Assignatura Online de Polítiques socials contemporànies

Els serveis socials formen part de les estratègies d'intervenció de l'estat del benestar que, juntament amb els altres sistemes de benestar, tenen l'objectiu de garantir la igualtat de drets i oportunitats de tota la ciutadania i millorar la seva qualitat de vida.

El sistema de serveis socials és el sistema de protecció més jove i s'ha desenvolupat sobretot al llarg dels últims trenta anys. És hereu de les formes antigues de caritat i beneficència, així com dels diversos conceptes de solidaritat i cooperació que van sorgir del moviment obrer. És un dels pilars de l'estat del benestar, juntament amb els sistemes de salut, educació, habitatge, polítiques públiques de tipus ocupacional i protecció contra l'atur.

D'aquesta manera, tenim un sistema sanitari que atén i protegeix la salut o un sistema educatiu que assegura l'accés a l'educació entre els sis i els setze anys. Aquests dos sistemes atenen de manera universal, independentment dels recursos econòmics de què es disposi. Hi ha altres necessitats, com ara l'ocupació, l'habitatge o la garantia de rendes, que també tenen els seus propis sistemes que fan que no depenguem únicament de la nostra capacitat de compra. En totes aquestes àrees, sabem que no depenem únicament dels nostres propis mitjans per tenir cobertes aquestes necessitats.

Ha calgut un llarg recorregut històric i social perquè poguéssim construir un estat que protegís la cobertura de les necessitats dels seus ciutadans. Arribar fins aquí ha implicat un procés de reconeixement de drets. Dit d'una altra manera, ha comportat el reconeixement de totes les persones com a ciutadans i membres de "ple dret" de la comunitat, i una tendència a abolir els privilegis i els drets de classe.

Que els serveis socials s'emmarquin en l'àmbit del dret subjectiu significa que es poden exigir davant la llei, de la mateixa manera que es pot exigir el dret a l'educació o a la salut. Però aquest tema, així com l'organització i la metodologia específica que exigeixen, és molt desigual en el territori espanyol.

En efecte, a diferència dels altres àmbits del benestar, els serveis socials estan descentralitzats en les comunitats autònomes i corporacions locals. És a dir, és l'únic àmbit en què és cada comunitat autònoma qui desplega aquest sistema amb les seves pròpies lleis. Aquí cada autonomia té competència exclusiva. Això, d'una banda, ha agilitzat el desenvolupament del sistema de serveis socials. De l'altra, però, comporta desigualtats territorials importants. De fet, no hi ha cap acord que asseguri els mínims drets socials que ha de tenir la ciutadania espanyola, independentment de la comunitat autònoma o localitat en què es visqui. En aquest sentit, hi ha autonomies que avancen a enquadrar els serveis socials en l'àmbit del dret social, exigible davant la llei i no subjecte a disponibilitat pressupostària. En canvi, n'hi ha d'altres que es continuen movent en l'àmbit de les prestacions no garantides (el servei o prestació està subjecte a disponibilitat pressupostària).

D'altra banda, els serveis socials han experimentat una evolució i una transformació constants, particularment destacades en l'última dècada. Aquesta assignatura té l'objectiu, d'una banda, de mostrar-ne l'evolució històrica, l'estructura i la lògica i, per l'altra, de comprendre les variables que han condicionat i condicionen aquestes transformacions. Per fer-ho, s'aprofundirà en els conceptes clau que han constituït la historicitat, l'estructura i l'ordenació dels serveis socials, així com en les lògiques que hi ha darrere les polítiques socials d'aquests últims anys.

Resumint, l'objectiu d'aquesta assignatura és facilitar als estudiants els elements que garanteixen el coneixement sobre els antecedents, l'evolució i la situació actual dels serveis socials a Espanya sense perjudici de les competències bàsiques necessàries que permeten una anàlisi profunda de les transformacions actuals. Amb això, un dels objectius centrals serà la reflexió i el diàleg de les diferents aproximacions que es presenten en els mòduls. Així mateix, s'intentarà concretar l'impacte d'aquestes polítiques socials sobre els ciutadans, l'aprofundiment en els criteris tècnics i les eines que han d'orientar les pràctiques professionals.

L'assignatura Serveis socials del grau d'Educació Social és d'importància clau, ja que aquesta és una professió que promou la millora de les condicions socials que incideixen en el desenvolupament de la persona i la comunitat.

Els educadors i educadores socials són els professionals que faciliten canvis personals i socialsPer fer aquesta tasca, s'han de coordinar amb altres professionals d'aquest i altres àmbits del benestarÉs imprescindible, doncs, poder situar els serveis socials com un dels pilars del benestar i comprendre'n alguns dels components en els àmbits històric, cultural, social, polític i organitzatiu.

En definitiva, l'objectiu d'aquesta assignatura és que l'estudiant conegui tan bé com sigui possible el mitjà i els recursos amb els quals i des dels quals exercirà la professióEls materials estan proposats com a guia, de manera que puguin ser consultats al llarg de l'exercici professional.

La formació que s'obtindrà en aquesta assignatura pot ser aplicada en diferents àmbits, com ara:

• Família, entorn i comunitat.
• Itineraris d'inclusió social.
• Cultura i acció socioeducativa.
• Dependència i acompanyament en l'autonomia.
• Salut i educació social.
• Infància, adolescència i acció socioeducativa.
• Acció socioeducativa i diversitat cultural.