«La telemedicina seria una bona manera d'ensenyar ecografia endoscòpica»

Els tumors de pàncrees petits no sempre es veuen per tomografia computada o ressonància magnètica, i l'ecografia endoscòpica pot no sols detectar aquests tumors (que poden ser de natura sòlida o quística), sinó també establir un diagnòstic tissular amb un mètode mínimament invasiu per aspiració amb agulla fina guiada per ecografia endoscòpica. A més, podem administrar agents terapèutics, com ara alcohol per a la neuròlisi del plexe celíac, en pacients en un estat avançat de càncer de pàncrees que pateixen dolors importants que no es poden controlar amb medicació narcòtica. I s'estan sotmetent a proves altres agents que serien injectats directament en el tumor tot fent servir l'ecografia endoscòpica, per tal d'aconseguir un efecte directe en la lluita contra el tumor. Crec que hi ha un gran futur per a l'ecoendoscòpia, ja que tindrem metges ben formats per tot el món que sabran veure els beneficis d'aquesta tècnica, que ara està infrautilitzada en moltes àrees del món a causa de la manca d'equipament o de metges formats per al seu ús. Amb els avenços en tècniques de secció transversal no invasives, crec que algunes de les aplicacions de l'ecografia endoscòpica amb finalitats merament d'imatgeria desapareixeran, o almenys el paper de l'ecografia endoscòpica evolucionarà. Tanmateix, té més possibilitats de guanyar noves aplicacions amb aparells nous o amb substàncies que s'estan desenvolupant que podrien administrar-se amb el guiatge de l'ecografia endoscòpica. Ara mateix l'ecografia endoscòpica és norma acceptada d'assistència sanitària i part integrant de qualsevol programa o hospital que vulgui tractar pacients amb càncers gastrointestinals, en què l'aplicació d'ecoendoscòpia és la més habitual, tot i que també té moltes altres indicacions per a malalties benignes. Ja hi ha diversos llibres, atles i vídeos per a ajudar en l'ensenyament. Per als metges és difícil adquirir una capacitació pràctica en aquesta tècnica si no la van aprendre durant l'especialització en gastroenterologia o el programa de residència. La corba d'aprenentatge de l'ecografia endoscòpica és lenta; dedicar programes d'ensenyament a la capacitació pràctica pot ajudar a incrementar el nombre de metges amb formació en aquesta tècnica. Si entrem a considerar que l'ecografia endoscòpica al principi no era més que una tècnica diagnòstica, i que ara té procediments d'intervenció com la citologia per aspiració amb agulla fina, la biòpsia amb agulla fina, el drenatge guiat per ecografia endoscòpica, etc., podem concloure que la tècnica ja està ben establerta i ja no està en fase experimental. Hi ha usos de la tècnica que encara no tenen assajos aleatoritzats amb altres tècniques convencionals. I en l'horitzó hi ha moltes aplicacions noves en les àrees experimental i terapèutica que s'estan estudiant i investigant. La telemedicina seria una bona manera d'ensenyar ecografia endoscòpica, ja que aquesta tècnica requereix imatgeria en temps real i la supervisió d'operadors. No conec cap programa complet d'aprenentatge d'ecografia endoscòpica per telemedicina, però hi ha alguns tallers sobre endoscòpia que tenen demostracions en directe que de vegades es fan remotament i es transmeten a la ciutat on transcorre el taller. Sens dubte això podria desenvolupar-se més en el futur.