Una nova cultura institucional per a la capacitació digital reeixida del professorat universitari

home ordinador reunió virtual

La UOC ha analitzat la recerca existent a Espanya sobre la competència digital docent a partir de 740 estudis reunits en 13 revisions sistemàtiques. (Foto: Allison Shelley for EDUimages)

22/09/2022
Agustín López

Un estudi de la UOC ha analitzat la recerca existent a Espanya sobre la competència digital docent a partir de 740 estudis en 13 revisions sistemàtiques


Els investigadors defensen impulsar una cultura institucional que situï el desenvolupament d'aquestes competències com una prioritat

La velocitat de les transformacions digitals en la vida social i professional converteix la formació digital dels professors universitaris en una necessitat urgent, tant per dur a terme les seves funcions professionals com per ajudar els estudiants a ser digitalment competents. La pandèmia mundial de COVID-19 ha accelerat aquest procés amb l'expansió dels models d'educació virtuals i híbrids. En aquest context, un nou estudi interdisciplinar de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), publicat en obert, ha analitzat la recerca existent a Espanya sobre la competència digital docent a partir de la recapitulació de 740 estudis reunits en 13 revisions sistemàtiques.

Les conclusions del nou treball apunten que no n'hi ha prou amb la formació i l'avaluació d'aquestes competències, sinó que cal crear una cultura institucional universitària adequada. "A mesura que la digitalització i la hibridació de l'educació superior continuen creixent en escala, abast i importància, és essencial complementar la formació i l'avaluació de les competències digitals docents amb una cultura institucional que doni suport al desenvolupament d'aquestes competències com una prioritat", explica Mitchell Peters, investigador postdoctoral de la UOC i primer autor del treball, en el qual també han participat Amal Elasri Ejjaberi i María Jesús Martínez Argüelles, les investigadores del grup de recerca Management and Learning (MeL) i professores dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC,  i Sergi Fàbregues, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i investigador del grup Gènere i TIC (GenTIC) de l’IN3 de la UOC.

Per fer-ho, les universitats "han de fomentar estratègicament el desenvolupament d'aquestes competències a través d'una perspectiva integrada i ecològica, entenent que la capacitació és només una peça d'un enfocament més ampli basat en sistemes", subratlla Mitchell Peters.

 

Una àrea prioritària en els plans estratègics

El primer pas en aquest procés institucional seria el "disseny d'uns objectius clars formulats en documents i plans estratègics que valorin el desenvolupament d'aquestes competències digitals en totes les àrees de la institució i hi donin suport", destaca l'investigador. D'aquesta manera, es convertiria en una "àrea prioritària" que s'hauria d'incentivar juntament amb altres àrees de desenvolupament docent, com la recerca. "La planificació estratègica institucional també podria incloure les veus i la participació dels docents per garantir que aquests siguin conscients i experimentin que la seva institució valora la capacitació digital docent, de manera semblant a com la institució valora la recerca", assenyala Peters

 

Esmenar un problema de base

Aquesta estratègia institucional perseguiria solucionar el que els investigadors de la UOC consideren un "problema de base" en la formació del professorat universitari que va més enllà de les competències digitals. "Per exercir de professor universitari no cal tenir una formació específica com a docent, sinó simplement ser especialista en la temàtica corresponent. Per tant, si no existeix aquesta formació general, tampoc existeix cap formació relacionada amb les competències digitals", lamenta María Jesús Martínez Argüelles

A més, els graus en què s'ofereix aquesta formació, com a Magisteri o Pedagogia, tenen assignatures "específiques de competències TIC, que no arriben a ser una veritable formació en competències digitals", afegeixen els investigadors.

 

Desconeixement de les eines tecnològiques i de l'ús pedagògic que tenen

Més enllà dels errors estructurals, els investigadors assenyalen mancances concretes del professorat universitari, com ara el desconeixement de les "eines tecnològiques disponibles i, sobretot, de l'ús pedagògic" que poden tenir per reforçar les estratègies docents. En aquest sentit, apunten que "no n'hi ha prou" amb fer una forta inversió en dispositius tecnològics i en programari tecnològic (campus virtual, eines de videoconferències, etc.). "Òbviament, el fet de disposar d'aquestes eines és una condició necessària, però a més cal saber-les utilitzar amb criteris pedagògics i treure'n el màxim de profit per aconseguir que els estudiants desenvolupin processos d'aprenentatge significatius i més motivadors", explica Amal Elasri Ejjaberi

 

Actualització contínua de continguts

Davant aquestes mancances i en el context de l'estratègia institucional de la Universitat, la capacitació formal digital s'establiria a partir de cursos, tallers, jornades, etc., que "s'haurien d'actualitzar contínuament". "Es tracta d'un àmbit en què la UOC és una referència, tal com s'ha pogut veure durant la pandèmia, en què es van organitzar iniciatives com seminaris web o el decàleg elaborat pel grup de recerca Edul@b per fer costat a la comunitat universitària tant de la UOC com d'altres institucions", detalla l'investigador.

