La subhasta d'un NFT per part de Christie's impulsa l'ús de les criptomonedes per a la venda d'art digital

La casa de subhastes Christie's va vendre a principis de març una "unitat no fungible" o token (NFT) de l'artista nord-americà Mike Winkelmann, conegut com a Beeple, per 57 milions d'euros. Amb la venda del collage digital Everdays: The First 5000 Days, Beeple es va convertir en el tercer artista viu que ha venut una peça per més valor, darrere de Jeff Koons i David Hockney. Aquesta subhasta obre, segons els experts, una finestra d'oportunitat per als artistes digitals, encara que també hi ha alguns riscos en el fenomen, vinculats a la possibilitat d'una voluntat especulativa. Els NFT, coneguts com a ítems digitals únics, són fitxers amb propietari que es poden autenticar gràcies a un sistema basat en les criptomonedes. Des de fa ja alguns anys els artistes ja han estat explorant aquest terreny per protegir l'autoria. La UOC va desenvolupar fa dos anys una recerca en aquest camp amb l'objectiu d'impedir la còpia il·legítima d'obres digitals i continua fent-ho actualment amb l'estudi dels reptes que la tecnologia de cadenes de blocs (blockchain) encara implica pel que fa als drets d'autor. Les cadenes de blocs permeten ara que es pugui posar a la venda qualsevol ens digital, com ara fitxers JPG, piulades, mems o fins i tot gifs, convertint-los en token per posar-los a la venda en el mercat.

El professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC Pau Alsina creu que amb els NFT s'aconsegueix, des del punt de vista de l'art digital, "posar portes al camp". Sempre ha estat molt difícil "controlar la propietat i autenticitat de les coses fluides" i ara un sistema ho permet, assenyala l'expert. Les criptomonedes són l'element clau que facilita als artistes digitals treure partit de la tecnologia de cadenes de blocs. "Les criptomonedes actuen com a certificat digital, una manera de dir que l'obra és teva; pots rastrejar-la i vendre-la perquè les còpies també podràs acreditar que són teves", comenta Alsina. El mateix podria passar amb una piulada a Twitter o qualsevol altre contingut digital generat a la xarxa. "El sistema facilita l'entrada d'objectes digitals fluids copiables en el mercat a través d'un sistema d'autenticació de la propietat i amb capacitat de seguiment, aquesta és la gran diferència", destaca Alsina. Ara bé, el professor de la UOC adverteix que el fenomen també "pot alimentar l'economia especulativa" perquè el valor de les criptomonedes va fluctuant. El valor també pot ser més alt en funció de qui emet el certificat. En el cas de l'obra de Beeple ha estat la casa de subhastes Christie's, un cop d'efecte per a la popularització dels NFT en l'art digital: "Que algú com Christie's faci servir aquest sistema per vendre una obra d'art és un missatge molt clar i directe a tot el món de les arts, i del col·leccionisme en general."

NFT del valor monetari al valor d'una peça única

Víctor Garcia Font, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, recorda que els NFT són un cas d'ús que fa possible la tecnologia de cadenes de blocs, que va començar amb la criptomoneda bitcoin el 2009. "Amb la bitcoin es va aconseguir un sistema de pagament basat en una xarxa peer to peer, semblant al Bittorrent per compartir fitxers." Una evolució d'aquest sistema va permetre més endavant que el que eren simplement tokens monetaris no intercanviables es convertissin en únics i no intercanviables, és a dir, peces úniques, donant lloc al fet que "per primera vegada es tingués un actiu digital a internet que podia tenir un propietari". A partir d'aquí els tokens es van fer servir per poder acumular cartes col·leccionables, anant més enllà del valor monetari i conferint a l'ítem digital un valor afegit perquè podia ser autenticat i es podia fixar qui n'era el propietari. Aquesta característica de "disrupció" dels tokens, però, ja fa temps que ha aterrat a altres àmbits. De fet, Garcia destaca que hi ha projectes per fer que els NFT es facin servir en terrenys com el dels videojocs, "on els jugadors poden acabar acumulant elements obtinguts en un món en línia, convertir-los en token i vendre'ls a altres usuaris, o bé altres videojocs poden implementar la possibilitat que aquests elements es puguin importar". 

Precisament aquest aspecte és el que Pau Alsina destaca com a molt rellevant per als artistes digitals. Amb aquest sistema, apunta l'expert, "d'alguna manera l'artista podria arribar a controlar millor la seva pròpia obra i estalviar-se alguns mediadors, en podria reclamar els drets i intervenir directament en el procés de creació de valor basat en la demanda". La subhasta de Christie's dona un fort impuls a un sistema que ofereix moltes possibilitats en l'art digital. "Hi ha molts interessos perquè això tiri endavant —subratlla Alsina—; totes aquestes obres no s'exposen en museus, sinó en entorns digitals, però afectarà el món no digital." Alguns artistes digitals estan traient ja molt de partit a aquest sistema de venda d'art, com és el cas de Trevor Jones. La creació d'NFT està oberta a qualsevol artista, hi ha diferents plataformes que permeten fer-ne, explica Alsina. "Està molt democratitzat: plataformes com Cryptoart o Foundation et permeten generar aquests sistemes per poder comercialitzar qualsevol objecte digital", afegeix. La irrupció dels NFT en l'art digital, però, no escapa tampoc a la polèmica i els dilemes ètics. Molts artistes estan refusant aquest sistema de comercialització en considerar-lo responsable de la generació de milions de tones de diòxid de carboni per culpa de les xarxes d'ordinadors que sostenen les criptomonedes. "En el terreny artístic és un tema especialment sensible i que ha fet que molts s'hagin tirat enrere de fer-les servir", apunta Alsina.

Els NFT en els models de negoci dels mitjans

Els NFT obren un camp de possibilitats i és difícil de veure'n l'horitzó, però les oportunitats van sorgint. El professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC Miquel Pellicer destaca que, més enllà de l'art i altres àmbits com poden ser els dels esports, els NFT també generen opcions per als mitjans de comunicació. De fet, ja hi ha experiències de primeres vendes d'articles d'opinió o columnes a través d'aquest sistema. Per a Pellicer, els NFT es poden convertir en "un àmbit més en el desenvolupament dels models de negoci dels media". Les possibilitats són múltiples, com exemplifica el professor: "Puc comprar un article d'opinió d'un periodista com a NFT, però com a contravalor d'ús també s'ha de considerar la possibilitat que aparegui el nom del propietari associat i que hi hagi intangibles vinculats, com tenir dret a tenir xerrades amb l'autor."

L'impacte dels NFT en l'art digital encara necessita temps per veure quina direcció prendrà i si finalment es consolidarà com una opció vàlida per als artistes. "El problema d'aquestes obres emergents és que depenen de la demanda i s'ha de veure com prospera", adverteix Pau Alsina. "S'estan generant titulars molt clars que van en la direcció de donar-los cabuda; els NFT han generat un interès molt gran i s'ha de veure què pot representar en l'àmbit del mercat i fins a quin punt perdura en el temps el valor dels seus objectes i processos digitals", conclou l'expert.