Màster universitari Online de Ciberdelinqüència

Pràctiques

En la modalitat virtual, la metodologia d'ensenyament - aprenentatge de l'assignatura de practicum compta amb alguns aspectes específics. En aquest sentit, les activitats formatives giren entorn del treball orientat a l'estudi de casos aplicats, la resolució de problemes, els projectes i les simulacions de diferents situacions reals que poden ser objecte del camp de coneixement propi del màster. Així mateix, i en conseqüència, el contingut de les proves d'avaluació continuada estarà constituït per situacions i problemes reals plantejats per consultors amb experiència en el camp de la ciberdelinqüència, que es treballaran de manera autònoma per part de l'alumnat. A l'aula virtual es proposaran exercicis que recreïn rols significatius i es proporcionaran recursos d'aprenentatge específics, que serveixin com a suport per a la correcta resolució dels problemes plantejats als exercicis. La realització d'aquestes activitats per part dels estudiants garanteix el treball i l'adquisició de les competències definides per a aquesta assignatura, que comptessin en tot moment amb el suport docent de consultors experts en sectors diversos de la cibercriminalitat..

En la modalitat presencial, la metodologia d'ensenyament - aprenentatge es basa en la realització d'una estada de pràctiques en un centre, empresa o administració pública, bé sigui a partir de la selecció d'aquest en la borsa de pràctiques de la universitat, o bé a proposta de l'alumnat. Durant la realització de les pràctiques, l'estudiant disposa d'un seguiment docent personalitzat, amb un professional que actua com a tutor del centre de pràctiques i un professor que actua com a tutor acadèmic, els qui asseguren que les pràctiques es duen a terme seguint el projecte formatiu, a fi de garantir una correcta adquisició de coneixements pràctics d'acord amb el pla docent de l'assignatura.

Pots trobar més informació sobre el funcionament de les pràctiques en el pla docent de l'assignatura. Aquesta informació s'actualitza cada semestre i, per tant, l'explicació concreta de l'assignatura de pràctiques sempre fa referència al semestre actual.

El procediment i les dates de sol·licitud de les pràctiques s'exposen a l'espai Tràmits / Pràctiques curriculars del Campus Virtual.

+ Consulta més detalls de les pràctiques

Treball Final de Màster

Els estudis de màster acaben amb l'elaboració d'un treball final. En el màster universitari de Ciberdelinqüència el treball final té 6 crèdits ECTS.

El treball final consisteix en la realització d'un projecte individual de síntesi dels coneixements adquirits en altres assignatures del màster. És una assignatura que l'estudiant ha de cursar per a acabar el programa i està orientada a l'avaluació de les competències associades amb el títol, per la qual cosa per a matricular-s'hi cal haver superat un nombre determinat de crèdits del programa.

El tutor acadèmic de la UOC té un paper clau en l'orientació, la informació i la gestió del procés de selecció dels treballs finals.

El treball final és una tasca individual que es duu a terme amb la tutorització i la guia del seu tutor, que acompanya l'estudiant perquè pugui dur-lo a terme amb èxit. El tutor del treball final és l'encarregat d'orientar l'estudiant, fer el seguiment del projecte i assessorar-lo en cadascun dels aspectes: conceptualització, fonamentació, metodologia, redacció dels resultats i defensa.

El tribunal d'avaluació estarà integrat per tres professors que seran docents en el màster. El tutor del treball podrà ser membre del tribunal. La qualificació atorgada pel director tindrà un pes del 40 % de la nota final; i la qualificació del tribunal, un 60 %.

La qualificació del treball final consta de tres parts: el seguiment i l'elaboració del treball, el projecte i la defensa. La defensa ha de ser pública.

Per matricular-se al Treball Final de Master és imprescindible haver superat abans l'assignatura Projectes de recerca, prevenció i intervenció. Com a regla general es requereix també haver superat 22 crèdits, però per causes justificades es poden demanar excepcions a aquesta restricció de matrícula.

Per a més informació sobre la docència i el procés de sol·licitud, es pot consultar el pla docent a la Secretaria del Campus una vegada s'ha sol·licitat l'accés al programa.

Complements de formació

L'estudiantat que provingui de les titulacions de llicenciat o graduat en Dret o equivalent hauran de cursar 10 crèdits ECTS referents a les assignatures:

• Fonaments de criminologia (6 crèdits) (S'ofereix els dos semestres)
• Delinqüència i TIC (4 crèdits) (S'ofereix el semestre de març a juliol)

L'estudiantat que provingui d'altres titulacions diferents a les anteriors podran ser admesos al Màster prèvia valoració per part de la Comissió d'Admissió, i hauran de cursar un màxim de 22 ECTS de complements formatius. Aquests crèdits s'impartiran en 4 assignatures:

• Fonaments de criminologia (6 crèdits) (S'ofereix els dos semestres)
• Dret penal (6 crèdits) (S'ofereix el semestre d'octubre a febrer)
• Procés penal (6 crèdits) (S'ofereix el semestre d'octubre a febrer)
• Delinqüència i TIC (4 crèdits) (S'ofereix el semestre de març a juliol)

Persones llicenciades o graduades en criminologia estan exempts de realitzar complements de formació. 

Els cursos de sindicats o qualsevol altre centre no universitari no són susceptibles de reconèixer assignatures de títols oficials.

Els complements de formació tenen inici en els mesos de setembre (primer semestre) i febrer (segon semestre), és a dir, amb anterioritat a l'inici oficial de les assignatures obligatòries i optatives del màster.

