Experts analitzen els desafiaments en ciberseguretat i la protecció de dades amb l'arribada de la IA

La ciberseguretat i la privacitat són dues cares d'una mateixa moneda que desperten preocupació i desconeixement al mateix temps. Segons dades del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), el 77 % dels usuaris espanyols d'internet estan amoïnats pel possible accés no autoritzat a les seves dades personals a través de la xarxa. No obstant això, la mateixa enquesta revela que sis de cada deu usuaris tenen "poc o cap" coneixement sobre seguretat i protecció de dades a internet, d'acord amb l'última enquesta del CIS.

Amb aquest context de fons, i en vista dels dubtes que susciten noves tecnologies com la intel·ligència artificial sobre la privacitat dels usuaris, el setè Congrés de Ciberseguretat de la UOC (UOC-Con 2024) se centrar enguany en els "Desafiaments de l'era digital: privacitat i exposició de dades".

Un desafiament polièdric

Tot i que les bretxes de seguretat afecten persones de totes les edats, sis de cada deu joves d'entre 25 i 34 anys han patit estafes o intents d'estafes en l'àmbit digital, segons el CIS. Per això, la UOC-Con 2024 vol "parlar de temes que afecten el mercat de la ciberseguretat, tant des d'un punt de vista competencial com des de l'òptica professional, per intentar posar en relleu habilitats, solucions i tecnologies que poden ajudar en aquest context per procurar bloquejar els atacs", explica Helena Rifà, directora del màster universitari en línia de Ciberseguretat i Privacitat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Per assolir aquest objectiu, s'analitzen aquests reptes de la ciberseguretat en l'era de la intel·ligència artificial des de diverses perspectives. Una d'aquestes és la que abordarà Carlos Fragoso, Principal SME Maltego & SANS Institute Instructor, qui parlarà sobre les amenaces al món digital actual, adulterat per la intel·ligència artificial, i com la disciplina d'investigació digital pot contribuir a la resposta a incidents de ciberseguretat aplicant tècniques de ciberintel·ligència.

La segona ponència és a càrrec d'Irene Montiel, professora del grau de Criminologia i del màster universitari en línia de Ciberdelinqüència de la UOC, qui aplica un enfocament psicosocial al ciberdelicte per estudiar com s'estructuren la suplantació d'identitats, les estafes mitjançant enginyeria social, les tècniques de grooming i l'assetjament a internet. Temes d'actualitat que s'analitzaran des d'una perspectiva científica i professional per disposar d'eines que permetin protegir-nos i, sobretot, salvaguardar els més vulnerables.

Finalment, Tomàs Roy, director de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, planteja la necessitat d'entendre la ciberseguretat com un repte estratègic global, i explica com es treballa des del govern de la Generalitat per implantar a Catalunya una política de ciberseguretat que permeti a les empreses, institucions, organismes i ciutadans utilitzar de manera segura les eines digitals.

Al final de les ponències individuals, s'ha organitzat una taula rodona per debatre diferents postures i oferir als assistents l'oportunitat de plantejar preguntes als experts.

Una jornada pràctica

Amb aquest congrés, la UOC vol promoure la formació en tècniques de ciberseguretat i protecció de la privacitat digital en un moment en què les amenaces són cada vegada més intenses, complexes i difícils de prevenir. De fet, l'ecosistema digital s'encamina cap a un panorama de més connectivitat en línia, que es veurà incrementada els anys vinents amb l'expansió de realitats com la internet de les coses (IdC) i els vehicles connectats, i augmentada per l'hegemonia que representarà la intel·ligència artificial. "Volem saber quin impacte causa aquesta amalgama de dades que tenim en el núvol, i com aquestes dades, amb una IA potent, ens poden inferir moltes altres dades", explica Rifà.