 

Valoració formal i incentius

Un element clau per acompanyar aquesta formació seria la valoració formal del desenvolupament d'aquestes competències mitjançant l'acreditació i avaluació formal, que, segons l'investigador, s'hauria de dur a terme "igual que s'acredita la recerca a través de les agències de qualitat (ANECA, AQU, etc.)". En aquest sentit, Mitchell Peters considera que és molt important l'establiment “d’incentius adequats per part dels equips directius de les universitats que promoguin l'assoliment de la competència digital docent del professorat en la seva trajectòria professional". 

Per millorar en aquests aspectes, la UOC, mitjançant el grup Edul@b, que lidera la capacitació digital docent a la institució, forma part del projecte internacional Erasmus+ DIGI-PROF. Entre els objectius d'aquesta iniciativa hi ha donar suport a les institucions d'educació superior en el disseny i la implementació d'una avaluació transparent per a l'aprenentatge en línia i el reconeixement dels seus resultats.

 

Donar suport als líders tecnològics informals

Un dels reptes d'aquesta capacitació és que el nivell de partida no és homogeni entre centres ni entre el professorat de cada institució. No obstant això, en la majoria de centres hi ha professorat especialment capacitat, que constitueix un col·lectiu de referència davant les dificultats que poden sorgir en la implantació de la competència digital a les aules. En aquest context, els investigadors destaquen que és important "incentivar i reconèixer aquests líders informals que mostren influència sobre els seus companys, però que encara no tenen posicions de lideratge formals (és a dir, no són directors, vicerectors, etc.), i donar-los suport" per fomentar aquesta cultura entorn de la capacitació digital.

 

Impulsar les comunitats de pràctica 

Un altre element important de l'engranatge necessari per construir una cultura institucional adequada en aquest àmbit és la creació d'espais per a comunitats de pràctica i l'intercanvi de pràctiques efectives. Un exemple d'aquestes comunitats és UOC2TheFuture, una iniciativa de la UOC per compartir i debatre sobre la innovació en docència i aprenentatge en línia, organitzada per l'eLearning Innovation Center (eLinC) i impulsada pel Vicerectorat de Docència i Aprenentatge. "Cal fer costat a les comunitats de pràctica horitzontals perquè els docents puguin compartir pràctiques efectives dins de les seves pròpies facultats i àrees disciplinàries, així com en tota la institució", assenyala l'investigador.

En aquesta línia, la UOC, a través de l'eLearning Innovation Center, també forma part del projecte internacional Erasmus+ ECOLHE (acrònim d'Empower Competences for OnLife Learning in HE) per estudiar com s'aplica l'aprenentatge en línia en diferents països i compartir pràctiques de millora en diferents aspectes, com l'ensenyament de la competència digital en educació superior, la validació de les competències docents o les estratègies digitals del professorat.

 

Millorar la recerca futura

Entre les conclusions del treball també hi ha algunes recomanacions sobre la recerca futura en l'àrea de la capacitació digital docent. D'una banda, assenyala la necessitat de fer estudis que vagin "més enllà de la recerca descriptiva basada en les autopercepcions dels estudiants o els docents" i apunta la necessitat d'augmentar les dimensions de les mostres i l'ús de mètodes qualitatius o mixtos, és a dir, estudis de casos, etnografies o estudis en profunditat. De l'altra, també planteja la possibilitat d'obrir-se a noves idees i enfocaments des d'altres ciències socials fora de l'àmbit habitual de la "tecnologia educativa", que és d'on provenen la majoria de recerques actuals en aquesta àrea.

 

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 4, (Educación de calidad).

Article de referència:

Peters, M.; Elasri Ejjaberi, A.; Martínez, J.; Fabregues, S. (2022). "Teacher digital competence development in higher education: Overview of systematic reviews". Australasian Journal of Educational Technology, 38 (3), 122-139. https://doi.org/10.14742/ajet.7543

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-Learning Research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

Experts UOC

Mitchell Peters

Mitchell Peters

Doctor per la UOC en Educació i TIC (e-learning)

Amal Elasri-Ejjaberi

Amal Elasri-Ejjaberi

Investigadora del grup MeL i professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC

María-Jesús Martínez-Argüelles

María-Jesús Martínez-Argüelles

Investigadora del grup MeL i professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC

Foto del professor Sergi Fàbregues Feijóo

Sergi Fàbregues Feijóo

Expert/a en: Mètodes de recerca qualitativa i mixta, avaluació de la qualitat de la recerca, ús de les TIC en educació primària i secundària, desigualtats de gènere.

Àmbit de coneixement: Metodologia de la investigació en ciències socials.

Veure fitxa

Enllaços relacionats