«El 99% dels infectats de tuberculosi ho desconeixen»

La tuberculosi és una malaltia que té la característica que, un cop t'infectes, no la desenvolupes, formes el que s'anomena la infecció latent. És molt discreta, passa desapercebuda, i aquest és el seu gran triomf. Actualment un terç de la humanitat està infectat i pràcticament diria que el 99% de la gent no ho sap. D'aquest terç, un 10% desenvoluparà la malaltia, i això vol dir que actualment, cada any es generen deu milions de casos nous de tuberculosi a tot el món i al voltant d'uns 1,8 milions de morts. Sí. Per fer-ho encara més complicat tenim un problema que en els inicis del tractament amb antibiòtics no hi era, i és que han aparegut soques multiresistents. Cada any es generen uns 400.000 casos d'aquests. Són gent que no es podrà tractar mai. Ara bé, com que les formes multiresistents normalment tenen una progressió més lenta, aquesta gent estarà crònicament malalta i infectarà molta més gent. O sigui, tenim un panorama bastant complex. Com a països que són punts calents tenim l'Índia, que té un alta incidència de tuberculosi i mortalitat, però potser el país que té el pitjor panorama és Sud-àfrica perquè hi ha un 80% de població que està infectada per tuberculosi però hi ha un 30% de prevalença de VIH. La sida multiplica gairebé per cent la probabilitat de generar tuberculosi activa un cop t'hagis infectat. Sí. L'avantatge que hi ha aquí és que tenim un bon sistema de salut, molt costós, que s'adreça als punts calents de tuberculosi dins de Catalunya, bàsicament en zones com el Raval, a Barcelona, on hi ha una incidència de 150 per 100.000, gairebé deu vegades més. S'han d'identificar els punts de risc sempre. No es pot dir que globalment tenim un 18 per 100.000 perquè si mires la incidència global a escala mundial et trobaràs números acceptables, però hi ha punts calents. Nosaltres tenim el nostre punt calent, que és el Raval, i fa vint-i-cinc anys que hi ha un equip que es dedica constantment a identificar aquests casos, lluitant de manera activa. Imagineu-vos si no hi hagués aquesta acció activa. La tuberculosi necessita, davant la discreció de la malaltia, polítiques molt actives per a la seva identificació, diagnosi i tractament. De moment, afortunadament, es fan, i espero que no es retallin perquè hi ha coses que tenen més perillositat que d'altres. Si tu retalles un programa com el que tenim ara es pot disparar el problema de forma preocupant, llavors tens un problema molt més gran. Per exemple, evitar el tractament d'immigrants sense papers és com posar benzina al foc, tens una altíssima probabilitat que d'aquí a cinc anys tinguis un problema de tuberculosi enorme en tota la població. El problema és que tu pots tenir la manera de diagnosticar, de tractar i de prevenir la malaltia, per tant has de fer un enfocament molt multidisciplinari. Però has d'enfortir aquell que pateix la malaltia tot donant-li unes bones condicions socioeconòmiques i has de tenir un bon sistema sanitari que, a la vegada, estigui atent. Si no hi ha un bon sistema sanitari això es dispara. Tot és relatiu. A Sud-àfrica la incidència és de 900 per 100.000 habitants, però globalment a Europa és d'uns 20 per 100.000 habitants, que és acceptable, i als Estats Units és de 6 per 100.000 habitants. Són termes relatius; però vull dir que hi ha punts calents que s'han d'identificar i combatre. Exacte, com si no existís. Aquest és un dels grans problemes. La qüestió és que hi ha d'haver una implicació social. Així com amb el VIH hi va haver una gran mobilització perquè es van afectar sectors de la societat actius, la tuberculosi és una malaltia que afecta sectors de la societat amb menys recursos i econòmicament menys forts i, per tant, queda molt discret. De tota manera, a la nostra Unitat de Tuberculosi Experimental veiem que en realitat el concepte de lligar tuberculosi i pobresa és una mica erroni. No es necessita un factor de risc per a infectar-se. Tothom es pot infectar, això és clar, la via d'infecció és aèria, no saps mai qui t'ha infectat. Aquest és el primer punt. No has d'estar immunodeprimit per a infectar-te, ni de bon tros. Però és que, a més a més, fins ara en un 10% dels casos es generava la malaltia i això estava lligat a un cert tipus d'immunodepressió, però ara veiem que sí que es pot lligar la sida a certes condicions d'estrès, etcètera, però en realitat hi ha un tema genètic de la mateixa persona que afavoreix que es generi la malaltia i que encara no sabem què és. És un tema relacionat amb una hiperreactivitat contra el bacil, estem intentant d'identificar aquests factors i això està relacionat amb una certa superactivitat contra el bacil. En els últims anys tenim un problema important. Sembla que hi ha un esgotament del model antibiòtic contra la malaltia. No hi ha nous fàrmacs. Potser sí que hi ha les dianes on s'hauria d'actuar, però tenim molts problemes de biodistribució dels fàrmacs i per això s'ha apuntat el tema de la nanotecnologia per intentar ser molt més subtil a l'hora d'administrar els fàrmacs i que vagin realment al lloc on fan falta, tot evitant toxicitats. >Hi ha una manca de models de laboratori que siguin predictius, és a dir, que puguin dir que això funcionarà amb l'humà. Això eleva el risc a nivells importants perquè és la malaltia infecciosa que té més risc en el seu desenvolupament. La indústria és reticent a invertir-hi perquè té molts números a perdre diners, però és que a més la demanda social s'adreça a zones geogràfiques econòmicament deprimides i el retorn és difícil. El que hi hauria d'haver és una empenta pública per a intentar afavorir això, que hi hagi més inversió. Però sense implicació social els polítics tampoc no es mouen. És una cadena, si no hi ha una implicació de la gent que el polític administra, aquest no ho percep com un problema i els polítics no faran res. Exacte. S'ha fet un web com a nou instrument, que vol fer més visible la malaltia, ser punt d'unió entre professionals i que els mateixos pacients siguin visibles, en un web a part en què s'està treballant, ONG com Planeta Salut. És un curs adreçat a professionals de tot el món. Un de semblant no existeix, encara que hi havia hagut alguna cosa. Ara tenim aquesta oportunitat de fer això adreçat a tot el món, i el que volem realment és donar eines perquè el diagnòstic sigui més efectiu i que permetin posar al dia el professional sobre el que és nou en el camp de la tuberculosi. Hi ha un divorci entre el món clínic -molt tradicional, on sembla que tothom sap què és la tuberculosi però no es diagnostica- i el món de la recerca, que és molt actiu. Ens agradaria ser nexe d'unió dels dos mons, digerir tota la ciència que hi ha perquè es pugui aplicar més fàcilment al món professional de la tuberculosi.