«Internet permet un alliberament com mai abans amb cap altra tecnologia»

Penso que és una mica d'hora per a pensar que allò va ser una revolució; encara som al començament i moltes de les coses que vaig dir en aquell document continuen més vigents que mai. La diferència, però, entre llavors i avui dia és que els governs mundials no sabien l'abast d'internet, o molt poc, i ara sí. Miren de mantenir-se en un món en què potser ja no els necessitem. Estem en un temps dinàmic perquè tots els processos polítics, socials i econòmics canvien. Internet permet un alliberament com mai abans amb cap altra tecnologia. Tot i que en alguns casos es persegueixen determinats punts de vista, afortunadament hi ha gent que utilitza les eines més modernes per a fer-se invisible. Tot i això, no estic a favor de l'anonimat a la xarxa, perquè penso que pot ser una manera de no responsabilitzar-te de les teves accions. Animo la gent perquè plegui de la seva privadesa, però entenc que en alguns casos es faci una excepció, com ara el cas dels bloguers de Síria, que, gràcies a aquestes eines per a mantenir l'anonimat, no han estat descoberts pel govern. Només és perillós si tens por del judici dels altres. El camí no és aconseguir mantenir la teva privadesa ?cosa que només podries fer si, per exemple, sempre paguessis amb diners o no truquessis mai per telèfon?, sinó crear sistemes en què la societat pugui explicar qui som, i també els governs, sense tant judici. Cada vegada hi ha gent més jove que deixa de banda la privadesa voluntàriament, i així demostra que es pensa que tota aquesta informació no serà utilitzada en contra seu. Considero que la privadesa és morta o està en procés de desaparició, però al mateix temps, mentre disminueix, ha d'augmentar la transparència dels sistemes de govern. La raó per la qual Wikileaks va tancar és perquè un senador dels Estats Units va escriure a tres companyies nord-americanes i va ser capaç, sense moure un dit, de tancar la gran majoria d'ajudes que rebia l'organització. El que ha de fer Wikileaks és reclutar tantes persones com pugui perquè expressin a aquestes empreses que no tenen dret a fer això. Mentrestant, han de trobar altres vies per a donar suport a Wikileaks en les quals no sigui necessari pagar amb targeta de crèdit. És molt difícil valorar-les perquè hi ha molts fets que s'han fet amb l'autoria d'Anonymous, però em sembla que són molt destacables. Hi ha milers de persones que se senten identificades amb Anonymous. Penso que les persones que hi ha darrere de tot això són molt responsables, perquè sé de què són capaços aquests nois i no ho fan. Penso que els governs n'haurien d'estar agraïts. Absolutament. Gràcies a internet, moltes persones que fins ara pensaven que estaven soles a l'hora de defensar una opinió s'han adonat que no és així i que, a més, poden arribar a altres persones que són lluny. I encara més: aquests individus han aconseguit que altres persones sentin i pensin com ells, que es manifestin i que estiguin junts en les seves reivindicacions. Aquest és un canvi molt important perquè ara les coses poden passar instantàniament. També hem de tenir en compte que hem creat un creixement econòmic fàcilment monopolitzat per determinats grups. Això ha fet que molts treballadors s'hagin vist perjudicats. Ara és possible que la gent s'organitzi d'una manera que abans era impensable. Vivim una situació d'increment de voltatge entre els dos pols i ara és més alt que mai. Penso que la gran revolució és l'aparició de diferents maneres de pensar de la gent. Quan la gent sent la paraula revolució, s'imagina els exèrcits pels carrers o soldats disparant, però no és tan simple. És una lluita dins d'un sistema, contra una economia que crea riquesa per a una part del món i deixa l'altra en la pobresa. Bé, la pregunta hauria de ser si tindrem futur, almenys per a la vida humana. Penso que, si aquest futur existeix, hauria de tenir un sistema de regles semblant a les de la xarxa. Sempre he pensat que internet és com el sistema nerviós d'una nova consciencia que es va construint, i aquesta nova consciencia arriba més enllà del que mai hem imaginat.