«Les africanes que triomfen fora volen retornar al seu país el que han rebut»

Les dones qualificades poden oferir no només les seves capacitats professionals i el seu coneixement, sinó esperança per a les nenes i les dones joves. Són un model per a elles, que veuen possible poder arribar a posicions com les seves. La seva contribució és diferent que la dels homes. La sida és una malaltia molt prevalent a l'Àfrica. I en les zones urbanes hi ha més dones infectades que no pas homes. Aquestes dones portadores del virus poden ajudar a fer disminuir la malaltia amb xerrades i conscienciant la població.

Un altre exemple és en l'educació. A les universitats, els professors solen ser tots homes, malgrat que hi ha polítiques per a fer augmentar el nombre de noies que van a la universitat. Les dones que arriben a ser professores d'universitat, directores d'empreses, etc., esdevenen un model molt important, tot mostrant que és possible tenir èxit essent una dona. Sí. Les africanes que triomfen fora volen retornar el que han rebut. La seva tasca és molt important perquè, a més d'estar qualificades professionalment, tenen el valor afegit de conèixer la cultura del país. És per això que són un recurs molt valuós per al desenvolupament de les societats africanes. Poden fer formació en els seus camps professionals, ja sigui de manera presencial o virtual, i d'aquesta manera ajudar el seu país a avançar. Les ONG estrangeres ajuden el país en un moment concret, però no formen les persones perquè, en un futur, puguin sobreviure per elles mateixes. És difícil saber quina influència té la discriminació de gènere en la decisió d'emigrar. Tot i que pot tenir-hi un pes, les motivacions principals són de tipus familiar -reunificació familiar- o socioeconòmic. Sí, perquè trenquen motllos i, a vegades, fins i tot les seves famílies no aproven el seu estil de vida. Et poso un exemple que vaig conèixer: un matrimoni d'acadèmics etíops va emigrar a Itàlia, on tots dos van aconseguir feina en una universitat. La dona es va adaptar millor a la vida occidental perquè, en comparació amb el seu país, gaudia de més llibertat: tenia una feina, ingressos propis, amics, etc. Això va deteriorar la relació del matrimoni perquè l'home volia mantenir el mateix tipus de vida que a Etiòpia: que la dona fes tota la feina de casa, que no tingués independència econòmica, amics propis, etc.

Es van separar i la dona va tornar a Etiòpia sola amb els dos fills, perquè allà tenia la família. Però la seva família la va criticar per haver deixat el marit. Sí, t'explico el cas d'una dona amb un càrrec directiu en una empresa d'Etiòpia. Durant el dia, ella i la resta de directors de la companyia van prendre una decisió. A la tarda, ella va marxar a casa i els altres directius van anar a prendre una copa. L'endemà al matí es va trobar que durant aquell temps els homes havien pres una decisió diferent sense tenir en compte que ella no hi era. La seva opinió no era important. Aquest cas reflecteix la situació habitual en aquell país i passa constantment a la dona en diferents contextos. No. Les joves generacions són més igualitàries. Els grans els critiquen l'actitud, dient que són prooccidentals, però en realitat creuen en la llibertat de la dona. Cada vegada les dones joves parlen més sense embuts i no es deixen sotmetre.