Jordi Galí: «Cal restringir el crèdit per a combatre la bombolla especulativa»
Avui, dimarts 30 de setembre, la UOC presenta la lliçó inaugural del curs acadèmic 2014-2015, a càrrec de Jordi Galí, director del Centre de Recerca sobre Economia Internacional i membre de la Comissió Científica per a la Recerca de la UOC. Una de les solucions que aporta per a combatre les bombolles especulatives és imposar restriccions al sistema financer. «Si posem restriccions en el crèdit, podem evitar que el sector financer creixi desmesuradament i que després arrossegui el sector real i l'activitat econòmica», constata l'acadèmic.
Per Anna Torres
I és que l'origen de la crisi, a més d'estar associat al creixement desmesurat del preu de l'habitatge, «va acompanyat d'un creixement molt fort del crèdit, que porta que tant famílies com empreses vinculades al món immobiliari –siguin promotors o constructors– s'endeutin molt», exposa Galí.
«Amb la crisi, el Banc Central Europeu penso que ha respost d'una manera apropiada»
Jordi Galí també explica «la situació sense precedents de les últimes dècades: la inflació continuava baixant, les taxes d'atur augmentaven, el creixement era negatiu i, per tant, els bancs centrals tenien tots els incentius per a reduir els tipus d'interès. Però què passa? Que això té un límit, i el límit es diu zero. Els tipus d'interès no poden baixar per sota de zero», diu aquest expert.
«Els bancs centrals, quan arriben al límit inferior zero per als tipus d'interès oficials, òbviament ja no poden reduir aquest tipus d'interès, però el que sí que poden fer és intentar influir sobre les expectatives dels inversors respecte a quins seran els tipus d'interès oficials en el futur.»
Amb tot, Galí pensa que «el Banc Central Europeu ha respost d'una manera apropiada», tot i que «potser més lenta del que hauria d'haver fet a l'hora de reduir els tipus d'interès».
«Encara som lluny d'arribar al consens de quin model ha de substituir el neokeynesià»
Segons l'economista, la crisi ha canviat el marc d'estudi de l'economia. Abans es donava per vàlid el model neokeynesià, que és «dinàmic i d'equilibri general» i comporta que «els salaris i els preus s'ajustin gradualment». Però aquests models «ignoren l'existència d'un sistema financer» i, per tant, «no poden predir una crisi financera», apunta Galí.
Actualment, «la professió treballa fort per incorporar en aquesta classe de models –mantenint algunes de les virtuts que tenen i que se'ls reconeixen clarament– aquestes friccions financeres».
La lliçó es publica, per segon any, en vídeo per tal que tota la comunitat UOC (docents, estudiants, personal de gestió i alumni) pugui accedir a l'anàlisi que el ponent fa del sistema econòmic actual. El format aspira a impulsar un diàleg participatiu per mitjà de les xarxes socials.
Contacte de premsa
-
Redacció