«Educadors i polítics han de considerar els costos i l'efectivitat de l'educació per a augmentar-ne la productivitat»

No hi ha cap sistema perfecte. L'educació està marcada per les tensions que provoca el fet de tenir uns objectius públics i uns objectius privats, i la necessitat de buscar un equilibri entre les dues funcions. La funció pública de l'educació és la de transmetre uns valors socials, un idioma, i el coneixement de la realitat social de cada lloc. En l'àmbit privat, l'educació busca el benefici i el benestar privat de l'alumne. Els governs, pels beneficis socials que aporta: valors socials i valors democràtics. I també perquè les societats amb una millor educació són les més productives a escala econòmica. Els valors del mercat de lliure competència són els que donen més eficiència a l'educació. L'Estat no ha de tenir el monopoli de l'educació i les famílies han de ser lliures per a triar l'escola que vulguin. Un dels més grans és el d'aconseguir cohesió social. A Europa, per exemple, ens hem de preocupar per l'impacte de la immigració. D'una banda, necessitem els immigrants perquè la taxa de natalitat dels europeus està davallant. De l'altra, els hem d'integrar perquè esdevinguin part de la societat. El sistema educatiu català, per exemple, està assolint molt bé aquesta cohesió social. La llengua és un gran element de cohesió al vostre país. El xec educatiu permet un finançament públic de l'educació i, al mateix temps, que les famílies puguin triar l'escola que vulguin. El govern dóna un xec pel valor de l'educació a les famílies, que després poden triar a quina escola envien els seus fills. Amb aquesta política, les escoles que ofereixen programes més atractius atreuen més alumnes. I les escoles que no atreuen alumnes, desapareixen. Fins fa poc, Suècia havia estat una societat molt homogènia. El 1992 va implantar el sistema de xecs educatius. Aquesta llibertat d'elecció ha tingut un impacte molt gran: hi ha hagut un empitjorament dels resultats en els tests d'avaluació internacionals (PISA, TIMSS), i una més gran segregació i desigualtat, amb els immigrants agrupats en unes quantes escoles. El sistema ha fracassat estrepitosament.

Fa poc vaig participar en un acte amb la Swedish Royal Academy, i em van explicar com n'estaven de decebuts amb el sistema introduït. Ara hi ha un gran debat sobre quin ha de ser el model educatiu. Ja fa anys que es parla que el sector privat s'ha d'involucrar més en l'educació. Però, com s'ha d'abordar aquest tema? El problema és que les fonts que hi ha són molt subjectives: o hi estan totalment a favor, o totalment en contra. És el cas de les organitzacions de mestres, que estan preocupats pels seus rols i veuen la privatització com una amenaça a la democràcia. Davant d'aquests dos punts de vista enfrontats, vam voler crear una organització neutral que fes recerca sobre la privatització de l'educació. Que fos una font fiable per a agents que treballen en el món de l'educació i per als mitjans de comunicació. Fem recerca per a determinar el cost dels programes d'educació i l'impacte econòmic d'aquests programes. Si educadors i polítics consideren els costos i l'efectivitat de l'educació, se'n podrà augmentar la productivitat.

Actualment estem fent un estudi sobre quin cost tenen els «ni-ni» nord-americans en la societat, per les despeses que representen per a la salut pública, el sistema judicial, etc. Les escoles accelerades van ser un intent de proporcionar a les classes més pobres ?immigrants, famílies monoparentals, etc.? la millor educació, a la qual normalment només tenen accés les classes més altes.

Van representar un canvi amb relació al que es feia aleshores, ja que tot aquest col·lectiu rebia una educació paternalista, d'un nivell més baix que la dels altres alumnes. Si ja d'entrada assumeixes que aquests alumnes valen menys, mai no assoliran un nivell educatiu alt. És per això que vam decidir que els donaríem la millor educació que es fa als Estats Units, que és la que reben els estudiants superdotats. Vam dissenyar un currículum que fos estimulant per als alumnes, que els despertés la curiositat que porten a dins (tots els nens i nenes tenen curiositat, fins que nosaltres els la matem). Al mateix temps, les escoles accelerades promouen un creixement humà dels estudiants, i també del professorat i de les famílies.

La idea era molt entusiasta. Vam començar el 1996 i cap a l'any 2000 ja teníem més de 1.000 escoles en 40 estats dels Estats Units i 50 escoles a Hong Kong. Vam aconseguir molt bons resultats. Però aquest progrés s'ha aturat perquè des de fa dos anys el Govern federal ha començat a posar pressió a les escoles, que no poden treballar amb la llibertat necessària per a fer una bona feina. Veiem que l'èxit acadèmic no és garantia de tenir èxit en el món professional. Hi ha altres factors importants, com la personalitat, la motivació, tenir-ne ganes, que són clau per a assolir l'èxit en el món laboral. D'altra banda, també veiem una relació entre els anys que es passen a l'escola i el desenvolupament professional. Estar més temps estudiant significa no només adquirir més coneixements, sinó tenir més habilitat socials i tenir més oportunitats en el mercat laboral.