Un 20 % dels adolescents consumeix pornografia abans dels deu anys

Un de cada quatre nois adolescents accedeix a continguts pornogràfics diàriament, mentre que només el 4,8 % de les noies presenta aquest patró de consum, segons una revisió sistemàtica duta a terme per Mario Ramírez Díaz, graduat del màster universitari de Treball Social Sanitari de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

La recerca de Ramírez revela dades alarmants sobre l'accés precoç a la pornografia entre els menors. Segons l'anàlisi de 40 articles científics internacionals publicats entre 2015 i 2024, "al voltant d'un 20 % dels adolescents reconeix haver consumit pornografia abans de fer els deu anys", i hi ha casos documentats de menors que s'inicien fins i tot als vuit anys. La mitjana global se situa en els dotze anys.

"La troballa que més em va impactar va ser saber que alguns nens accedien a la pornografia amb tan sols vuit anys", confessa Ramírez. "Pensar en un nen que amb prou feines ha sortit de la infància enfrontant-se a continguts que no només no entén, sinó que distorsionen completament la seva manera de veure el cos, el desig i el respecte, m'ha fet preguntar-me quina mena de ferides deixa això", afegeix.

El seu treball final de màster (TFM), titulat "El rostro oculto de la violencia. Revisión sistemática sobre los retos del Trabajo Social Santiario frente al consumo de pornografía en adolescentes" i dirigit pels professors dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOCDaniel Rueda i Dolors Colom, analitza críticament la relació entre el consum de pornografia en adolescents homes heterosexuals i la violència de gènere en les relacions afectives, des de la perspectiva del treball social sanitari (TSS).

 

Una realitat desigual entre sexes

La recerca documenta diferències significatives en els patrons de consum entre nois i noies. Encara que les dades comparatives mostren que la mitjana global d'inici se situa entorn dels dotze anys tant en nois com en noies, és en la freqüència on s'evidencien les majors disparitats.

"Alguns estudis mostren que gairebé un de cada quatre nois —un 23,3 %— consumeix pornografia diàriament i que un 44,4 % ho fa de manera setmanal. En canvi, entre les noies el consum diari amb prou feines arriba al 4,8 % i el setmanal ronda el 22 %", detalla l'investigador.

Segons l'anàlisi, els nois solen accedir a la pornografia abans, amb més freqüència i de manera molt més continuada, mentre que les noies presenten un consum més esporàdic i puntual. L'autor subratlla que "el que reflecteixen aquestes dades, més enllà de les xifres en si, és que som davant d'una realitat desigual: per a molts nois el consum de pornografia forma part del seu dia a dia, mentre que en el cas de les noies l'experiència és diferent i està menys normalitzada".

 

La pornografia com a escola sexual distorsionada

Un dels aspectes més preocupants que revela l'estudi és que la pornografia ha arribat a ser una eina primària d'educació sexual. "El risc principal és que es converteixi en una font d'aprenentatge en una etapa en la qual els adolescents encara estan construint la seva identitat, la seva manera de vincular-se i la seva percepció del cos", explica Ramírez.

La investigació identifica que "els continguts més habituals són profundament misògins, cosifiquen les dones, promouen una visió violenta del sexe i esborren el consentiment, l'afecte i la igualtat". Segons l'autor, "aquests continguts es converteixen en l'escola en la qual molts adolescents aprenen què és el sexe i com s'han de relacionar".

 

Conseqüències del consum intensiu

L'estudi estableix una correlació clara entre el consum habitual i el desenvolupament d'actituds problemàtiques. Les dades revelen que "dedicar més de cinc hores setmanals a la pornografia durant l'adolescència es relaciona amb un major risc d'interioritzar guions sexuals basats en el domini masculí, la submissió femenina i la cosificació del cos de les dones".

La recerca també documenta un vincle entre aquest consum intensiu i una menor empatia en les relacions, la cerca compulsiva de pràctiques més extremes i una major tolerància cap a la violència sexual. Particularment preocupant és que "la pornografia mainstream reprodueix de manera reiterada escenes d'humiliació, coerció o agressió, la qual cosa contribueix a normalitzar la desigualtat i a presentar la violència com a part acceptada de la intimitat".

"Si els models que reben són de domini, violència o absència de consentiment, correm el risc que integrin aquestes dinàmiques com una cosa normal", adverteix Ramírez, i afegeix que hi ha una relació clara, encara que complexa, entre el consum habitual de pornografia i la normalització d'actituds sexistes i la violència en les relacions.

 

Una metodologia rigorosa per a una visió global

L'investigador justifica el seu enfocament metodològic: "En plantejar aquest treball, vaig decidir fer una revisió sistemàtica perquè volia tenir una visió global del problema". Per a això, es va basar en 40 articles publicats entre 2015 i 2024, que va analitzar de manera conjunta per poder contrastar troballes i trobar punts en comú i també diferències que, vistes de forma aïllada, podrien passar inadvertides.

L'objectiu inicial era "comprovar si es confirmaven les hipòtesis que m'havia marcat sobre com influeix la pornografia en la construcció de la sexualitat en l'adolescència, quina relació té amb actituds sexistes o amb la normalització de la violència i quines estratègies educatives poden resultar més efectives".

No obstant això, Ramírez confessa que durant el procés de recerca també va trobar dades que el van deixar "molt marcat, com ara l'inici del consum a edats sorprenentment primerenques o l'elevada freqüència amb la qual molts adolescents recorren a aquests continguts".

 

L'educació com a única estratègia efectiva

Davant d'aquest panorama, l'estudi defensa un enfocament educatiu més que no pas restrictiu. "Crec que amb la pornografia passa el mateix que amb altres realitats de consum: no per prohibir-les s'aconsegueix que desapareguin", reflexiona l'investigador. "Per això, les estratègies més efectives no són les restrictives, sinó les educatives", afegeix.

El paper de les famílies emergeix com a fonamental en aquesta estratègia. "Aquesta educació comença a casa, amb els pares com a responsables principals d'acompanyar i orientar els seus fills", sosté Ramírez. Parlar sense por, amb confiança i des del respecte és la primera eina perquè els adolescents no hagin d'aprendre el que és la sexualitat a través d'una pantalla.

Respecte del sistema educatiu, l'autor considera que "el col·legi i l'institut han d'actuar com un suport a aquesta tasca i reforçar des de les aules el que hauria de començar en la família". Proposa una educació afectivosexual amb enfocament de gènere, que fomenti la mirada crítica, el valor del consentiment i la igualtat en les relacions.

 

Una crida a la transformació des del treball social sanitari

L'investigador proposa un rol transformador per al TSS argumentant que aquest sector pot actuar com a figura clau en la detecció i la prevenció. La seva mirada integral permet identificar malestars emocionals, vincles desiguals i patrons sexistes que moltes vegades passen inadvertits.

La proposta inclou intervenció en tres nivells: a la consulta, en la comunitat i en els sistemes. En paraules de l'autor: "A la consulta, s'han de crear espais d'escolta que detectin malestars vinculats a violència simbòlica o afectiva. En la comunitat, és necessari impulsar tallers afectivosexuals amb enfocament de gènere. En els sistemes, cal reforçar el paper del TSS als centres de salut i en els protocols existents".

Ramírez emfatitza que la tasca del TSS va més enllà d'allò tècnic: "El que m'importa és que darrere d'aquestes xifres hi ha adolescents reals que estan construint la seva identitat i les seves relacions. Com a treballador social sanitari, sento que la nostra labor és justament aquesta: acompanyar-los en aquest procés, obrir espais de diàleg i oferir alternatives que els permetin viure la seva sexualitat des del respecte i la igualtat".

 

Un compromís amb la prevenció i la justícia social

La recerca ha marcat un punt d'inflexió en la trajectòria de l'autor: "M'ha permès entendre que el TSS no és només una eina assistencial, sinó també una manera de mirar la salut des del punt de vista social, estructural i simbòlic".

Sobre les seves perspectives futures, Ramírez declara que aquesta recerca ha reforçat la seva vocació, no només en l'acompanyament de persones, sinó en la transformació de realitats normalitzades: "M'ha situat professionalment en un lloc més crític i conscient, amb un compromís clar amb la prevenció, la justícia social i els drets".

El TFM de Mario Ramírez Díaz es presenta com una contribució fonamental per entendre i abordar un dels desafiaments més complexos de l'adolescència contemporània, ja que ofereix evidencia científica i propostes concretes des de la perspectiva del TSS.