Endinsa't en la ciència amb el projecte PERFORM

Temps de lectura: 10 minuts

Aquest cicle l’ofereixen investigadors, comunicadors científics i personal docent que treballen plegats per a apropar-te a la ciència. El cicle Endinsa’t en la Setmana de la Ciència, que duen a terme investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), combina l’expertesa en línia de la UOC amb els actes fora de línia organitzats per la Setmana de la Ciència per tal de crear una experiència de lectura lenta en línia. A la Setmana de la Ciència 2017, compartirem coneixement científic sobre aprenentatge en línia, salut en línia, humanitats digitals i TIC en ciències socials. Avui destaquem la recerca sobre la implicació participativa en l’educació. El projecte PERFORM ha estat finançat pel programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea, en virtut de l’acord de subvenció núm. 665826.

Les arts escèniques són efectives per a implicar els adolescents en l’aprenentatge de la ciència?

Aquesta és la pregunta de recerca principal que el projecte PERFORM vol analitzar per mitjà d’una recerca que va començar el novembre de 2015 i que tindrà una durada de tres anys. Aquest mes de novembre és el segon aniversari d’aquest projecte col·laboratiu dirigit per l’IN3 de la Universitat Oberta de Catalunya i finançat pel programa de recerca Horitzó 2020 de la Comissió Europea (#665826). Participen en el consorci un total de nou socis: la Universitat Autònoma de Barcelona i la companyia The Big Van Theory a Espanya; la Unesco i dues associacions, TRACES i L’Atelier des Jours, a França; la Universitat de Bristol, la Universitat de Warwick i la companyia Science Made Simple al Regne Unit; i l’European Science Events Association d’Àustria.

L’objectiu del consorci és investigar els efectes de l’ús de mètodes innovadors i participatius d’educació científica basats en les arts escèniques per a fomentar la participació i l’interès dels estudiants de secundària en la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM, per les seves sigles en anglès). Per aquest motiu, PERFORM involucra activament els estudiants, el seus professors i voluntaris que es dediquen a la recerca i estan cursant els primers anys de carrera en l’aprenentatge basat en l’experimentació sobre temes científics amb el suport de diferents mètodes artístics. Experimentem amb espectacles de pallassos basats en la improvisació teatral, monòlegs i teatre de carrer per a fomentar l’interès dels estudiants en STEM i carreres relacionades.

PERFORM es va dissenyar amb l’objectiu d’oferir una alternativa a l’hora d’abordar la teoria i la pràctica de l’educació científica, i reforçar les percepcions i les actituds positives dels estudiants joves envers la ciència i les carreres científiques. Sabem, per estudis previs (DeWitt et. al., Archer et.al. i Bøe et.al.), que els adolescents europeus tenen sovint un concepte estret de la ciència i que en perceben la complexitat inherent com una barrera, la qual cosa pot ser un obstacle per a estudiar una carrera científica. A molts estudiants també els costa identificar-se culturalment amb la ciència, i per això no aspiren a fer una carrera científica. Aquesta manca d’aspiració es detecta especialment entre les noies i els joves de contextos socioeconòmics desafavorits. En aquest sentit, els resultats del darrer Eurobaròmetre Flash sobre joves i ciència de 2008 ja va demostrar que hi havia importants diferències de gènere en les preferències dels estudiants en relació amb les carreres i els llocs de treball que volien ocupar en el futur. Els nois estaven més interessats en l’enginyeria i les matemàtiques que les noies, que en general assenyalaven que no tenien les habilitats suficients per a estudiar enginyeria, biologia o medicina.

A què es deu el desinterès dels joves per la ciència?

Els joves, i especialment les noies, poden estar influïts pels estereotips negatius i la imatge problemàtica dels científics que predomina entre els adults. Sovint hi ha la idea que la recerca científica està més connectada amb els interessos econòmics que amb les necessitats humanes i socials. D’altra banda, algunes vegades es considera que les carreres científiques són inútils i improductives. Durant la crisi econòmica espanyola de 2008, per exemple, una tercera part de la població pensava que la ciència era una opció professional poc atractiva per als joves, i un percentatge similar no mostrava cap interès per la ciència. Aquesta imatge negativa de la ciència pot desmoralitzar els adolescents i fer que deixin d’invertir temps i esforç en l’aprenentatge científic. A més, els models actuals dels joves, alimentats pels mitjans de comunicació, no solen incloure científics. Els personatges mediàtics, com ara jugadors de futbol i artistes de música pop, tenen una vida més interessant, lucrativa i per tant atractiva per als nois i les noies. Els joves poden pensar, doncs, que no necessiten el coneixement científic per a emular els seus ídols. Pel que fa al gènere, els estereotips poden esdevenir un obstacle, especialment per a les noies, per a estudiar STEM arran de la suposada incompatibilitat dels rols del gènere femení en el camp de la ciència. Un estudi francès va demostrar que els nois consideraven que els seus companys tenien més talent i capacitat per a les matemàtiques que les noies, mentre que pensaven que les noies que triaven l’assignatura de física eren «menys femenines». Per tant, els estereotips no poden explicar del tot les desigualtats de gènere en l’educació d’STEM; cal tenir en compte també les estructures patriarcals.

