"La resiliència, la passió i l'entusiasme són claus per iniciar una carrera investigadora"

Diana Roig-Sanz fa uns quants anys que estudia com les literatures i les cultures circulen a diferents escales entre allò global i allò local, utilitzant eines i mètodes de les humanitats digitals, amb una perspectiva descolonial i de gènere. La investigadora se centra en la circulació de traduccions i posa el focus en el paper dels mediadors i les polítiques culturals i de traducció. A Roig-Sanz li interessa la circulació cada vegada major de literatures i escriptors minoritzats —amb presència de moltes dones—, en nom del que, segons apunta, es coneix com a "bibliodiversitat".

Per a la coordinadora del grup de recerca Global Literary Studies (GlobaLS), adscrit als Estudis d'Arts i Humanitats i al Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), "el paper de les dones va contribuir al desenvolupament del concepte de modernitat". Aplicant una metodologia innovadora, basada en tecnologies de machine learning, intel·ligència artificial i anàlisi de xarxes, aquesta experta tracta de "desafiar relats excessivament eurocèntrics, patriarcals i poc inclusius amb la diferència", en un projecte Starting Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC), que confirma que "és insostenible continuar afirmant que la modernitat va emergir exclusivament de centres francòfons, germànics i angloamericans, i va relegar les mal anomenades perifèries iberoamericanes al mer paper d'imitadores". La seva trajectòria també li ha valgut ser nomenada professora de recerca ICREA a Catalunya un contracte Ramón y Cajal o una beca Leonardo de la Fundació BBVA.

El 2023 la investigadora va ser nomenada membre de l'Academia Joven de España (AJdE) que, a partir de la Global Young Academy, es proposa visibilitzar investigadors espanyols destacats de tots els àmbits en un estadi intermedi de les seves carreres, perquè promoguin recerca nova i rellevant per a reptes globals i enforteixin el paper de la ciència en la societat especialment entre la joventut.

Com ja passa en la teva pròpia recerca, en la teva candidatura a l'Academia Joven de España apareix la teva preocupació per incloure una mirada més global a les polítiques científiques que beneficiï totes les àrees. Quines propostes vas presentar a l'Academia?

Donat el seu major nombre d'investigadores i investigadors d'altres àrees del coneixement —enginyeries, ciències biomèdiques, física, nanotecnologia, etc.—, la proposta de la meva candidatura va abordar la necessitat d'incloure les humanitats en els debats científics del nostre país i concedir més visibilitat i finançament a la recerca d'aquesta àrea, que pot beneficiar també altres àmbits pròxims en les ciències socials.

La meva candidatura es va centrar en tres línies de treball: el foment de la diversitat cultural i lingüística, i l'anàlisi de literatures, cultures i figures mediadores que han estat, fins ara, menys representades i habiten el nostre món més enllà de les fronteres angloeuropees; el foment de perspectives descolonials i de gènere aplicades a una història global de la traducció i la literatura; la promoció d'una recerca sostenible des dels propis temes de recerca —ecotraducció, literatura i ecologia, humanitats mediambientals—, fins a la col·laboració en línia i la publicació en obert, i un esforç més gran per part de la comunitat científica per encoratjar nenes i dones joves a treballar de manera interdisciplinària entre les humanitats i la tecnologia.

Què és exactament l'Academia Joven de España (AJdE)?

La seva creació va voler omplir un buit en la ciència espanyola en reconèixer de manera transversal i sense estar limitada a una disciplina en concret —com és el cas de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, l'Acadèmia d'Història, etc.— el treball d'un grup d'investigadores i investigadors relativament joves. Les acadèmies existents acullen investigadors de llarga trajectòria i edat més avançada, i l'AJdE reconeix el treball d'una generació entre 37 i 45 anys. Així, l'Academia pretenia aportar l'exemple de professionals de la ciència de referència al nostre país que poguessin servir de model per a estudiants més joves, des del col·legi fins a l'inici del període doctoral, i fomentar les vocacions científiques en edats primerenques en totes les àrees del coneixement, incloent també les ciències socials i les humanitats.

Quins avantatges té el que sigui multidisciplinari?

