20/3/23 · Recerca

«Les necessitats dels nens amb autisme gairebé no es tenen en compte»

Blanca Calvo, investigadora del grup de Urban Transformation and Global Change Laboratory (TURBA Lab), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC

Foto: Blanca Calvo

Foto: Blanca Calvo

Blanca Calvo, investigadora del grup de Urban Transformation and Global Change Laboratory (TURBA Lab), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC

 

El projecte ASD Publics: Activant espais per a la neurodiversitat, liderat per la Universitat Oberta de Catalunya(UOC), amb l'Ajuntament de Barcelona, l'Institut Global d'Atenció Integral del Neurodesenvolupament (IGAIN) i el Laboratori d'emergències urbanes (LEMUR), estableix les pautes per dissenyar espais de joc que siguin aptes per a aquests menors. El resultat han estat dos documents. El primer és una guia de disseny amb pautes per crear i gestionar espais de joc, de manera que els nens amb trastorn de l'espectre autista (TEA) també puguin gaudir dels parcs públics. El segon és una metodologia de cocreació, tipus manual, per incloure aquests nens en el disseny d'aquests espais. La investigadora principal ha estat Blanca Calvo, del grup de Urban Transformation and Global Change Laboratory (TURBA Lab), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.

 

El projecte ASD Publics: Activant espais per a la neurodiversitat, liderat per la Universitat Oberta de Catalunya(UOC), amb l'Ajuntament de Barcelona, l'Institut Global d'Atenció Integral del Neurodesenvolupament (IGAIN) i el Laboratori d'emergències urbanes (LEMUR), estableix les pautes per dissenyar espais de joc que siguin aptes per a aquests menors. El resultat han estat dos documents. El primer és una guia de disseny amb pautes per crear i gestionar espais de joc, de manera que els nens amb trastorn de l'espectre autista (TEA) també puguin gaudir dels parcs públics. El segon és una metodologia de cocreació, tipus manual, per incloure aquests nens en el disseny d'aquests espais. La investigadora principal ha estat Blanca Calvo, del grup de Urban Transformation and Global Change Laboratory (TURBA Lab), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.

Per què van decidir centrar-se en nens amb TEA?

Hi ha dues raons. La primera té a veure amb la casualitat: la idea va sorgir en el transcurs d'una conversa amb una persona d'IGAIN que treballa amb aquest col·lectiu. Em va explicar una mala experiència que havia tingut amb un d'aquests nens al parc. Llavors, em vaig plantejar que els arquitectes i els urbanistes havíem de fer alguna cosa. La segona raó és que les necessitats d'aquest col·lectiu són molt particulars i gairebé no es tenen en compte.

Quines són aquestes necessitats?

N'hi ha moltes, com la necessitat d'estructura. Les persones, no tan sols els menors, amb autisme porten molt malament el caos i necessiten que les coses estiguin molt guiades, una cosa que no sol succeir en els espais públics. En aquest cas, hi ha elements que poden ajudar a estructurar el joc, com un paviment que es pinta per indicar un recorregut o per marcar una zona. També els pot resultar molt difícil entendre com es fa servir un element de joc, així que recorrem a pictogrames per explicar-los-ho.

Són especialment sensibles als estímuls?

Hi ha molta diversitat en el TEA. No hi ha un únic patró. Algunes persones són hipersensibles, i d'altres, hiposensibles. A més, algú pot ser hipersensible a un sentit, però no a un altre. El més comú és la hipersensibilitat al soroll, la qual cosa dins d'un parc infantil resulta molt difícil de gestionar, perquè sol haver-hi crits, cops, etcètera. Però també hi ha casos en què hi ha una hipersensibilitat al tacte, i tocar determinades textures els disgusta molt o, per contra, els encanta.

Tenint en compte aquestes necessitats, proposen crear espais de joc independents per a aquests menors?

Vam fer una enquesta, a través de la Federació Catalana d'Autisme, que van contestar 86 famílies, i moltes demanaven franges de temps o espais d'ús prioritari, però nosaltres no ho recomanem, perquè va en contra del principi d'inclusió. Una de les coses que proposem és que dins de les àrees de joc sempre hi hagi espais de calma, com ara refugis. Els solen agradar molt, per exemple, els tipis, les tendes de campanya índies, o racons que estiguin més allunyats, però dins de l'espai de joc. També és important que comptin amb zones on puguin estar tranquils amb els pares.

Quin tipus de proves han realitzat amb els nens?

Hem fet quatre tallers, i en cada un hem creat diferents espais de joc. El primer va ser a les oficines de la UOC, i els dos següents, a la Gran Clariana de les Glòries, un espai verd on es va traçar un perímetre interactiu amb un munt d'opcions de joc sensorial. En el primer, només hi havia els menors amb TEA i els seus germans, mentre que als de la Gran Clariana s'hi van acostar diversos nens neurotípics als quals els va cridar l'atenció, i es va produir una interacció molt interessant.

I l'últim taller?

El vam organitzar al pati d'una escola de Sants, la Jaume I. Ens oferia una infraestructura gran amb gronxadors, rampes i molts elements que no havíem pogut provar. Aquest taller va ser el més real i el més semblant a un parc de debò, però molt delimitat, la qual cosa tranquil·litzava les famílies i evitava que els menors es poguessin escapar.

Hi ha estat molt present la naturalesa?

Els beneficis de la naturalesa en les persones amb TEA estan molt documentats. Per això intentem dissenyar parcs que no estiguin construïts amb elements artificials, com el plàstic o el ciment, sinó amb elements naturals, que els transmetin calma.

Quin paper han exercit les famílies?

Han estat diversos i molt importants. Preníem dades permanentment i tractàvem de descobrir què els agradava més. Però això no sempre és fàcil, perquè l'expressió facial de les persones amb TEA també està afectada i un somriure no sempre expressa alegria, així que les famílies ens van ajudar a entendre'ls. També vam parlar amb ells abans dels tallers i ens vam sumar a les seves sortides habituals al parc per preparar el nostre projecte.

Com van valorar el projecte?

Molt bé. Les famílies van mostrar una gran satisfacció, perquè, a més, els vam oferir la possibilitat d'anar al parc sense sentir-se jutjats. Aquest no era l'objectiu del projecte, però ens vam adonar de la quantitat de conflictes a què s'enfronten en el dia a dia. També els va agradar molt que algú es preocupés de les seves necessitats.

Quines són les conclusions?

Les guies han estat valorades de manera molt positiva per les associacions, les famílies, els experts en TEA i l'Ajuntament de Barcelona, tot i que ens hem trobat molts problemes que no havíem previst i encara queda moltíssim per fer. Volem continuar-hi treballant i que les associacions també s'hi involucrin i es facin seu el projecte.

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Recerca