Existeixen certes restriccions respecte a assignatures obligatòries relacionades amb els complements de formació:

No es pot matricular l'assignatura  Ciberdelictes: estudi dels tipus delictius sense haver superat el complement de formació  Dret penal, part general per a tots aquells col·lectius que hagin de fer aquest complement.

No es pot matricular l'assignatura Aspectes processals de la ciberdelinqüència sense haver superat el complement de formació  Procés penal per a tots aquells col·lectius que hagin de fer aquest complement.

No es pot matricular l'assignatura Bases teòriques de la ciberdelinqüència sense haver superat el complement de formació  Fonaments de criminologia per a tots aquells col·lectius que hagin de fer aquest complement.

Competències

Competències generals

• Analitzar i sintetitzar informació i textos complexos de nivell avançat.
• Gestionar i prendre decisions sobre un conjunt complex i divers de dades i fonts documentals.
• Aprendre de manera permanent i actualitzar-se contínuament.

Competències transversals

• Interpretar textos, documentació, informes i articles acadèmics en anglès.
• Gestionar informació i comunicació en el camp de la criminologia, la ciberdelinqüència i la ciberseguretat mitjançant les TIC.
• Comunicar-se correctament tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera, oralment i per escrit i en contextos diversos, perquè el missatge sigui convincent i pugui adaptar-se als mitjans empleats i a les característiques de les situacions i les audiències.

Competències específiques

• Interpretar i aplicar correctament articles, informes, estadístiques, bases de dades, legislació i jurisprudència relacionats amb la ciberdelinqüència.
• Analitzar, sintetitzar i relacionar les fonts de coneixement sobre la ciberdelinqüència.
• Interpretar i contrastar dades i fonts sobre ciberdelinqüència a escala internacional en un entorn caracteritzat per la complexitat tecnològica i la ràpida evolució dels usos socials de la cibertecnologia.
• Diagnosticar una realitat complexa i diversa en l'àmbit de la ciberdelinqüència a escala local, nacional o global mitjançant l'elaboració d'informes o estudis d'alta qualitat que permetin la prevenció d'aquest tipus de conductes i la proposta de polítiques criminals afins.
• Dissenyar les estratègies més adequades a la naturalesa dels agents afectats per la ciberdelinqüència segons els objectius que persegueixen i les constriccions i oportunitats a les quals s'enfronten..
• Assessorar estratègicament els agents afectats per la ciberdelinqüència sobre el disseny o el redisseny dels seus processos de presa de decisió i les seves repercussions.
• Avaluar l'impacte de la ciberdelinqüència en organitzacions i institucions a partir de les tècniques i metodologies d'anàlisi utilitzades per la criminologia.
• Dissenyar i desenvolupar una recerca empírica d'acord amb les regles del coneixement científic en l'àmbit de la criminologia.
• Revisar els conceptes generals que s'apliquen a la seguretat de les tecnologies de la informació i de les comunicacions, i analitzar com actuen i evolucionen les vulnerabilitats.
• Aplicar la metodologia de la informàtica forense per a fer informes pericials per al seu ús en seu judicial.
• Avaluar i diagnosticar els factors de risc de les diverses formes de victimització per internet i els efectes d'aquestes en les víctimes.
• Dissenyar i aplicar pràctiques de recopilació de proves de ciberdelictes i de presentació d'aquestes en el procés penal d'acord amb la legalitat.
• Dominar els mètodes i les principals tècniques de recerca criminològica aplicables a la ciberdelinqüència.
• Dissenyar plans de prevenció i d'intervenció davant les diverses formes de ciberdelinqüència i cibervictimització.
• Ser capaç d'exercir professionalment respectant les implicacions ètiques de la ciberdelinqüència.
• Delimitar les tipologies delictives corresponents als diferents ciberdelictes segons el dret vigent.
• Analitzar el marc jurídic processal, com també el marc normatiu internacional i en particular europeu que determina la resposta jurídica a la ciberdelinqüència.
• Analitzar els aspectes normatius, en la seva dimensió europea i espanyola, relacionats amb l'ús i la protecció de les bases de dades.

Criteris d'admissió

No hi ha criteris específics d'admissió per als estudiants procedents d'estudis de:

• Llicenciatura o grau de Criminologia

Els estudiants que procedeixin de les titulacions de llicenciat o graduat en Dret o equivalent hauran de cursar 10 crèdits ECTS referents a les assignatures següents:

• Fonaments de criminologia (6 crèdits)
• Delinqüència i TIC (4 crèdits)

Els estudiants que procedeixin d'altres titulacions diferents a les anteriors podran ser admesos al Màster prèvia valoració per part de la Comissió d'Admissió, i hauran de cursar un màxim de 22 ECTS de complements formatius. Aquests crèdits s'impartiran en 4 assignatures:

• Fonaments de criminologia (6 crèdits)
• Delinqüència i TIC (4 crèdits)
• Procés penal (6 crèdits)
• Dret penal, part general (6 crèdits)

La identificació dels complements formatius serà a càrrec de la Comissió d'Admissió i l'orientació a l'estudiant es desenvoluparà de manera personalitzada durant el període d'incorporació, previ a la primera matrícula. Serà obligatòria la realització d'aquests complements o acreditar el seu reconeixement per a accedir al Màster per part dels qui no siguin graduats o llicenciats en criminologia, i serà necessari que es realitzin durant el primer o segon semestre del programa.