«Necessitem, volem i és bo que la gent senti la Biblioteca Nacional de Catalunya com seva»

Una biblioteca és un equip cultural on la gent intercanvia coneixement i on els professionals fem que la informació arribi a tothom, fem possible l'aprenentatge i la difusió. Ho és al segle xxi i ho era abans. No hi ha hagut un canvi de concepte entre les biblioteques que jo coneixia de nena i les d'ara. Una Biblioteca Nacional, a més de tenir els trets que defineixen qualsevol altra biblioteca, també té en compte un aspecte patrimonial. Aquí recollim i conservem tot el que és patrimoni d'un poble. Cal que el coneguin i que en gaudeixin. En els darrers vint anys el model de biblioteca ha canviat. Ara tenim una versió més oberta. Abans, la Biblioteca Nacional es dedicava més a la conservació i preservació i avui es preocupa per ser accessible a tothom. La clau de l'èxit d'una biblioteca com la nostra és saber combinar en equilibri aquestes tasques. Vigilar i conservar continua essent fonamental si volem transmetre el patrimoni als nostres besnéts i més enllà. Tenim 3.000.000 de documents: llibres, pergamins, partitures, enregistraments àudio i sonors, revistes... És difícil escollir-ne alguns. Suposo que es poden destacar els clàssics: l'Acta de consagració de l'església del Castell de Tona (Osona), de 889 i el document més antic de tots els que tenim, o les Homilíes d'Organyà, el text literari més antic en llengua catalana. Però jo em pregunto, per què no escollir els cilindres de cera, que van ser els primers sistemes de reproducció sonors o els discos publicats per Berliner's Gramophone? No només cal preocupar-se pels documents més antics! És important cuidar les condicions per a tots els documents. Per exemple, cal vigilar el nivell d'humitat i la temperatura. Dels llibres en reserva, evidentment, però també del fons general. Tan important com conservar-los en les condicions òptimes és evitar els canvis bruscos en aquestes condicions. El 1907, la Biblioteca Nacional neix com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans. L'any 1914 s'obre al públic. Al començament, es crea amb un fons fundacional, donatiu de persones rellevants. Durant els primers anys, també es completa el fons amb l'adquisició de documents ?d'una banda la institució tenia un pressupost però també algunes persones compraven documents que donaven...?. Des de fa un any, per mitjà de la Llei de dipòsit legal, rebem una sèrie del que es publica a Catalunya o del que es publica en català a la resta de l'Estat. D'aquesta manera, la producció corrent va arribant. A banda, tenim un gran nombre de donants. Cal destacar que músics, escriptors, grafistes, col·leccionistes... donen peces. I potser és l'original! Avui en dia també continuem comprant però menys que abans: fons antic ?als llibreters d'antic? i fons modern. Recollim bibliografia catalana: el que es publica aquí en català, el que es publica d'autors catalans i sobre Catalunya arreu del món. També som un centre de referència en l'àmbit de les humanitats i per tant, anem completant aquest fons. De mitjana entren 120.000 documents l'any. Hi treballem més de cent seixanta persones. Qui som? Especialistes en molts camps: preservació, restauració, enquadernació, catàlegs, matèries gràfiques, normatives, servei a l'usuari... Sempre s'han fet exposicions però, amb la reducció de pressupostos, fèiem exposicions de petit format. Com que tenim una sala més gran a peu de carrer, s'obrirà i hi farem quatre grans exposicions l'any per atreure públic. Necessitem, volem i és bo que la gent senti la Biblioteca Nacional com seva. Una biblioteca amb espai suficient per a ser visible, amb presència física. Però també una biblioteca amb presència social: més enllà de la gent que ja la coneix m'agradaria arribar a la gent del carrer. Ser una institució amb una forta presència en la societat general. En una altra línia, m'interessa el món digital. Crec que ara cal posar bases i infraestructura sòlides per a no perdre les oportunitats que ofereix. Hi treballem tot i que encara és complicat. Per exemple, la durabilitat del món digital l'estem coneixent ara. El que m'agradaria és treballar sobre què s'ha de fer, cap a on anem i ser capaços d'anar canviant. Cal garantir que es preservi correctament aquest món digital. Però a més d'aquests reptes, també ens planteja qüestions noves. Fins ara, teníem cartes i guardàvem originals; ara tenim missatges de correu electrònic. Com els arxivem? Sóc curiosa. Al començament, les tecnologies em van atreure per la possibilitat que m'oferien de tenir a l'abast eines d'informació al moment: CD-ROM, bases de dades... possibilitats al servei de l'usuari de què abans no disposàvem. Què més? La possibilitat de localitzar obres que abans no aconseguíem. A partir d'aquí, hem viscut una evolució. Més enllà del meu àmbit professional, penso que ofereixen possibilitats immenses per a la feina en general i la societat. Són un element democratitzador, i com qualsevol altre, amb avantatges i inconvenients. Citaré dues biblioteques que ningú no qüestiona: Library of Congress, a Washington, i British Library. De biblioteques al nostre nivell, citaria la de Dinamarca. Són totes biblioteques per a emmirallar-s'hi. Quan jo hi vaig arribar com a estudiant, era un món desconegut a escala acadèmica. Des de l'inici treballaves a biblioteques i podies veure la realitat. Era una escola no universitària amb un caràcter molt proper i casolà. Érem grups de dotze alumnes. Això ha canviat com també han canviat els continguts. Per què? La societat ha canviat, han canviat les demandes dels usuaris, les característiques dels documents... Sempre havia volgut fer una llicenciatura. Vaig pensar «esperaré a la de Documentació...». Va sortir i m'hi vaig matricular l'any 99! La vaig estudiar en dos anys. Preferia fer un esforç intens. Era un model d'ensenyament que em convenia; per horaris, autonomia i situació familiar m'era molt còmode. A més, no partia de zero. Ja portava vint anys a la Biblioteca i tenia experiència i coneixements. Això, a la UOC, era un avantatge. Sens dubte també el meu enfocament cap a l'àmbit de la tecnologia em va influenciar en prendre la decisió. En recordo els fòrums. Com m'agradava participar-hi! Mirar la bandereta vermella i... Ho hem comentat amb els companys moltes vegades: ens va servir per a consolidar pràctiques i coneixements que ja teníem però sobre els quals ens calia reflexionar, posar-hi ordre. Hi havia coses que fèiem intuïtivament i en els estudis vam constatar quines d'aquestes coses fèiem bé i quines eren millorables. Aquí em sento a casa meva, a casa de tots. Aquesta biblioteca, amb diners públics, és una biblioteca de tots els ciutadans. En el meu cas, com a treballadora, aquesta institució m'ha permès gaudir d'una feina plena de diversitat i riquesa. Jo definiria la Biblioteca Nacional com un lloc on tots poden emportar-se sorpreses. Potser coneixes autors del segle xvi però, has vist mai els cilindres? Conèixer és un descobriment. Tenim fons tan singulars! Estem fent un esforç via xarxes socials perquè la gent s'adoni de la singularitat i riquesa que té a l'abast, que és el seu patrimoni. És bo despertar la curiositat a la gent i la Biblioteca pot ajudar-hi.