenvolupament de iLearn ha participat un equip multidisciplinari format pels investigadors de la UOC Josep María Batalla i María Jesús Martínez, dels Estudis d’Economia i Empresa; Montserrat Garcia, dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació; Jordi Conesa, Enric Mor i Tona Monjo, dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació; Beni Gómez, dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, i la investigadora de la Universitat de Saragossa Maria del Carmen Cruz.

Tenir en compte els interessos i el context dels estudiants

Ara mateix, les propostes d'aprenentatge permanent per a persones adultes es basen en els formats d'educació tradicional i, per tant, imposen moltes barreres per a aquest tipus d'estudiants, com ara terminis, assignatures obligatòries, inflexibilitat, cursos llargs o programes amb temps i temes restringits. "Moltes vegades, el que fan aquestes persones per aprendre en el seu dia a dia és aprofitar qualsevol moment lliure, per exemple a l'autobús o al parc, per mirar un vídeo o fer un curs. Un model d'aprenentatge permanent hauria de tenir en compte aquestes restriccions i els interessos dels estudiants: aspectes com ara les limitacions de temps i dedicació, els seus coneixements previs o els seus objectius", explica Jordi Conesa, coordinador de la recerca i investigador del grup SmartLearn de la UOC.

"Aquesta personalització s'hauria de materialitzar en una experiència flexible i dinàmica, és a dir, que permeti començar o posposar els cursos sempre que l'estudiant ho vulgui, però també poder reprendre'ls quan sigui necessari", afegeix l'investigador.

Un projecte basat en un procés de cocreació

Partint d'aquesta base, els investigadors van iniciar un procés de cocreació amb diferents grups focals per tal d'esbrinar quines podrien ser les necessitats d'aquest col·lectiu. El resultat va ser iLearn, un entorn virtual basat en el programari de codi obert Moodle, accessible en qualsevol moment i des de dispositius com ara un ordinador, una tauleta o un telèfon mòbil. "El fet que sigui un entorn en línia permet proporcionar un aprenentatge omnipresent i contextual de manera sostenible. A la prova pilot vam dissenyar un campus virtual a Moodle, però idealment hauria de ser un entorn que centralitzi totes les tasques rellevants per a l'estudiant i que afavoreixi l'ús dels canals de comunicació habituals dels estudiants, des de WordPress fins al seu correu electrònic, entorns de missatgeria com Telegram o WhatsApp, a Twitter, o YouTube", explica Jordi Conesa.

Ventall temàtic ampli

Els continguts abordats en aquest model d'aprenentatge haurien de ser, segons els autors, "com més amplis millor", ja que les persones poden estar interessades en temes molt diferents. "Es tractaria d'unitats d'aprenentatge modulars molt interelacionades, amb una durada que pot anar des d'alguns minuts fins a unes hores", destaca l'investigador. A més, s'haurien d'adaptar a les necessitats i els coneixements de cada persona: "No és el mateix un curs sobre big data per a un informàtic que per a algú que té un negoci i vol un coneixement més aplicat a la seva realitat. Aquest segon vol saber què pot fer, i no com ho pot fer", aclareix Jordi Conesa.

Dins del projecte iLearn es van dissenyar més de quaranta cursos sobre temes tan diversos com la ciència de dades, la gestió de l'estrès, la història de l'art en el Renaixement, o les fake news (notícies enganyoses). Estructurats en forma de reptes, es poden combinar per crear unitats més grans i complexes amb una nomenclatura floral: la unitat d'aprenentatge bàsica es va anomenar pètal, que amb altres pètals s'agrupen temàticament en flors; diferents flors interrelacionades s'agruparien en plantes; les plantes en jardins, i diferents jardins formen un ecosistema temàtic, com per exemple Finances i Organització d'Empresa, Qualitat de Vida, Art i Disseny o Dades a la meva Vida.

Per poder treure el màxim profit d'aquesta estructura, els autors destaquen la importància dels mentors. "Es tractaria d'una figura complementària als professors, com una mena d'entrenador personal d'un gimnàs, que acompanyaria i personalitzaria l'experiència de cada alumne", descriu l'investigador.

Comunitats d'aprenentatge duradores

Un altre element clau és la creació de comunitats de pràctiques per aprendre de les experiències dels altres. "Els estudiants adults són experts en alguns temes i, de vegades, se'ls ha de permetre actuar com a professors. Les limitacions temporals de la nostra prova pilot no ens van permetre organitzar aquest tipus d'experiències, però la creació de comunitats de pràctiques duradores, que no es trenquin quan s'acabin les classes, pot ser molt important per a la motivació, l'aprenentatge i l'aprofitament professional", subratlla Jordi Conesa.

Un model de negoci diferent

La implementació de tots aquests canvis requereix que les organitzacions educatives evolucionin, principalment en els seus models empresarials i organitzatius. "El canvi de paradigma no afecta només la pedagogia, sinó també tota l'experiència d'aprenentatge: la necessitat de nous materials, noves eines tecnològiques, persones amb nous rols, noves polítiques motivacionals, canvis organitzatius, etc.", destaca l'investigador.

Aquests canvis també impliquen la recerca de noves vies per a la sostenibilitat econòmica. "Hem de trobar un model de negoci just, que s'adapti a les necessitats i a l'ús de cada estudiant. Per exemple, un sistema de pagament flexible més proper als models de subscripcions o paquets per cursos realitzats o hores d'ús", apunta Jordi Conesa.

La prova pilot va finalitzar fa alguns mesos, però encara es pot accedir als continguts a la plataforma iLearn. El següent pas del projecte serà l'avaluació de l'experiència mitjançant enquestes, grups focals i l'anàlisi dels comentaris dels participants.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible 4 (educació de qualitat).

 

Articles de referència:

Conesa, J. i altres (2021). "A Vision About Lifelong Learning and Its Barriers". International Journal of Grid and Utility Computing (IJGUC). In press. Versió pre-print accessible des del repositori O2 de la UOC:http://hdl.handle.net/10609/136106

Conesa, J. i altres (2020) "Towards an Educational Model for Lifelong Learning". A: Barolli, L., Hellinckx, P. i Natwichai, J. (ed.). Advances on P2P, Parallel, Grid, Cloud and Internet Computing. 3PGCIC 2019. Lecture Notes in Networks and Systems, vol 96. Springer, Cham. https://doi.org/10.1007/978-3-030-33509-0_50

Aquesta acció de difusió s'inclou en el projecte ECT2020-000724, finançat per MCIN/AEI/10.13039/501100011033 i per la Unió Europea (Next Generation EU / PRTR)

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearn Center (eLC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC