Desenvolupat el primer índex català de bretxa digital per reduir les desigualtats a Catalunya

La Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, mitjançant el projecte m4Social, i un equip investigador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) han desenvolupat el primer índex català de bretxa digital, un indicador pioner que, per primera vegada, utilitza dades tant de fonts públiques com privades, gràcies a la col·laboració entre societat civil, administracions públiques i sector privat.

"L'índex és innovador perquè fa una radiografia territorial i social de les desigualtats digitals a Catalunya i analitza les tres dimensions clau del fenomen —infraestructura, equipaments i usos digitals— i la seva evolució, amb la finalitat que l'indicador sigui reproduïble en altres territoris", apunten els seus impulsors. Així doncs, les dades —presentades en clau comarcal i catalana— permeten detectar on i com es manifesta aquest fenomen amb l'objectiu d'impulsar polítiques i accions concretes per reduir les desigualtats pel que fa a l'accés als serveis digitals i a l'ús d'aquests serveis, i ajudar administracions, empreses i entitats socials a valorar l'impacte de les seves actuacions.

La UOC ha participat en aquest projecte mitjançant el grup de recerca CNSC (Communication Networks and Social Change) —adscrit a la unitat de recerca sobre cultura, creativitat, justícia social, pensament crític i humanitats—, sota la coordinació de Mireia Fernández-Ardèvol, catedràtica dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, amb la participació d’Enrique Rodríguez i Sara Suárez, qui també és professora dels mateixos Estudis.

Dades principals

El projecte de creació de l'índex de bretxa digital a Catalunya reflecteix diverses dades que il·lustren aquest fenomen. Una és la infraestructura digital. La cobertura mitjana de xarxa 5G a Catalunya és del 94,6 %. Tot i així, es detecta una forta desigualtat territorial: mentre que al Barcelonès arriba al 99,9 %, a l'Alta Ribagorça només arriba al 20,3 %. Tot i la cobertura generalitzada, les zones rurals i de muntanya encara pateixen una bretxa significativa pel que fa a la infraestructura digital.

L'índex també apunta als equipaments TIC a les llars i centres educatius com altres de les claus. A casa, l'accés a internet i banda ampla és pràcticament universal, amb una mitjana del 97,1 %, i l'accés a telèfons mòbils se situa en el 99,4 %. La variabilitat territorial és mínima, amb el valor més baix (93,3 %) també a l'Alta Ribagorça. Pel que fa a les escoles, el 94,8 % dels centres educatius disposa de wifi per al professorat. En el cas dels ordinadors, la mitjana és de 55,6 per cada 100 alumnes, tot i que hi ha diferències importants segons el territori (d'un mínim de 28,5 a l'Alta Ribagorça a un màxim del 90,6 al Ripollès). "Aquestes desigualtats remarcables entre centres educatius poden tenir un impacte potencial sobre l'equitat educativa", assenyalen els experts.

En el cas d'hàbits digitals generals, l'ús d'internet entre la població de 16 a 74 anys arriba al 96,8 %, i l'ús del correu electrònic i les compres en línia és també molt elevat: 99,4 % i 97,1 %, respectivament.

Diferències territorials, socials, per gènere i edat

Les comarques amb menys densitat de població o situades en zones de muntanya —com l'Alta Ribagorça, la Terra Alta o el Pallars Sobirà— concentren les dades més baixes en infraestructura, equipament i ús. Per contra, comarques metropolitanes i de la costa —com el Barcelonès, el Baix Llobregat o el Vallès Occidental— presenten els nivells més alts en tots els indicadors. Tot i l'alta dotació de TIC a les llars, hi ha desigualtats notables en els recursos digitals disponibles als centres educatius, especialment a les zones rurals. Pel que fa als serveis digitals públics, es detecten bretxes en relació amb l'ús que se'n fa, especialment en tràmits de salut o administratius.

