«Si hi ha coneixement lliure disponible al web, tindrà més sentit que els governs inverteixin en connectivitat»

És un lloc web en què qualsevol persona pot començar cursos en línia. Aquests cursos podrien ser materials per al treball individual, però també cicles d'aprenentatge en què dius a la gent que estudiï certs textos i que mantinguin un debat sobre aquests textos. O sigui, és un fòrum en línia perquè la gent es reuneixi per a estudiar i aprendre. Per exemple, un grup d'estudiants d'un curs regular podria tenir també un curs ombra funcionant a la Wikiversity. Sí. Mantenir un debat, fer comentaris, ajudar, compartir apunts... Tot el que l'eina wiki fa possible. Jo la veig com una alternativa. Com a sistema de gestió de l'aprenentatge és força pobre, ja que no té gaires funcions. Però el fet que sigui un moviment social el fa sòlid. És disponible lliurement en línia sense limitacions i qualsevol persona s'hi pot apuntar en qualsevol moment. Això el fa molt diferent dels sistemes de gestió de l'aprenentatge, i també més potent. Sí. Si un grup d'estudiants d'una universitat de Barcelona comencen un projecte ombra sobre algun curs que fan, jo m'hi podré apuntar des de Finlàndia. No hi haurà cap altre límit que el fet que ells em diguin: «no t'hi volem». En els Wikis sempre hi ha aquesta mena de conflictes, però també hi ha administradors que fan un seguiment i miren de negociar quan passen coses així. Bé, hi ha administradors que fan un seguiment del que hi ha. N'hi ha molts que segueixen els canvis recents. Però quan tens una Viquipèdia molt gran, com és l'anglesa, has de tenir un sistema determinat que faci el seguiment de seccions concretes que poden arribar a tenir desenes d'edicions cada segon. S'autoorganitza ella mateixa, no de baix a dalt, sinó per part de gent que es fa càrrec de fer un seguiment. Per exemple, un canvi que ve d'un número d'IP sense nom d'usuari probablement és una cosa a la qual s'hi haurà de donar un cop d'ull. I si hi ha desenes d'edicions molt ràpides, es pot arribar a alarmar la gent i fer-los pensar que probablement es tracta de vandalisme. Hi ha uns sistemes tecnològics que fan possible fer un seguiment de certs termes. Tanmateix, encara hi ha errors i problemes amb la Viquipèdia. La bellesa de qualsevol wiki és que és un flux d'informació. És com un riu: no et pots ficar dues vegades en el mateix riu, de la mateixa manera que no pots entrar dues vegades a la mateixa wiki. És una entitat viva i això la fa molt interessant. Es tracta d'entendre aquest esperit i utilitzar-lo per als teus propis objectius. Té algunes particularitats. La Viquipèdia és un intent de fer una enciclopèdia, de manera que té certes normes. Per exemple, té el propòsit de ser imparcial i no publica recerca original. Aquestes normes no s'apliquen necessàriament en la Wikiversity, ja que, quan es tracta d'aprendre, el professor o tutor –o fins i tot la mateixa comunitat– pren un punt de vista subjectiu. No hi ha necessitat de neutralitat. Sí. Però jo miro de pensar a llarg termini. No em fixo en el que passarà d'aquí a un any o dos. M'estimo més pensar en el que passarà d'aquí a cinc-cents anys. A aquesta escala, la Wikiversity i la Viquipèdia són, sens dubte, un petit pas en la direcció correcta, ja que la connectivitat arribarà d'una manera o d'una altra. De fet, tots dos factors s'impulsen mútuament, ja que, si hi ha més coneixement lliure disponible al web, tindrà més sentit que els governs inverteixin en connectivitat. Jo penso que ja ho fa. El millor d'aquestes noves tecnologies com ara les wikis o els blogs no és que hi siguin, sinó que ens porten a parlar sobre què és aprendre. No tindríem un debat així en tot el sector de l'ensenyament si no hi fossin.