4/1/24 · Tecnologia

Big Data: la UOC coordina una xarxa de recerca sobre sistemes complexos per tractar reptes socials

La ciència de la complexitat utilitza eines computacionals i de la física estadística per explorar reptes com ara la crisi energètica actual, el control dels brots epidèmics o la detecció de notícies falses a les xarxes socials

Aquesta xarxa reuneix els principals grups de recerca d'Espanya en aquesta disciplina, organitzats en tres àmbits: sistemes socials, ciència urbana i economia i finances
Ciutat il·lumianda

La ciència de la complexitat és utilitzada per caracteritzar sistemes amb moltes parts que interactuen entre elles de múltiples maneres (foto: Nastya Dulhiier / unsplash.com)

Explicar el comportament dels éssers humans, millorar les infraestructures urbanes o el control de les epidèmies són alguns dels reptes socials i econòmics que aborda la recerca en l'àmbit dels sistemes complexos. Es tracta d'un àmbit científic que fa servir eines de la física estadística i noves tecnologies computacionals per analitzar i treure partit de les grans quantitats de dades generades en els darrers vint anys a causa de la interacció humana digital i l'increment de la sensorització de les activitats humanes. Davant aquest desafiament majúscul, s'ha posat en marxa la Red Temática SocioComplex III, finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació, amb l'objectiu de fomentar sinèrgies i col·laboracions científiques, així com la formació d'investigadors joves. Javier Borge-Holthoefer, investigador líder del grup Complex Systems (CoSIN3), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), lidera aquesta iniciativa que reuneix els principals grups de recerca en aquest àmbit, repartits per tretze centres de recerca i universitats de tot Espanya.

 

"La ciència de la complexitat té una posició privilegiada per proporcionar un enfocament disruptiu i innovador als reptes socials. Els enfocaments científics de disciplines com l'economia, la ciència política, la lingüística, l'urbanisme o les ciències socials han estat tradicionalment limitats per la informació disponible i per pràctiques sense gairebé cap connexió amb altres d'altres disciplines. Integrant la ciència de la complexitat —utilitzada per caracteritzar sistemes amb moltes parts que interactuen entre elles de múltiples maneres— juntament amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i les ciències socials, creiem que és possible provocar un canvi de paradigma i facilitar una coevolució de les TIC i la societat", explica Javier Borge-Holthoefer.

 

Anàlisi de dades de la pandèmia

Un exemple recent de la rellevància de la investigació en aquest àmbit és l'experiència recent amb la pandèmia, on les ciències de la complexitat han tingut un paper clau, especialment a l'hora de donar sentit a grans quantitats d'informació no estructurada. "Mentre els investigadors biomèdics buscaven règims de tractament efectius i una vacuna amb èxit, la comunitat de sistemes complexos va desplegar ràpidament les eines analítiques més avançades per modelar la dinàmica de transmissió de la malaltia. D'aquesta manera, els professionals dels sistemes complexos van desenvolupar models amb derivacions analítiques útils que, posats a treballar amb dades empíriques, van permetre fer prediccions", recorda Javier Borge-Holthoefer.

En aquest context, per a l'investigador de la UOC, aquesta xarxa permet "plantar llavors noves per impulsar la recerca en aquest àmbit i engegar col·laboracions en comú, un treball de fons que, malgrat que no té els resultats garantits, facilita la creació d'oportunitats de recerca", sosté.

A més de la UOC, els grups de recerca que formen part de SocioComplex III pertanyen a la Universitat Politècnica de Madrid, la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Carlos III de Madrid, l'Institut de Física Interdisciplinari i Sistemes Complexos (IFISC-CSIC-Universitat de les Illes Balears), la Universitat de Burgos (UBU), la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de València, IMDEA Networks, la Universitat de Saragossa, la Universitat de Cantàbria, IFCA-CSIC i la Universitat d'Alcalá de Henares.

 

Més d'una dècada de col·laboració científica

Aquesta xarxa és el resultat d'una sòlida trajectòria investigadora en diferents grups de recerca que s'ha anat consolidant en els darrers anys. De fet, les col·laboracions entre alguns membres de SocioComplex III van sorgir fa més d'una dècada, i la voluntat de consolidar aquesta col·laboració va donar lloc a la primera xarxa SocioComplex (2015-2017), coordinada per Josep Perelló (UB), i la SocioComplex II (2020-2022), coordinada per Rosa Benito (UPM). "Tots aquests esforços han creat una comunitat cohesionada amb una clara presència internacional i un fort impacte científic. Els membres de les xarxes SocioComplex ja tenen una trajectòria llarga i exitosa i aborden aspectes com la cooperació humana, el risc en els mercats financers, les epidèmies o la infraestructura urbana", destaca el coordinador de la xarxa.

En aquest sentit, la xarxa està organitzada en tres àmbits temàtics: sistemes socials, liderat per Juan Carlos Losada (UPM), ciència urbana, liderat per José J. Ramasco (IFISC) i economia i finances, liderat per Luis Izquierdo (UBU).

 

Una xarxa inter i transdisciplinària

Una de les fortaleses principals de SocioComplex III és la barreja heterogènia d'investigadors provinents de diferents disciplines com ara la física, l'enginyeria, l'economia o les ciències socials. No obstant això, una de les característiques de la iniciativa és el foment de col·laboracions inter i transdisciplinàries, que "no es limiten a reunir científics de diferents àmbits, sinó que tracten d'abordar un tema determinat des de diferents disciplines per tal de definir les estratègies que s'utilitzaran per treballar de manera cooperativa, i així obtenir un producte final que sigui més que la suma de les contribucions individuals de cada investigador participant", afegeix l'investigador de la UOC.

 

Atraure nous talents

Un dels objectius essencials de SocioComplex III és l'atracció de nous talents que es puguin formar en sistemes complexos i s'integrin en els grups de recerca que participen en la xarxa. Per tant, una de les línies estratègiques és l'organització de cursos, incloent una escola d'estiu amb lliçons magistrals d'alguns dels investigadors internacionals de referència en aquest àmbit, per tal que els joves investigadors es puguin iniciar en el treball interdisciplinari característic d'aquest àmbit. "La idea és aconseguir que la gent jove accedeixi als treballs, a la filosofia i l'orientació d'aquesta recerca aplicada a temes socials en l'àmbit dels sistemes complexos", apunta Javier Borge-Holthoefer.

 

La recerca del grup CoSIN3 de la UOC afavoreix diversos objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU, com poden ser: 3, salut i benestar; 11, ciutats i comunitats sostenibles; i 13, acció climàtica.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.

    Experts UOC

    Contacte de premsa

    Veure més sobre Tecnologia