Estudiants com a professors per aprendre un idioma

Mai abans hi havia hagut tant d'interès per aprendre un idioma estranger ni tampoc tantes possibilitats. Internet ha donat lloc a una gran varietat d'eines per escoltar, llegir o escriure en una altra llengua. Però, a més, ha afavorit l'aparició de plataformes on els estudiants poden millorar les seves habilitats en la parla mitjançant intercanvis de conversa virtuals.Busuu, amb més de 70 milions d'usuaris o Tandem, amb més de 10 milions, augmenten les seves xifres de registres cada any, sobretot en idiomes com l'anglès, el xinès mandarí o l'espanyol. S'estima que el mercat de l'educació en línia creixerà fins als 325.000 milions de dòlars en el 2028 i un dels sectors més importants d'aquest creixement es pronostica en l'aprenentatge de llengües.

Una recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), publicada en accés obert a la revista científica , destaca els beneficis d'aquests intercanvis de conversa en línia entre estudiants, així com el seu potencial per conèixer també altres cultures.

L'estudi, una anàlisi qualitativa de converses reals entre estudiants d'anglès i espanyol, posa en relleu que el fet que els alumnes assumeixin el rol de professors és avantatjós, ja que facilita les correccions entre els participants. Segons es va observar, quan apareixien digressions lingüístiques en les quals la conversa derivava cap als aspectes més tècnics del llenguatge, com ara explicar un nou terme, el clima de companyonia que es creava oferia un entorn segur i afavoria la correcció dels errors i l'aprenentatge.

"Els intercanvis virtuals ofereixen grans beneficis, ja que s'adapten al temps i el ritme de cadascun, i permeten una gran flexibilitat", explica la investigadora de l'estudi i membre del grup TechSLA Lab dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, Laia Canals, "però, per poder aprofitar bé aquesta metodologia de pràctica oral autèntica, és necessari que els professors disposin de més material i d'unitats didàctiques ja preparades que puguin utilitzar per a diferents nivells, contextos i idiomes".

Plataformes per aprendre un idioma i comprendre una altra cultura

Canals, que organitza a la UOC un programa d'intercanvis per a diferents nivells d'anglès dirigit a millorar les habilitats conversacionals dels alumnes, destaca que la disponibilitat de recursos fomentaria l'ús d'aquesta per part dels professors d'idiomes. "En aquest moment els suposa una càrrega de treball important que els pot desanimar", explica.

A Europa hi ha plataformes interessants per connectar professors i estudiants de diferents universitats o programes educatius. Dues de les més destacades són eTwinning, que posa en contacte professors i estudiants mitjançant una plataforma virtual i diferents eines web, i UNICollaboration, destinada sobretot a gent jove.

Una altra aplicació, Soliya, té un objectiu més ambiciós, perquè connecta estudiants universitaris de diversos països perquè, a més de practicar un idioma amb converses, puguin també millorar el seu coneixement de diferents cultures. L'aplicació proposa temes rellevants de la vida com la religió o els costums locals perquè els alumnes debatin entre si i comprenguin altres punts de vista.

Intercanvis en països en vies de desenvolupament

Els intercanvis d'idiomes virtuals són una tendència cada vegada més gran als països desenvolupats, però aquest auge encara no ha arribat a aquells en vies de desenvolupament. Per a Canals, les noves recerques haurien d'examinar les causes darrere d'aquest avanç tan lent en nacions en vies de desenvolupament —els problemes d'accés a la tecnologia, culturals, etc. "Seria bo veure com es podria incloure aquests països", assenyala, "i intentar buscar solucions per potenciar els intercanvis d'aquest tipus en altres contextos, en altres latituds, i en altres idiomes, potser més minoritaris".

Tal com mostra la recerca de la UOC, l'aprenentatge d'idiomes es podria beneficiar enormement dels intercanvis virtuals i les aplicacions d'intercanvi d'idiomes. Conèixer com es relacionen els participants i de quina manera aprenen és, per tant, necessari per crear millors situacions d'aprenentatge i aprofitar al màxim el seu potencial.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU: 4 (educació de qualitat) i 8 (treball digne i creixement econòmic).

Article relacionat

Canals, L. (2023). Modified output and metalanguage during conversational interaction: A qualitative look at interactional feedback. Studies in Second Language Learning and Teaching, 13(3), 601–626. https://doi.org/10.14746/ssllt.31128

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.