La majoria d’activitats d’educació científica adreçades als estudiants de secundària europeus encara estan relacionades amb una transferència vertical i unidireccional d’informació basada en coneixements especialitzats de professors a alumnes. Tot i que els debats teòrics sobre pedagogia i comunicació han substituït el model de dèficit d’informació per un diàleg bidireccional que vol augmentar la participació activa en la ciència i el suport públic a la recerca, aquest canvi encara no s’ha fet realitat en l’educació i la comunicació científiques. Els mètodes educatius que fomenten la participació activa dels estudiants no solen formar part dels plans d’estudi, tot i que han demostrat que n’augmenten la implicació.

De quina manera aborda PERFORM aquest repte?

Per fer front al repte d’augmentar l’interès i la implicació dels estudiants en la ciència, PERFORM promou una interacció directa entre els joves i els investigadors que fan els primers anys de carrera, de manera que els estudiants puguin inspirar-se en científics «reals». L’interès dels estudiants envers la ciència pot augmentar per mitjà de la generació d’empatia amb els científics després de sentir les seves històries particulars, com per exemple les motivacions i les experiències personals que hi ha al darrere de la pràctica científica. Veient que els científics «reals» no encaixen amb la imatge estereotipada d’un home blanc, vell i sonat, vestit sempre amb una bata de laboratori, els estudiants poden anar més enllà del seu aspecte físic i començar a interessar-se per conèixer i entendre la seva feina.

A més, PERFORM adopta mesures per a superar la distància que hi ha entre els joves i la ciència, i per a trencar el model unidireccional de transferència de coneixement científic que encara preval en l’ensenyament i l’aprenentatge de la ciència en entorns formals, connectant la ciència amb l’art, d’STEM a STEAM.

I en darrer lloc, però no menys important, PERFORM encoratja els estudiants a entendre millor la naturalesa de la ciència i a reflexionar sobre els reptes i les incerteses que implica, descobrint-ne i analitzant-ne les qüestions ètiques i els impactes i les aplicacions que té en la vida real, i sobre les relacions de poder que s’estableixen al voltant de les qüestions de gènere. Aquest darrer punt aborda explícitament els valors del concepte de recerca i innovació responsables (RRI, per les seves sigles en anglès).

Comunicació de recerca a PERFORM

Per a implementar el projecte, els comunicadors científics de PERFORM van dissenyar, en primer lloc, noves activitats d’educació científica basades en els valors d’RRI per mitjà de representacions improvisades de pallassos a França, monòlegs a Espanya i teatre de carrer sobre qüestions científiques al Regne Unit. Aquestes activitats són innovadores perquè combinen la ciència i les arts escèniques, i permeten reflexionar sobre les desigualtats de gènere en la recerca, els estereotips relacionats amb la ciència, les preocupacions dels joves sobre els reptes europeus i el paper de la ciència a l’hora d’abordar-los, les qüestions ètiques associades amb la pràctica científica i altres temes relacionats amb l’RRI. Els comunicadors científics de PERFORM han dut a terme aquestes activitats científiques basades en les arts escèniques amb més de 2.400 estudiants de 35 instituts de secundària de França, Espanya i el Regne Unit.

PERFORM també ha iniciat un procés d’aprenentatge participatiu amb més de 100 estudiants de secundària per a coproduir les seves activitats teatrals d’educació científica amb la col·laboració dels seus professors i uns quinze investigadors de primers anys de carrera per tal de millorar la comprensió científica i augmentar l’interès envers la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques. Estem avaluant els efectes d’aquest procés d’aprenentatge participatiu per a promoure la motivació i l’interès dels estudiants de secundària envers la ciència, analitzant també com el procés d’aprenentatge incorpora els valors d’RRI.

L’any passat els investigadors de primers anys de carrera que van participar en l’estudi a les escoles, juntament amb altres quaranta investigadors, van assistir a un primer cicle de formació sobre habilitats de comunicació científica responsable. Els professors espanyols també van fer una formació pilot dissenyada específicament per a millorar les seves habilitats comunicatives mitjançant monòlegs per a l’ensenyament de temes relacionats amb STEM.

PERFORM també treballa en la difusió i l’explotació dels resultats de la recerca per a l’adopció generalitzada de polítiques arreu d’Europa. Del 7 al 9 de novembre, una delegació de PERFORM liderada per la Unesco participarà en el Fòrum Mundial de Ciència, que tindrà lloc a Jordània, per a presentar els resultats preliminars del projecte.

Què hem trobat fins ara?

