«El model de futur de la universitat passa per la UOC»

Que encara ens queda molt camí per córrer i molta feina per fer per tal d'alinear les necessitats de les empreses i el que ofereixen les universitats. I aquest és un dels problemes principals que tenen les empreses a l'hora d'anar a buscar professionals. Uns professionals que surten tècnicament molt ben formats, amb molts coneixements, però als quals els costa portar aquests coneixements a la pràctica del dia a dia.

Un exemple: una de les headhunter que participava en la jornada, l'Ester Casademont, va explicar que en ocasions les empreses que busquen personal li demanen que tinguin un nivell d'anglès boníssim. Però quan els pregunta quin serà l'àmbit d'actuació d'aquesta persona li responen: «la comarca del Bages». Llavors, per què volen que tingui un nivell d'anglès boníssim? Necessitarà altres coses que li siguin útils, com una bona capacitat de relacionar-se amb els clients, l'empatia... Intentant que empreses i universitats treballin més colze a colze, que les empreses destinin una part dels seus beneficis a implementar aquesta pràctica dintre de la universitat i que això pugui repercutir també en què, posteriorment, aquests estudiants brillants o que saben adaptar-se bé al que busquen les empreses puguin entrar directament en aquesta empresa que ha ajudat a formar-los.

Això seria bo perquè molta gent ja sortiria amb feina de la universitat, cosa que en aquests moments és bastant difícil; perquè tinguin un coneixement pràctic del que és el dia a dia i per a saber des del moment zero que comencen a treballar en una empresa què s'espera d'ells, i, finalment, perquè la universitat deixi el món de vegades un pèl massa elitista i molt teòric i se centri més en la pràctica del dia a dia. Després de tants anys d'estar en una empresa pública com TV3 tenia ganes de treballar en una empresa privada per saber com són els mecanismes interns de funcionament, com es regulen els fluxos de treball, etc. I sobretot, perquè em va interessar molt el projecte d'una gran empresa com el Sabadell. Sempre he treballat a Catalunya, excepte un parell d'anys a TVE a Madrid, i la meva aspiració no era anar a treballar en una cadena espanyola. Fa cinc anys les alternatives de televisió que hi havia aquí tampoc se'm varen plantejar. Amb molt d'esforç, molta paciència, tota la imaginació del món que som capaços d'aportar-hi i amb la capacitat tècnica i l'experiència que al llarg dels anys hem anat acumulant.

És evident que és un moment complicadíssim, hi ha un estigma sobre el món de la banca que el fa difícil de comunicar; però nosaltres, el Banc Sabadell, en lloc d'amagar el cap sota l'ala hem decidit fer just el contrari. Considerem que en aquests moments més que mai hi ha un repte, una possibilitat i una oportunitat de comunicació i les campanyes que estem fent responen a això precisament: intentar arribar al nostre públic, explicar-los què és el banc, que no som ni pitjors ni millors que els altres; en tot cas som un banc que fa les coses a la seva manera.

Creiem que els principis de l'honestedat, l'ètica, la proximitat i la vinculació amb el client continuen essent el nostre ADN i això és el que intentem transmetre amb les nostres campanyes. Aquest és l'objectiu que ens hem marcat des de Comunicació i fins ara ens va bé. Sí, en Guardiola va ser en el seu moment la icona inicial a partir de la qual tota la resta ha fluït. En lloc de dedicar-nos a fer campanyes estrictament comercials vàrem optar per campanyes vinculades amb els valors i el que aporta una entitat financera a la societat, més enllà del benefici econòmic que pugui donar o del servei que pugui oferir. I aquests valors els va marcar la mateixa personalitat del Pep.