En general, no es detecten bretxes rellevants entre homes i dones en l'accés a internet, l'ús del correu o les compres en línia. En canvi, quant a l'ús de La Meva Salut, s'observen diferències: hi ha accedit un 65,5 % de dones, en contraposició amb un 61,3 % d'homes. Aquesta diferència es manté en gairebé totes les franges d'edat. Això pot indicar una implicació més alta de les dones en la gestió de la salut familiar, la qual cosa pot reflectir rols de cura o diferències d'implicació respecte dels homes en la gestió familiar de la salut.

La variable de l'edat és on es constata una bretxa digital més accentuada. Les persones d'entre 35 i 54 anys mostren els nivells més alts d'ús de serveis digitals. A partir dels 65 anys, l'ús cau significativament en gairebé tots els àmbits.

Pel que fa a la relació amb l'administració, les persones grans tenen menys autonomia per fer gestions digitals. El 41,4 % de les persones de 75 anys o més accedeixen a La Meva Salut, i només un 10,7 % de les persones de 75 anys o més han fet servir el servei d'eConsulta per contactar amb professionals de la salut. També es detecta una bretxa molt accentuada en l'ús de la banca en línia: gairebé la meitat de les persones grans no fa ús d'aquest servei. Només un 45,5 % de les persones de 75 anys o més fa servir la banca en línia, en contraposició amb les franges d'edat més joves, en què el percentatge és molt elevat i arriba al 96,7 % entre les persones de 25 a 34 anys. "Caldria veure si les persones de més de 75 anys fan servir els serveis digitals elles mateixes o si ho fa algú del seu entorn, com ara un familiar", reflexionen els creadors de l'índex.

Col·laborar per consolidar el nou índex

"Aquesta primera versió de l'índex permet identificar grans reptes i obre oportunitats noves, com ara ampliar les dades disponibles, sobretot les relatives a l'accés i l'ús de serveis digitals, tant públics com privats, com dels operadors de telecomunicacions. És un pas fonamental per ampliar la radiografia iniciada i assegurar-ne la continuïtat en el temps. Caldria establir acords amb nous actors per a la cessió voluntària i sostinguda de dades rellevants", indiquen els experts.

Els responsables de la iniciativa també apunten a la importància d'incorporar una perspectiva històrica a fi de recuperar dades per construir una sèrie temporal que permeti avaluar l'impacte de polítiques passades —decisions ja preses— i entendre millor els factors que condicionen la bretxa digital.

Segons els creadors de l'índex, altres claus perquè tingui èxit són difondre l'experiència i donar suport a altres iniciatives estatals o europees per reproduir-lo i adaptar-lo a altres territoris, així com ampliar la col·laboració. Per als impulsors del projecte és rellevant "sumar altres actors per traçar una estratègia compartida contra la bretxa digital. El primer pas d'aquesta estratègia podria ser la creació de l'Observatori de la Bretxa Digital a Catalunya, un espai estable d'anàlisi i acció conjunta on cada agent aportaria el seu coneixement i expertesa mitjançant un full de ruta que garanteixi que la digitalització és un motor d'equitat i no un factor més d'exclusió social", conclouen.

Aquest projecte compta amb la participació del grup de recerca CNSC de la UOC i està alineat amb l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU 10, sobre reduir la desigualtat en i entre els països. A més, aquesta iniciativa s'emmarca en les missions de recerca de la UOC següents: Tecnologia ètica i humana i Transició digital i sostenibilitat.

La recerca de la UOC

La UOC investiga, amb una marcada especialització en l'àmbit digital, per incidir en la construcció de la societat del futur i contribuir a les transformacions necessàries per fer front als desafiaments globals.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen al voltant de cinc unitats de recerca per abordar cinc missions: Cultura per a una societat crítica, Educació al llarg de la vida, Salut digital i benestar planetari, Tecnologia ètica i humana i Transició digital i sostenibilitat.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la transferència de coneixement de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.