PERFORM va dissenyar una estratègia per a avaluar l’impacte del procés participatiu sobre l’aprenentatge i l’interès dels estudiants per la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques. Això es va fer mitjançant una revisió de la literatura i tallers amb els estudiants en què s’exploraven les seves motivacions per a participar en activitats d’educació científica. Com a resultat, vam redactar un informe de recerca (Heras, Gallois, Berren & Ruiz-Mallén 2017 informe intern) en què es descrivia la bateria d’indicadors participatius i basats en experts, els resultats del qual s’inclouen en una publicació científica a l’International Journal of Science Education.

Al llarg dels primers mesos de 2017, PERFORM va aplicar la metodologia dissenyada per a avaluar l’eficàcia de combinar plantejaments artístics i investigació científica per a fomentar l’aprenentatge i l’interès dels estudiants en STEM en dos instituts de secundària espanyols, dos de francesos i un del Regne Unit. Vam obtenir resultats preliminars sobre els canvis en la percepció i les actituds dels estudiants envers la ciència, l’adquisició d’habilitats i la interacció amb els investigadors. També vam analitzar la incorporació de valors des d’una perspectiva d’RRI (per ex. inclusió, ètica, implicació) i la qualitat estètica i científica dels espectacles teatrals creats i representats pels estudiants.

Vam arribar a la conclusió que l’entorn de confiança i la relació horitzontal que es van establir entre els comunicadors científics de PERFORM i els estudiants, diferent de la típica relació d’autoritat entre adults i nens a l’aula, va permetre que els estudiants expressessin lliurement les seves idees. En aquest sentit, les activitats de PERFORM van donar com a resultat una manera creativa i participativa de gaudir de l’aprenentatge de la ciència amb idees per a dissenyar els espectacles teatrals i alhora participar activament en activitats de debat. A més, a les escoles franceses, on la major part de les activitats van estar guiades per la curiositat dels estudiants, es va poder aprofundir en les qüestions de recerca subjacents en els esquetxos teatrals.

La metodologia dissenyada també va permetre que els estudiants aprenguessin i interactuessin amb els seus companys d’una manera diferent de la que es practica en l’entorn de les classes de ciències. Gràcies a les activitats de PERFORM, els estudiants van millorar les seves habilitats transversals, com ara el lideratge, la comunicació i la capacitat de col·laboració. A l’escola del Regne Unit, més de la meitat dels estudiants van assenyalar que havien participat activament en les activitats, compartint idees en petits grups de treball, ajudant-se els uns als altres i respectant les idees dels companys. Aquestes activitats també van ser una bona oportunitat perquè els estudiants poguessin debatre sobre ètica en la ciència, tot i que, atès que la discussió no es va connectar explícitament amb la representació teatral, el missatge es va acabar perdent. Tanmateix, les activitats de PERFORM van contribuir a crear una dinàmica d’aprenentatge diferent, més orientada a fomentar l’autonomia en l’aprenentatge i les habilitats organitzatives, que va ser implementada positivament i ben acollida pels professors, especialment a les escoles espanyoles.

La representació d’esquetxos teatrals va permetre que els estudiants francesos desenvolupessin habilitats per a parlar en públic i tinguessin més confiança en ells mateixos. En el cas de les activitats d’animació científica de carrer, tot i que la sensació de ser ignorats pel públic (format pels seus companys de classe) va ser un problema per als estudiants, en general els espectacles van causar sorpresa i van fer riure, i els participants van fer una bona feina a l’hora de comunicar els temes científics amb rigor i claredat de cara al públic. Al seu torn, els monòlegs van ajudar els estudiants a comunicar continguts científics, però el repte principal va ser que alguns d’ells encara no se sentien preparats per actuar davant del públic.

PERFORM va posar sobre la taula la idea de fer ús de la ciència, particularment en una de les escoles espanyoles en què el percentatge d’estudiants que estaven completament d’acord amb aquesta frase: «Em veig a mi mateix fent ciència en el futur», va passar del 3% abans de les activitats al 18%. No obstant això, hem de treballar encara més per a reduir la bretxa de gènere, sobretot en el cas d’una escola del Regne Unit en què les noies van assenyalar que estaven menys interessades a estudiar carreres científiques que els nois tant abans com després de les activitats.

En resum

PERFORM és un projecte ambiciós que vol abordar i analitzar diferents qüestions sobre ciència per mitjà d’un conjunt de mètodes d’educació científica basats en les arts escèniques que s’estan posant a prova i dels quals se n’estan analitzant els efectes. Aquesta primera experiència demostra que hem de repensar l’estructura de les activitats i com es connecten amb les representacions teatrals dels estudiants, de manera que puguin gaudir encara més del procés d’aprenentatge i interactuar millor amb els investigadors de primers anys de carrera. Es durà a terme un segon cicle d’activitats el 2018 en els tres estudis de cas.

Assisteix al nostre congrés final, que tindrà lloc a París el 14 i el 15 de juny, per a conèixer els resultats definitius d’aquest estudi!

Troba’ns!  Website, Twitter, Facebook i Instagram.