I aquesta és la línia que busquem comunicar: el món dels valors, siguin els valors de l'amistat, de les relacions de les parelles, de la llarga duració, del seny, de pensar que les coses es poden fer bé en el món de la banca... Sí, i és boníssim. A més, les campanyes són premiades a tot arreu, l'últim el premi Ondas, any rere any. En bona part és mèrit del publicista Toni Segarra i del seu equip, que són uns creatius boníssims i que des del primer moment van saber trobar aquest filó i l'han explotat amb molta intel·ligència. I ens va molt bé. N'estem molt contents. El millor. Vaig estar-hi sis anys i va ser una etapa fantàstica. La meva família i jo mateix som uns fans dels Estats Units. És un país que coneixíem bé, ja hi havíem estat anteriorment i ens agradava l'estil de vida nord-americà. A més, vaig enganxar una època esplendorosa. Les coses econòmicament anaven bé, el país funcionava, gairebé no hi havia atur i ningú no sabia què era la crisi.

I a nivell professional, els diferents equips de direcció de TV3 em va fer molta confiança. Mai agrairé prou els sis anys que vaig passar a Washington que són, fins ara, els millors de la meva vida professional. La situació és tan complicada que donar consells és molt difícil... El que sí que els recomanaria és que comencin a treballar tan aviat com els sigui possible, tot i que cobrin una misèria, ho sé, a canvi que els deixin estar en una redacció.

Ningú no surt de la facultat essent corresponsal a Washington, ni presentant un telenotícies, ni dirigint La Vanguardia. Aquesta feina és un ofici i se n'aprèn com ho fa el ferrer o el fuster, és a dir, passant de la fase de l'aprenent a l'oficial i acabant essent el mestre.

La nostra professió és una feina que es construeix dia a dia. S'ha de tenir molta paciència i qui resisteix guanya. El que no sigui capaç d'aguantar-ho és que no serveix per a aquesta feina, i millor que es dediqui a una altra cosa.

Un altre aspecte que cal valorar, més enllà d'escriure bé o malament, és que un periodista ha de tenir la capacitat innata per a saber què és notícia i què no ho és. Tenir nas; i això es té o no es té, i millora amb els anys. Sóc un gran defensor de les xarxes socials. Em semblen una eina extraordinària però sóc molt crític amb l'ús que de vegades se'n fa. En el de destrossar credibilitats, el bon nom de les persones, atacar, insultar i manipular des del més absolut anonimat o bé mentir simplement per poder perjudicar una persona. Per això apel·lo a utilitzar les xarxes socials amb un mínim d'ètica i de sentit comú. N'està ple. Jo mateix en vaig ser víctima. En el moment en què em van oferir la direcció de TV3 i es va saber, hi va haver gent que des de la covardia per interessos miserables, es va dedicar a dir mentides. I el més dolorós és que caure en el parany de respondre és pitjor perquè en multipliques l'efecte. No tinc massa ganes de parlar d'aquest tema perquè ho he fet moltes vegades. Una suma de circumstàncies va fer que en un moment determinat cregués que no era el moment oportú. És cert que n'havíem parlat, que teníem les coses bastant avançades, però elements interns i externs, alguns de vinculats a la casa, varen fer que decidís que no era l'instant adequat. Totalment. Quan parlàvem de les noves tecnologies dèiem que eren una eina formidable i la UOC és un bon exemple de com es poden utilitzar a fi de bé. Aquesta universitat utilitza les TIC per tal de facilitar la distribució equitativa i global del coneixement i de la informació. Persones que mai de la seva vida haguessin pogut fer una carrera presencial la poden fer a la UOC.

La UOC és una universitat extraordinària que té al front una rectora fantàstica i tant ella com tot l'equip han sabut donar-li una volada magnífica. Modestament penso que el model de futur de la universitat passa més per la UOC que no pas per les altres universitats.

La UOC quedarà amb el pas dels anys com una de les bones coses que ha fet el Govern de Catalunya. Sempre m'hagués agradat muntar una empresa en la qual pogués facilitar serveis vinculats amb el món de la comunicació. Però sóc molt feliç al Banc Sabadell i em queda molta feina per fer.