«Les llibreries esdevindran espais de socialització amb continuïtat a internet»

Marià Marín: Les llibreries venen llibres, i com més va més una part creixent d'aquests llibres són digitals. Més enllà de les fronteres del que és un llibre, les llibreries vendran continguts, que seran vius i digitals. Piquen a la porta per formar part del negoci.

Teresa Iribarren: D'entrada, empeny aquest negoci de tradició centenària a tenir presència a internet i a comercialitzar i promocionar les obres en el mateix web. El lector llegeix cada cop més en pantalla i la llibreria ha de donar resposta a aquest nou hàbit del consumidor. Les llibreries també han de vendre llibres digitals, tant a la xarxa com in situ. M. M.: Primera: la formació i la informació. Segona: l'adaptació del negoci diari als nous formats de llibre. Tercera: l'obertura de negocis de llibre digital, a la llibreria i al portal Liberdrac. Quarta: la utilització del màrqueting digital.

T. I.: Les iniciatives que va emprenent el Gremi de Llibreters de Catalunya posen de manifest que a Catalunya els experts en la comercialització de llibres han entès que cal orquestrar el salt a la digitalització d'una manera coordinada. Jo penso que és fonamental que les llibreries ajuntin esforços. M. M.: El llibre en paper continuarà: és la millor connexió mà-ull-cervell. Si no hi fos, el tornaríem a inventar. Per tant, el negoci es diversifica, s'enriqueix. La sostenibilitat del llibre digital dependrà de la seva dimensió d'escala: com més creixi, més sostenible serà; és la marginalitat de les vendes (només el 3%) la que fa inviables les inversions.

T. I.: L'ésser humà és fetitxista i el llibre és un objecte que, reconeguem-ho, ens sedueix. És un invent fenomenal; per això ha perdurat durant segles. I diria que en cap cas la possibilitat de llegir determinats continguts d'un arxiu digital no impedeix que ens agradi el contacte amb un objecte bell i tangible, com és el cas del llibre d'art, amb profusió d'imatges, o un facsímil ben editat. El llibre en paper té molts anys de vida, encara. La història ens indica que una tecnologia no necessàriament en substitueix una altra. M. M.: La viabilitat depèn dels paràmetres de qualsevol negoci: possibilitat tècnica, relació oferta-demanda, sostenibilitat econòmica, etc. Si la impressió a la carta té futur, n'haurà de tenir, també, a les llibreries, en un servei mancomunat o ad hoc.

T. I.: Ara com ara no és sostenible que es torni al model de segles anteriors del llibreter-impressor (l'Expresso Book Machine és caríssima!). En tot cas, l'editor pot assumir la impressió i fer-la arribar al punt de venda sol·licitat pel lector. Però això demana que l'engranatge de producció i distribució estigui molt ben greixat. M. M.: Els models de negoci canvien sectorialment, i la llibreria n'és una part: la final. Els nous models seran consensuats en aquesta cadena de valor alterada. Tot això canviarà la professionalitat del llibreter: mancomunar serveis i vendre en línia ja són noves formes de negoci. El llibreter, com a prescriptor, també ho serà de llibres digitals i, probablement, del marxandatge associat a les tecnologies i als maquinaris.

T. I.: El llibreter més inquiet ja ha entès molt bé que cal tenir molt ben endreçat tant l'aparador virtual com el tradicional i que l'experiència de compra tant a la botiga com a la xarxa ha de ser fàcil i ràpida. Models de negoci? N'hi ha de ben sorprenents, com ara Libros Libres: els llibres... els regalen tots! Veurem si això és sostenible. M. M.: Aporta aspectes tangibles i intangibles que tornen a ser valorats per l'economia, en clau de retorn social, però també de rendibilitat d'empresa: proximitat, coneixement del producte, empatia amb el client, prescripció. I també comerç local, fiscalitat en benefici de la comunitat, joc econòmic en el teixit industrial i creatiu i valor afegit.

T. I.: Un llibreter ha de ser el teu prescriptor personal: el que té temps per a escoltar les teves necessitats i interessos, el que et pot assessorar no solament pel que fa als continguts, sinó també des del punt de vista tecnològic. Penso que el llibreter és qui pot oferir un servei fonamental: ajudar el lector a construir la biblioteca digital, guiar-lo en la presa de decisions de tipus més tecnològic. M. M.: Millorar l'oferta, en quantitat i en qualitat, però també posant-la en circulació immediatament, de manera que piratejar no surti a compte. Tot això acompanyat d'una legislació que, més que punitiva, sigui potenciadora de la creativitat, i d'una indústria i d'una escola que apreciïn el valor crític de la cultura.

T. I.: La primera mesura, i és urgentíssima, és aplicar el mateix IVA al llibre en paper i al llibre digital. Com pot ser que un llibre digital tingui el 21% d'IVA i el llibre en paper, el 4%? La segona és l'eliminació del DRM, és a dir, l'encriptació de continguts per a impedir-ne la distribució. Aquest bloqueig informàtic sovint provoca problemes de lectura en alguns dispositius i, a més, imposa unes restriccions al lector que vulneren els seus drets (vegeu què en diu Richard Stallman, per exemple). M. M.: Escàs si ens referim al nombre de lectors; més fort si ens fixem en la fascinació per la tecnologia i la seva extensió social; enorme si observem els nadius digitals. En el futur immediat, com més vagi més s'accelerarà.

T. I.: Jo penso que hauríem de parlar més aviat de continguts digitals textuals i del seu accés mitjançant internet. Hi ha gaire gent que en la pràctica quotidiana continuï consultant una enciclopèdia o un diccionari en paper? Pel que fa a la lectura, segons alguns estudis, sembla que la lectura immersiva perd terreny i s'imposa cada vegada més la «lectura zàping». M. M.: El futur no és escrit, però l'imagino amb una llibreria més prescriptora, encara, amb uns espais que compaginaran les lleixes amb les pantalles, on fullejarem fulls de paper i girarem pàgines en una pantalla, i d'on ens endurem cinc llibres, tres de paper i dos de baixats. Els lectors, si l'escola i el sector no ens hi posem, serem més inhàbils per a la lectura seqüencial i més malalts de la lectura fragmentada.

T. I.: No tinc facultats d'endevina, però diria que les llibreries esdevindran espais de socialització amb continuïtat a internet. I pel que fa al lector, tal com ha passat d'ençà de l'invent de l'escriptura, només s'interessarà per les experiències gratificants. El lector no és un cretí.