3/7/24 · Justícia

La mediació de conflictes encara no troba en la digitalització una via massiva per a la seva aplicació

Un informe de la UOC i del Centre de Mediació de Catalunya analitza l'ús de la mediació electrònica i proposa elements de millora per consolidar-la

Un augment de l'eficiència en termes de costos i de temps i la flexibilitat que ofereix a les parts implicades, especialment en entorns internacionals, són els avantatges principals de les mediacions electròniques
dones conversant

La resolució de conflictes en línia a Catalunya se situa en una etapa incipient (foto: Unsplash)

Quan entri en vigor, el Projecte de llei de mesures d'eficiència processal del Servei Públic de Justícia (PLMEP) obligarà, en l'àmbit civil, a intentar un mecanisme adequat de resolució de conflictes (MASC) abans de presentar una demanda davant un òrgan jurisdiccional. Entre els possibles mecanismes de resolució de conflictes hi ha la mediació i s'espera que el fet que les MASC es considerin un requisit de processabilitat provocarà un impacte en la seva utilització.

Les mediacions electròniques es van disparar durant la COVID-19, però aquest creixement no es va mantenir quan va acabar la pandèmia, malgrat els avantatges de la digitalització en aquest àmbit. Amb l'objectiu d'analitzar l'escenari actual, identificar les limitacions o els obstacles de la seva digitalització i impulsar-ne la implementació, la Càtedra per a la Resolució de Conflictes, Mediació i Transformació Digital dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i el Centre de Mediació de Catalunya de la Direcció General de Dret, Entitats Jurídiques i de Mediació del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya (2022-2024) han elaborat un Estudi sobre el nombre de mediacions electròniques a Catalunya i els aspectes per desenvolupar-les amb èxit.

Segons aquest document, els resultats del qual s'acaben de presentar, la resolució de conflictes en línia a Catalunya se situa en una etapa incipient. "La mediació electrònica es planteja, a la pràctica, com una opció més per a la resolució de les controvèrsies. No obstant això, l'evolució o el creixement observat no és proporcional als avantatges comparatius que representa la mediació per a la resolució dels conflictes", reconeix Ayllen Gil Seaton, professora de dret processal i investigadora del grup Dret, Internet i Transformació Digital (DITD) a la UOC i autora de l'estudi. El treball també posa de manifest les dificultats per comptabilitzar el nombre de mediacions produïdes a causa de la manca d'informació estadística o per la inexistència de criteris uniformes entre les diferents dades disponibles.

Els avantatges als quals es refereix la professora Gil es resumeixen en què, en la mesura que la mediació electrònica permet disposar de més espai i temps per als subjectes de la controvèrsia, aquesta és més eficient en termes de costos i de temps i proporciona més flexibilitat, especialment per a la resolució de conflictes civils i mercantils. En concret, en l'estudi s'indica que l'agilitat digital implica, en uns casos determinats, "un cost econòmic més baix i un avantatge temporal més gran que la mediació presencial". Un altre punt fort destacat és "la flexibilitat que ofereix a les parts pel que fa a la conducció de la mediació, sobretot en entorns internacionals o en conflictes transfronterers". "Acosta les persones quan estan lluny", especifica la investigadora.

L'informe també assenyala una desinhibició en la comunicació més gran, l'eliminació de perjudicis i l'ampliació del temps de contacte entre les parts i el mediador. La professora afegeix que, "en situacions emocionals molt compromeses, pot suscitar menys tensió". Finalment, es destaca que és una opció "menys estressant" per a les persones més avesades a les noves tecnologies, com és el cas de la població més jove.

“L'agilitat digital implica un cost econòmic més baix i un avantatge temporal més gran que la mediació presencial”

Inconvenients i propostes de millora

No tot són avantatges. A l'estudi es reconeix que un dels inconvenients més habituals és la pèrdua del "factor humà". Així mateix, si per als més joves no és tan estressant, el document reconeix que "no totes les persones estan preparades per utilitzar mitjans tecnològics i telemàtics, sigui per capacitat, preparació, possibilitats, igualtat d'oportunitats o accessibilitat". "Encara hi ha alguna resistència a utilitzar les noves tecnologies en la resolució de conflictes", afirma Gil. A més, l'autora apunta com uns dels elements crítics que requereixen una atenció especial la protecció de dades i la preservació de la confidencialitat.

Com a primer pas per assegurar l'èxit de la mediació, tant si és virtual com presencial, l'informe manifesta la importància d'una configuració normativa correcta. En concret, es conclou que "cal establir regles i institucions que proporcionin el suport legal necessari perquè la protecció dels drets de la ciutadania sigui eficaç". L'informe desenvolupa un seguit de pautes per dur a terme la mediació electrònica i algunes consideracions per promoure'n l'ús.

Per acabar, l'estudi de la UOC i el Centre de Mediació de Catalunya proposa "elaborar una guia disponible per a la ciutadania respecte a la gestió i l'administració en línia dels conflictes per mitjà de la mediació, en què s'ofereixin assessories i es recomanin plataformes i eines tècniques per posar-les en pràctica eficaçment". L'objectiu últim és "entendre que la tecnologia és una eina més per a la gestió dels conflictes i saber quan i com aplicar-la", conclou la professora de la UOC.

L'Estudi sobre el nombre de mediacions electròniques a Catalunya i els aspectes per desenvolupar-les amb èxit ha estat elaborat per Ayllen Gil Seaton, hi ha col·laborat el mediador de conflictes Josep Maria Corominas i ha estat coordinat per Xavier Pastor Pérez, professor de la UOC, expert en la resolució de conflictes públics i socials i director de la Càtedra per a la Resolució de Conflictes, Mediació i Transformació Digital de la UOC.

 

Aquest treball de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 16 de l'ONU: Promoure societats justes, pacífiques i inclusives.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.

Experts UOC

Contacte de premsa

Veure més sobre Justícia