Una dels avantatges principals és que pot reflexionar de manera àmplia i transversal sobre qüestions que afecten totes les disciplines i àrees de coneixement. A més, pot facilitar el diàleg interdisciplinari i transdisciplinari entre les acadèmiques i els acadèmics pel fet de ser un grup relativament petit de cinquanta persones. Aquest col·lectiu està organitzat per diferents grups de treball —sobre ciència oberta; dona i ciència; divulgació de la ciència; i educació i ciència— que uneix perfils d'àmbits molt diferents i que es beneficia de la suma de punts de vista que es complementen i enriqueixen.

Tres valors que es destaquen en l'AJdE són la inclusió, la paritat i la sostenibilitat. Fins a quin punt la ciència ha inclòs ja aquests valors?

Malgrat els esforços que s'estan fent en els últims anys, aquests valors continuen sent aspiracionals i queda molt camí per fer. En les últimes dècades s'ha posat de manifest una necessitat creixent d'atendre la diversitat en els llocs de treball —pel que fa al gènere, l'orientació sexual, o en termes de multiculturalitat ètnica o religiosa— i aquesta realitat ha impulsat el fet que, cada vegada més, encara que no amb la celeritat que caldria, les universitats contractin, retinguin i proposin les dones per a posicions que requereixen més experiència i lideratge, encara que la presència d'investigadores i investigadors racialitzats o pertanyents a comunitats minoritzades continua sent molt escassa. En el cas de les dones, és sabut que la representació femenina en llocs de lideratge és molt baixa, i només un terç de les posicions directives més altes a esfera mundial recau en les dones —segons la consultora internacional Grant Thornton.

Pot veure's aquest biaix també dins del món acadèmic?

En l'àmbit específic de l'Academia, els biaixos de gènere continuen estant molt presents i perjudiquen les dones investigadores en la progressió de la seva carrera, el finançament i l'avaluació. En l'Academia, només cal pensar en l'escàs nombre de rectores a Espanya. O en els biaixos inconscients que segueixen arrelats en la nostra societat en tots els àmbits: en alguns casos, salaris inferiors per a les dones, qualificacions més baixes i un sistema de pensament i de creences que encara ens perjudica. En aquest sentit, biaixos de gènere com la maternitat o el sexisme continuen afectant la nostra progressió professional i reforcen idees preconcebudes, estereotips i actituds discriminatòries.

Quins objectius tenen a l'Academia respecte aquest tema?

un grup de treball centrat en les dones i la ciència i s'intenta aplicar una perspectiva de gènere a gairebé totes les activitats que duu a terme. També l'Academia intenta ser inclusiva en diversitat disciplinària o geogràfica. El fet d'haver celebrat el 2023 la cerimònia d'entrada de noves acadèmiques i acadèmics a Ciudad Real ens recorda la necessària reflexió sobre la descentralització universitària.

Quant a la sostenibilitat, quins són els majors desafiaments?

Al meu entendre, la sostenibilitat no només té a veure amb el foment de viatges amb tren o transport terrestre, sinó també amb la publicació de la nostra producció científica. A priori, l'accés obert hauria de suposar un avenç significatiu cap a la sostenibilitat, la inclusió, la visibilitat, i la difusió i reproduïbilitat del coneixement. No obstant això, la forma en la qual s'està implementant té conseqüències importants que afecten, sobretot, les autores i els autors, però també les usuàries i els usuaris. En aquest sentit, continuem enfrontant-nos a dos problemes principals: el poder creixent d'un nombre molt reduït de editorials que controlen una part important de la producció científica i treuen un benefici econòmic del coneixement que es posa en circulació per mitjà d'articles, llibres i capítols de llibre en accés obert; i la manera d'avaluar les investigadores i els investigadors, penalitzar les publicacions que no han passat una revisió per parells o que s'han publicat directament en repositoris en obert, sense passar pel "circuit" editorial tradicional, que les pròpies institucions encara no saben com valorar. D'altra banda, els projectes que treballen amb dades tenen l'enorme desafiament de preservar les seves recerques i que els resultats no quedin obsolets en un termini curt de temps, a causa dels canvis tan ràpids als quals la tecnologia ens té acostumades en els últims anys.

Quins reptes troben els investigadors joves en l'actualitat?

Els dos reptes principals són, al meu judici, la poca estabilització del personal investigador i l'escàs finançament, tant públic com privat. Això afavoreix, d'una banda, que cada vegada més professionals abandonin la carrera investigadora o hagin d'establir-se en altres parts del món davant la falta d'oportunitats que ofereix el nostre país. I, d'una altra, que la competència sigui cada vegada més gran perquè hi ha poques possibilitats d'estabilització i l'elevat nombre de persones que comencen la carrera acadèmica i la proporció que aconsegueix contractes permanents és molt dispar, cada vegada menor com més es progressa en la carrera acadèmica.

Quin consell donaries a qui inicia la seva carrera investigadora?

El meu cas és, sens dubte, el d'una investigadora que ha estat molt privilegiada i ha tingut condicions òptimes per desenvolupar la seva recerca, però no és per descomptat la realitat de la majoria, en la qual moltes persones que encara no han pogut consolidar-se i segueixen en situacions molt precàries, han decidit interrompre les seves carreres i buscar una altra sortida professional, o estan sepultades per una càrrega docent tan important que no poden dedicar-se a la recerca. En aquest sentit, un dels valors més necessaris que la joventut investigadora ha de posseir és la resiliència, a més de la passió i l'entusiasme pel seu treball, la flexibilitat i les circumstàncies familiars i personals necessàries que els permetin, si cal, poder traslladar-se a un altre país, i una certa visió de les oportunitats de cada àrea i de la recerca que pugui atreure major finançament i que, alhora, satisfaci els interessos propis.

Quina importància té que es comuniqui la ciència també a la societat?

Crec que en els últims anys la comunitat científica ha adquirit major consciència pel que fa a la necessitat d'acostar la ciència a la societat. Els últims desenvolupaments en IA i els riscos que implica; l'impacte de la passada pandèmia, amb el qüestionament d'algunes decisions adoptades pels científics i els governs; els efectes del canvi climàtic i les seves possibles solucions; els avenços que s'han fet en l'àmbit oncològic; els estudis sobre les fake news; les tensions geopolítiques o els populismes creixents han generat potser el sentiment entre la comunitat de científics i, en particular, entre les generacions més joves, que la ciència ha d'explicar-se més i millor. L'activitat científica ha de ser més accessible a la societat perquè pugui comprendre i assimilar els canvis que s'estan generant i perquè tingui una mirada més crítica sobre els reptes del futur. En aquest sentit, em sembla que les i els joves investigadors exerceixen un paper fonamental i cal facilitar que les seves veus siguin escoltades i que es pugui disseminar una ciència que és, tal vegada, més activista i transformadora i que es vol posar a l'abast de tothom.

Quina capacitat té l'Academia d'influir en les polítiques científiques dels governs?

col·labora de manera freqüent amb el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Durant la pandèmia, el Ministeri va sol·licitar a l'AJdE informes sobre qüestions vinculades a la COVID-19 que acadèmiques i acadèmics de l'AJdE estaven treballant en aquest moment i és, per tant, un planter d'enorme talent que pot proporcionar dades molt actualitzades sobre recerca en curs en un ampli ventall de disciplines. L'Academia pot influir també en les polítiques científiques que es dirimeixen en el govern central i en els autonòmics, així com enviar informes ben fonamentats sobre temes centrals per a la nostra comunitat de científiques i científics, com les acreditacions a professor, l'accés obert de la nostra producció, les necessitats de finançament, o els biaixos de gènere.

Què suposen en l'àmbit personal els pròxims cinc anys a l'Academia?

Les deu acadèmiques i acadèmics que ens hem incorporat ens hem proposat seguir l'exemple dels qui ens van precedir i construir una Academia Joven de España, encara més madura, que pugui exercir, mitjançant la ciència, la seva capacitat per transformar i construir una societat més justa, democràtica, inclusiva i tolerant amb la diferència. En l'àmbit personal, m'agradaria contribuir a donar major visibilitat a les humanitats en els debats i les polítiques científiques del nostre país, així com impulsar les línies de treball que he esmentat.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.